Reptes i encerts de la literatura juvenil

La literatura juvenil viu un bon moment, tal com reconeixen diferents agents del sector editorial implicats en la producció literària que abasta aquesta franja d’edat. Malgrat que és una etapa en què es perden lectors respecte a la infantil –el Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya del 2021 indica que, si bé el 77,5% dels infants de 10 a 14 anys són lectors en el temps lliure, a partir dels 15 anys la mitjana baixa fins al 64,9%–, la qualitat de les obres publicades és alta, la diversitat temàtica i d’estil és una tendència en augment i les editorials innoven per adaptar-se als nous temps i a les demandes d’aquest col·lectiu lector. Així i tot, encara hi ha reptes, però també encerts, amb què cal afrontar el futur perquè aquest bon moment es converteixi en òptim. “Els joves són persones que s’estan formant. Potser no els podem tractar com si fossin adults, però sí que ho hem de fer com si fossin intel·ligents, perquè ho són. Ens havíem ficat tant al cap la idea general que el jovent no llegeix, que fa l’efecte que els ho hem de donar tot mastegat i hem rebaixat massa el nivell. Al final, la lectura no els crida l’atenció perquè és l’enèsim llibre que explica amb paraules fàcils una història meravellosa on tot també és molt fàcil”, assenyala Jordi Martín Lloret, editor d’Animallibres. Explica que aquesta situació s’està revertint però que també cal trobar la clau per seduir els joves perquè arribin a llibres que els formin com a futurs bons lectors i també com a futurs bons escriptors. “Ens interessa que l’ofici d’escriure continuï i una manera de fer-ho és assegurar-los que el que llegeixen és de bona qualitat. Els que ens dediquem a l’edició tenim sentit comú, no publiquem qualsevol cosa, però, en cert grau, també hem d’arriscar perquè, si no, ens quedem estancats com a cultura, com a llengua, com a poble”.

“S’ha notat un canvi en els últims anys. Hi ha moltes editorials noves i joves que aposten per una literatura juvenil diferent, que s’escapa una mica del mercat més escolar. Hi ha d’haver llibres que siguin atractius per als lectors joves, però també cal que des de les llibreries i les biblioteques ho vegin així. Això s’està aconseguint amb una imatge renovada, amb molt bones traduccions de títols d’altres països que han tingut molt èxit, però també apostant per autors dels Països Catalans”, assegura Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres. A la vegada, creu que encara hi ha feina a fer en termes comunicatius i per teixir ponts entre lectors i editorials. “La figura dels mediadors és important, però cal trencar certes barreres de comunicació, com ara que els mitjans més tradicionals parlin de la literatura juvenil amb normalitat, no només amb destacats concrets o recomanacions puntuals”. De fet, és un clam unànime del sector, que denuncia que la literatura infantil i juvenil, de vegades, es veu de segon nivell, té menys presència als mitjans i la crítica que se’n fa no compta amb el grau de professionalització que té la literatura dirigida al públic adult.

Més difusió

“Ens agradaria que hi hagués més difusió als mitjans tradicionals més enllà de Sant Jordi i de Nadal, però també és veritat que els lectors s’informen a través d’altres canals, com ara les xarxes socials”, assenyala Patrizia Campana, directora editorial de l’àrea d’infantil i juvenil del Grup 62. Per això, assegura, aposten per una promoció més innovadora i per anar a buscar els joves allà on són. “Bàsicament, a Instagram o a Tik Tok, ja que els joves prenen moltes influències de les xarxes i això implica que molts llibres que llegeixen estan lligats a aquests canals de difusió. És el cas de les recomanacions que reben de booktubers o de bookstagramers, però també a través de Wattpad”. Autors novells provenen ara d’aquesta plataforma d’autopublicació perquè, en alguns casos, aconsegueixen editar en paper.

“És una forma d’adreçar-se d’igual a igual. Els booktubers també són gent jove i, tot i que de vegades hi ha certa banalització del fenomen, d'altres es converteix en un trampolí. No hi tinc res en contra, però de la mateixa manera que necessites un criteri quan veus les notícies, el necessites per atendre què diuen els booktubers, que de vegades no parlen de preferències sinó que responen a interessos que hi ha al darrere”, adverteix Reina Duarte, editora directora del departament de literatura infantil i juvenil d’Edebé. Alhora, Duarte reconeix que actualment hi ha molt talent entre els escriptors de literatura juvenil i que es gaudeix d’un moment de més obertura pel que fa al tractament de temes que fins no fa gaire es consideraven tabú, com ara la pederàstia, el suïcidi, la identitat de gènere o el bullying. “És molt important apuntar que als joves els agrada llegir coses que els facin pensar, que els parlin des d’una veu literària però propera i gens alliçonadora”, afegeix Montse Martín, editora de Bambú, que veu com ara les temàtiques romàntiques i de fantasia són tendència però cada cop la novel·la gràfica guanya terreny entre els lectors juvenils. “En tot cas, la tasca dels escriptors ha de ser intentar que les primeres vint pàgines facin que no es vulguin desenganxar del llibre, i aquesta és una responsabilitat compartida amb els editors”.

Necessitats i estratègies

Segons Magalí Homs, directora del FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, un altre dels reptes als quals ha de fer front la literatura juvenil és que hi ha certs gèneres que no acaben d’arribar al públic d’aquesta edat, com ara la poesia, i que, per tant, cal obrir els joves a més possibilitats literàries. “També ens hem de desempallegar de la idea que la literatura serveix per alguna cosa. Moltes vegades recomanem llegir algun llibre a algú perquè superi alguna situació i anem a parar a la literatura utilitària. Des del FLIC som unes grans defensores de la idea que la literatura és un art i, com a tal, li hem de deixar de donar aquesta responsabilitat social”. Coincideix en aquest aspecte amb Júlia Baena, bibliotecària escolar de secundària, crítica especialista en literatura juvenil de la revista Faristol i membre de la comissió del premi Protagonista Jove que impulsa el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que assegura que tota bona literatura ja conté valors i emocions de manera implícita. “Es nota quan aquest objectiu didàctic passa per damunt dels aspectes literaris”. Baena també reivindica el paper prescriptor que fan les biblioteques escolars en aquestes edats i assegura que potenciant-les també es fomenta la lectura. “Hi ha molts joves que no aniran a la biblioteca pública pels motius que sigui o que no tenen llibres de qualitat a casa. En aquests casos, la biblioteca escolar garanteix l’accés a literatura variada i de qualitat. A més, no està tan subjecta al mercat, com seria el cas d’uns magatzems de llibres”, recorda.

“La literatura catalana juvenil s’ha adaptat molt bé als canvis socials que la literatura en general hauria de poder reflectir per estar al dia de la societat en què es desenvolupa. Per exemple, en el tema de les diferents tendències afectivo-socials estem al capdavant. Els reptes no són tant en l’àmbit literari com en el de crear una literatura infantil i juvenil prou forta perquè es tradueixi a nivell econòmic. Això té importància pel que fa a la promoció dels Països Catalans com a actor important pel que fa a sector industrial, enteses les editorials i la literatura com un sector econòmic. Per això també calen aliances amb el sector audiovisual i dels videojocs”, apunta l’escriptora Cinta Arasa. A parer seu, la internacionalització de la literatura de casa nostra, i la dignificació i el reconeixement de la tasca dels escriptors, també és primordial perquè “crea planter de lectors i això és molt important a nivell social i pedagògic”. Aquesta és una reivindicació que engloba tot el sector. “Cal que la societat entengui que els escriptors de casa fem una literatura de prestigi però no estem prestigiats. I si no hi ha prestigi, els infants no s’interessen per aquesta literatura”, afegeix Rodolfo del Hoyo, escriptor i president de l’associació Escrivim. Del Hoyo també posa en dubte foment de la socialització dels llibres que es llegeixen a l’aula. “El llibre no és de l’alumne, no el compra i no pot fer-lo servir per iniciar la seva biblioteca personal. És del centre, i això desvincula els nois de la formació emocional que els pot aportar. Sempre hi haurà qui tingui ganes de seguir llegint, però no de manera majoritària. Són aspectes que cal treballar”, conclou.