Rentar, planxar i guardar: 9 consells que et faran la vida més fàcil amb la roba

BarcelonaEl nostre consum de roba s’ha multiplicat per quatre des de l’any 2000, però paradoxalment no ens posem ni el 30% del que tenim. La bugada és una de les feines domèstiques que ens ocupen més temps, juntament amb netejar i cuinar. Si volem reduir el temps que dediquem a posar rentadores, estendre, plegar, desar la roba, endreçar i fer els canvis d’armari, ens pot ser molt útil seguir aquests consells per simplificar-nos la vida i posar-nos-ho més fàcil.

Separa d’entrada

El primer truc per simplificar-se la vida amb la roba comença abans de la bugada. Tindrem un parell de cubells per a la roba bruta, o un cubell dividit en dues parts. En un hi anirà la roba blanca o clara i a l’altre la fosca o de color. Quina diferència hi ha entre separar-la en el moment de despullar-se o bé separar-la més tard, davant de la rentadora? En primer lloc, estalviem temps. Treure’s la roba i desar-la a un cubell o a l’altre és automàtic. En canvi, destriar-la cada vegada davant de la rentadora consumeix uns minuts i és improductiu, perquè haurem de destriar la mateixa roba bruta un dia i un altre fins que la posem a rentar. En segon lloc, classificant-la d’entrada veiem clarament si tenim un volum de roba suficient per posar una rentadora, o bé hem d’esperar un dia més. I si ens agraden les rutines, podem sistematitzar les rentadores. Per exemple, dilluns i dijous, roba blanca; dimarts i divendres, de color; dimecres, llençols i tovalloles, i el cap de setmana, descans.

No escaldis la roba

Tenim l’antiga creença que cal rentar roba a altes temperatures, com per exemple els llençols i tovalloles, per tal de desinfectar-los. Avui en dia, però, molts teixits no aguanten els 90 graus i es deterioren. Passa el mateix amb les tovalloles. Així que cal mirar bé l’etiqueta del fabricant i no passar-se de la temperatura indicada si volem optimitzar la vida de la nostra roba i la del planeta.

Eixuga abans de la bugada

Fa uns anys vaig descobrir una cosa que m’hauria agradat saber abans: la roba mullada no es renta bé. És a dir, cal posar la roba a la rentadora ben eixuta. Així que deixarem eixugar les tovalloles i la roba d’esport xopa de suor abans de posar-la a la rentadora per tal que es renti bé i no agafi una olor desagradable.

Evita les arrugues

Amb la roba neta i encara a la rentadora, és moment d’evitar les arrugues tant sí com no. La manera és no deixar descansar la roba. La roba molla dins la rentadora pesa, i això és el que crea les arrugues. Tan bon punt acaba el cicle de la rentadora, la posarem a eixugar. L’estendrem amb cura perquè no s’arrugui ni es deformi, i fins i tot podem fer servir penjadors, per exemple per a les camises, sempre que no ens les deformin i ens deixin marques a les espatlles. Si fem servir assecadora, no l’omplirem “en bloc”. Separarem les peces molles d’una en una perquè estiguin més soltes i l’assecat sigui més eficient. Així estalviarem temps del cicle i energia.

Que la roba no descansi

En el moment de recollir la roba i posar-la al cossi de la bugada correm el risc de tornar a crear arrugues, cosa que vol dir haver de planxar, o haver de planxar més estona. La manera d’evitar-ho és plegar-la de seguida perquè no s’apili ni s’acumuli. I l’experta en plegar roba és Marie Kondo. L’organitzadora més famosa del món va posar de moda una antiga manera de plegar quimonos de seda, però adaptada als nostres armaris actuals, més funcionals. El seu mètode consisteix en plegar-la en vertical, fent-ne un rectangle. Molta gent confon el sistema amb enrotllar la roba com un caneló, però no hi té res a veure. El que potser és més desconegut és amb quina intenció cal plegar la roba. Marie Kondo ens diu que no ho podem fer de qualsevol manera, de pressa i corrents, sinó que cal plegar la roba amb cura; d’aquesta manera li traslladarem la nostra bona energia a través dels palmells de les mans, com si li féssim un massatge. I la nostra actitud ha de ser en tot moment d’agraïment cap a la roba, per vestir-nos i abrigar-nos dia rere dia. Cuidar la roba n'allarga la vida útil, cosa que ens estalvia temps i diners perquè no n’hem de comprar tan sovint.

Minimitza sense por

És el moment de desar-la a l’armari. Cal tenir ben clar que un armari simplificat és el que està ben endreçat i només conté roba que ens posem perquè ens encanta. La resta de peces que guardem “per si de cas” o pel remordiment d’haver gastat molts diners ha d’anar fora. La podem vendre, regalar o reciclar. La roba que no ens posem ens destorba i ens fa perdre el temps a l’hora d’escollir què ens posem cada matí. A més, aquesta roba confinada a la foscor de l’armari ens envia missatges: "Et vas gastar un dineral i no t’ho poses", "No t’has aprimat", "Sempre et poses el mateix però tens l’armari ple"… Aquestes recriminacions i moltes d’altres les sentim cada cop que obrim l’armari. Com a mínim, dos cops al dia, cada matí i cada vespre, encara que sigui subtilment. ¿No val la pena dedicar una estona, un cop a la vida, a fer una tria exhaustiva i deixar el nostre armari endreçat i cuidat per sempre?

Pleguem en vertical

Ja ho hem comentat: una de les maneres de mantenir l'armari endreçat i visualment relaxant és amb el plegat vertical de Marie Kondo. Amb l’ajut de contenidors o separadors sense tapa (podem començar amb capses netes de sabates que tinguem a casa) col·locarem la roba plegada en vertical i endreçada per categories i colors. De clar a fosc. Els nostres calaixos seran una font de plaer i ordre zen que es mantindrà endreçat sense esforç. Si només tenim lleixes a l’armari, les capses sense tapa o contenidors ens faran de calaixos de la roba. Ara bé, la roba massa flonja, com un top d’estiu, o bé massa rígida, com una jaqueta, la penjarem de llarg a curt, de clar a fosc, o de gruixut a prim. El criteri que més ens convingui. D’aquesta manera tindrem un armari que haurà multiplicat per quatre la seva capacitat gràcies al plegat, i hi podrem veure tota la nostra roba, que ara sí que ens encanta, a simple vista.

Dan-sha-ri per a la roba

La manera de mantenir-lo endreçat no és endreçant-lo contínuament, com molta gent es pensa. L’organitzadora japonesa Hideko Yamashita ens recomana amb el seu mètode Dan-sha-ri que tanquem les comportes a l’excés perquè, segons ella, és una de les causes del desordre. Com més coses tenim, més costa gestionar-les i les acabem entaforant de qualsevol manera, pensant “Ja ho endreçaré”. Així que la clau és pensar-s’ho molt bé a l’hora de fer noves adquisicions, encara que siguin gratuïtes, perquè poden desestabilitzar aquest ordre de casa que tant ens ha costat d’aconseguir. La segona manera de mantenir endreçat un espai és no desendreçant-lo, així de simple. Deixant cada cosa al seu lloc quan l’has fet servir deixes d’endreçar per sempre i comences a trobar temps per a coses que abans no podies fer.

El canvi d’armari en 3 minuts

Una altra de les amenaces del nostre estimat ordre és el canvi d’armari. Especialment el dels nostres fills. Si el vols fer en tres minuts, minimitza. No tinguis por de reduir i conservar només el que realment es posen i els encanta. Si tens un armari fondo, utilitza la profunditat per posar-hi la roba d’altres temporades. És a dir, darrere el contenidor o capsa sense tapa dels pantalons llargs hi guardaràs el contenidor de les bermudes. Darrere les samarretes de cotó, hi tindrem les de màniga curta. El nostre canvi d’armari consistirà en intercanviar els contenidors. En aquest procés tindrem una capsa grossa al costat per posar-hi el que els va petit i poder-ho guardar per als germans petits, donar-ho a algú o vendre-ho. I una altra bossa per posar-hi tota la roba que ja no es pot aprofitar. Si no et cap tota la roba de l’any a l’armari, pots fer servir capses per a la roba de temporada i vas rotant la roba dos cops l’any.

Cada casa i família té els seus trucs i preferències. Sistematitzar i organitzar-se no és rigidesa, sinó dedicar a cada tasca només el que és necessari i poder disposar de temps i energia per fer el que realment ens encanta.