Renault Mégane, un cotxe ben fet a un preu raonable

Tot i que el pes dels SUV no para de créixer any rere any al mercat europeu, els turismes compactes del segment C continuen sent els cotxes més venuts al Vell Continent. Els eterns Volkswagen Golf, Ford Focus, Seat León, Opel Astra o Peugeot 308, entre d'altres, segueixen oferint el bo i millor de cada fabricant per fer-se un lloc en un segment on és difícil brillar amb llum pròpia. Ja fa una pila d’anys que Renault confia en el Mégane per representar la marca del rombe en aquest segment, sempre amb unes xifres de vendes prou acceptables.

L’any passat, en ple esclat de la pandèmia, Renault va presentar el restyling (canvi d'estil) o facelift (rentat de cara) de la quarta generació del Mégane, apareguda l’any 2016. En realitat, aquesta actualització de mitja vida comercial no va ser només estètica, sinó que també ha introduït canvis tecnològics i mecànics, com l’aparició d’una nova mecànica híbrida endollable anomenada Mégane E-Tech.

Anem a pams, però. Aquest Mégane actualitzat el 2020 incorpora alguns detalls estètics nous, com ara una nova calandra frontal, nous grups òptics led, nous dissenys de llandes de 16, 17 o 18 polzades i nous colors de la carrosseria (anomenats coure solar, gris bàltic i gris Highland) que emfatitzen la seva personalitat. La nostra unitat era de color coure solar –tot i que a mi em sembla marró xocolata– i les llandes de 17 polzades d’aquesta nova generació.

En els interiors el Mégane també actualitza algunes funcions i instruments, com ara la nova pantalla central en format vertical de 9,3 polzades, amb molt bona resolució en les versions Zen i RS Line i un nou quadre d’instruments totalment digital de 10,2 polzades, o el nou sistema operatiu més ràpid i senzill anomenat Easy Link, que disposa de connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay.

Pel que fa als sistemes de seguretat, el nou Mégane també disposa del paquet Easy Drive, que incorpora entre altres funcionalitats un sistema de frenada d’emergència, alerta per canvi involuntari de carril o alerta d’angle mort, i un assistent de conducció autònoma de nivell 2 sobre 5 amb programador de velocitat actiu, disponible amb els nivells d’equipament Zen i RS Line.

Encara hi ha més: aquest Mégane actualitzat també presenta un motor dièsel Blue dCi de 116 CV que es pot associar a canvi manual o automàtic EDC de set relacions, i un motor gasolina 1.3 TCe amb potències de 116, 140 0 159 CV associat a canvis manuals en les versions menys potents, o l'automàtic EDC de set marxes en el cas del més potent. Per si fos poc, també existeix un motor gasolina 1.8 TCe que arriba als 300 CV de la versió Mégane RS, i l'esmentada versió PHEV o híbrida endollable E-Tech de 160 CV. Tots els models són de tracció davantera.

Un cotxe polivalent i versàtil

La nostra unitat de prova disposava del motor gasolina 1.3 TCe que oferia 140 CV i el nivell d’equipament Zen, que té un preu base de 25.420 euros (descomptes promocionals a banda) i que incorporava extres interessants com el paquet opcional Drive Assist Zen (amb regulador de velocitat actiu o alerta de distància de seguretat amb frenada d’emergència amb detector de vianants, entre d'altres), paquet multimèdia Bose amb altaveus d’aquest fabricant, pantalla tàctil de 26,3 cm, head-up display (sistema que projecta informació útil per sobre del quadre de comandaments i que evita desviar la mirada de la circulació per consultar-la) i càmera de visió posterior, sostre solar panoràmic amb ajustaments electrònics, llandes de 17 polzades específiques i entapissats de cuir, que encarien la factura fins els 29.993 euros.

Val la pena dir que, tot i que el seu preu oficial és aquest, existeixen unitats amb aquest motor i acabat Zen de km 0 a un preu realment atractiu, i que a peu de concessionari les promocions per un cotxe nou poden deixar el preu final en una xifra força interessant. Dit d’una altra manera, el Mégane gasolina de 140 CV pot ser equipat amb tots els extres possibles per menys de 30.000 euros, descomptes promocionals a banda que en rebaixen sensiblement el preu. I, de fet, configurant la nostra unitat de prova a la web de Renault amb tots els extres (llandes, paquet seients electrònics i cuir, sostre solar....) el preu final anunciat era de 24.965 euros; això sí, subjecte al finançament de la marca. Ja podeu buscar i rebuscar, cap fabricant actual us donarà més per menys.

Un cop en marxa el Mégane 1.3 TCe de 140 CV, m’ha semblat un cotxe senzill i honest, prou àgil per moure’s en entorns urbans i accelerar a les incorporacions, i versàtil gràcies a les diverses opcions de personalització en els paràmetres de conducció que ofereix.

De fet, el Mégane de prova disposava de quatre modes de conducció, anomenats My Sense, Sport, Comfort i Eco, que modifiquen molt el comportament del vehicle en paràmetres clau com ara el tacte de la direcció, la resposta del motor, la sensibilitat de l’accelerador i, sobretot, un sorprenent canvi radical en el tarannà de les suspensions, que poden arribar a variar força entre els modes Sport i Comfort.

Un detall que també m’ha agradat molt és que en funció del model de conducció escollit la nostra unitat de prova modifica el sistema d’il·luminació interior i dels marcadors del quadre d’instruments. En cas d’activar el mode Sport, el quadre d’instruments, els gràfics i infografia i les tires de llum interior led ofereixen un color vermell, mentre que el mode Confort és de color blau, o el mode Eco de color verd. El mode My Sense, per la seva banda, ens permet poder configurar al nostre gust paràmetres del vehicle com ara la duresa i rigidesa de la direcció i el color del sistema d’il·luminació interior, o fins i tot activar la funció de massatge que incorporava la nostra unitat de prova, un altre extra del seu equipament.

Jugant amb els modes de conducció, podem disposar d’un vehicle força polivalent. Si en mode Confort no tindrem problemes per recórrer quilòmetres i quilòmetres amb la màxima comoditat, i en mode Eco podrem millorar els registres de consum i acostar-nos als 5,4 L que promet la seva fitxa tècnica cada 100 quilòmetres (no vaig ser capaç de fer-lo baixar de 7,5 L en recorregut mixt, tot i que en autopista amb orografia favorable i velocitat constant es pot estabilitzar al voltant dels sis litres), un cop activat el mode Sport el cotxe modifica el seu comportament endurint força la direcció i la suspensió, i converteix el conjunt en un tot més reactiu i àgil, que fins i tot emet un so –artificial– perceptible de dins de l’habitacle i que ens farà creure que estem conduint un motor de més cilindrada. Personalment agraeixo que aquesta funció es pugui desactivar mitjançant les opcions del mode de conducció de la gran pantalla central, ja que em va semblar exagerada i fora de lloc.

El Mégane és un cotxe fàcil de portar, i gràcies a la qualitat percebuda dels interiors de la nostra unitat de prova, amb entapissats de cuir, insercions de símil d’alumini i plàstics tous, un bon sistema d’infoentreteniment i una posició de conducció còmoda i efectiva, sumar quilòmetres en qualsevol registre (urbà, autopista o autovia o carretera de muntanya) esdevé un plaer. Evidentment no és un cotxe esportiu, ja que Renault tampoc ho vol: per això ja ofereix la versió RS de 300 CV. Tampoc és un cotxe familiar per fer viatges llargs: Renualt ofereix la versió familiar del Mégane, així com el Kadjar i sobretot els Koleos, Grand Scénic o Espace, aquests dos darrers models de set places que desapareixeran en un futur no gaire llunyà. El nou Mégane vol ser l’opció assenyada, lògica i polivalent per a tots els usos possibles que pot necessitar el gran públic europeu.

Però no tot són flors i violes. Un detall que no m’ha agradat ha estat el maridatge del canvi automàtic EDC de set relacions amb el motor TCe 1.3, ja que especialment a l’hora d’iniciar la marxa a la sortida del semàfor o en incorporar-nos després d’estar aturats, el salt entre marxa i marxa es percep un punt imprecís i costa trobar el punt exacte de gas per poder iniciar la marxa amb suavitat sense haver de patir una sotragada quan passa de primera a segona velocitat. A més, el Mégane amb canvi automàtic tampoc disposa de lleves integrades al volant, i per controlar el vehicle en mode seqüencial haurem de recórrer a la palanca del canvi automàtic.

Per acabar, i tot i que el maleter d’aquesta versió hatchback o compacte de cinc portes homologa una bona capacitat, amb 384 L, sí que trobo que les places posteriors són un pèl justes. M’explico: amb el seient davanter col·locat en la meva posició de conducció, al pujar a la plaça posterior els genolls em tocaven amb el seient del davant. Res gaire greu si no hem de fer encabir adults a les places posteriors diàriament per recórrer una pila de quilòmetres. A més, la tercera plaça posterior central és poc més que anecdòtica, i un adult hi viatjarà amb moltes dificultats entre dues cadiretes infantils o entre dos adults més.

Conclusió

El nou Mégane segueix oferint un compromís molt equilibrat entre prestacions, preu, polivalència i tecnologia. De fet, potser aquest restyling de la quarta generació passa per ser el millor Mégane de la història, i el motor gasolina 1.3 TCe de 140 CV ha demostrat ser un bon propulsor, silenciós, treballador i eficient. D'arguments de líder no n'hi falten.