Els reptes virals d'internet, de bromes a perills vitals

Atrauen els adolescents per aconseguir més "M’agrada" i augmentar la popularitat en una etapa molt immadura emocionalment

En un escenari on domina l'anomenada 'dictadura del like', els joves estan disposats a posar en risc la seva integritat física per aconseguir un 'm'agrada'.
24/09/2021
5 min

Les xarxes socials que utilitzen la majoria d'adolescents, especialment Instagram i TikTok, han esdevingut en els últims anys l’epicentre de reptes virals que salten d’una pantalla a l’altra a la velocitat de la llum. De vegades són reptes innocents sobre habilitats diverses, com el Bottle Flip Challenge (llançar una ampolla de plàstic a l’aire i que al caure a terra quedi dreta i no es tombi) o dutxar-se amb una galleda plena d’aigua glaçada, en una campanya de sensibilització sobre l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). En aquest últim repte hi han participat persones de totes les edats, famílies senceres i, fins i tot, famosos. Però sovint, amb un rerefons més complex, hi ha joves que duen a terme reptes virals extrems que poden posar en perill la seva salut física o emocional, i fins i tot de vegades voregen la mort. Un exemple va ser, el 2019, el repte de la Balena Blava, en què durant 50 dies el jove convidat a jugar-hi se sotmetia a greus danys corporals o psicològics, amb l’objectiu final del suïcidi. O Momo, ple de proves macabres per WhatsApp, com autolesionar-se al coll amb un ganivet. 

D’altres més recents, aparentment no tan extrems, proposen llimar-se les dents, prendre medicaments com el Benadryl, que pot provocar greus efectes secundaris, tastar un detergent, menjar canyella en pols a cullerades o experimentar amb l’asfíxia controlada... Per què ho proven i, fins i tot, s’hi enganxen? Principalment perquè encara no estan madurs emocionalment i són impulsius –volen recompensa immediata–, i, majoritàriament, no volen assumir les conseqüències dels seus actes, segons explica el psicòleg Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7, de Barcelona.

Algun dels reptes, com tastar un detergent, poden ser molt nocius per a la salut.

Els experts consultats donen diferents causes per a aquest comportament, que es resumeixen en tres: aconseguir més likes (la societat del "M'agrada") i, per tant, tenir més reconeixement social i ser acceptats (soc popu, valent, divertit...); transgredir les normes del món dels adults, i entretenir-se i riure, sense calibrar les seqüeles vitals i emocionals que aquests reptes poden provocar a un mateix o als altres. Royo puntualitza que molts reptes virals s’assoleixen “per pura heroïcitat, pel plaer del repte assolit". L'expert afegeix que, de fet, aquest procés és com un esglaó: primer vols ser acceptat, després ser reconegut i, al final, ser conegut (o famós), que és la màxima aspiració d'un adolescent” d’avui en dia. En els darrers temps, al gabinet –especialitzat en l’atenció terapèutica a joves i les seves famílies– han rebut consultes de pares preocupats per l’augment de casos, tant si els fills són víctimes com promotors dels reptes. “Hem tingut de tot, des dels que peguen un calbot o posen la traveta a un vianant que no coneixen de res i ho filmen, als que compren en un comerç i marxen sense pagar i ho graven o els que nominen un amic perquè es begui d’un glop un cubata i després nomini 12 persones més perquè també ho facin”, per exemple. 

Fins als 25 anys, immadurs

De fet, la part del cervell encarregada del pensament racional, el còrtex prefrontal, no es desenvolupa totalment fins als 25 anys, més o menys. Per aquest motiu, molts dels adolescents són naturalment més impulsius i tendeixen a actuar abans de pensar totalment en les conseqüències dels seus actes. Això no vol dir que no sàpiguen discernir entre el que està bé i el que està malament. En realitat, educar en el respecte i els valors és una feina que s’ha de fer a casa. 

Els reptes busquen aconseguir popularitat, però no se'n calibren bé les possibles conseqüències.

Per prevenir aquests comportaments, Royo proposa que, des de la infància, hi hagi un control de l’ús de les tecnologies, que es tingui a la vista l’ordinador que fa servir l’adolescent i evitar “una habitació en línia”. A més, evidentment, que hi hagi molt de diàleg en el qual els pares també exposin la pressió que vivien quan eren adolescents i reconeguin els sentiments que tenien. “Ara l'impacte és superior perquè les xarxes socials ho multipliquen tot. Pujar una foto a internet és molt fàcil. Eliminar-la, ja no tant”, raona. Royo considera clau que els pares “coneguin i sàpiguen quins són els reptes més grans que s’estan movent a les xarxes, com ho viuen els seus fills, què els preocupa". No han d’actuar de manera coercitiva, sinó dialogant, oferint pensament crític, suggereix. “Els adolescents d'avui formen la generació més formada de la història, amb accés al coneixement i a una vida amb realitats més diverses que les generacions precedents, i molt més tolerants. Abans, si no bevies o no feies el que marcava el líder, eres un gallina. Ara tenen més recursos, però se’ls ha d’acompanyar en els valors”. 

Enganxats a les TIC sense supervisió

Segons l'estudi Uso desadaptativo de las TIC en adolescentes: perfiles, supervisión y estrés tecnológico, més del 60% d'adolescents fan servir les TIC sense supervisió, i gairebé la meitat, el 45%, en fan un ús desadaptat. És a dir, no les utilitzen d'una manera responsable. Tot això en un escenari on es dona l'anomenada "dictadura del like", que consisteix a fer tot el que considerin necessari per obtenir més popularitat. Els reptes virals poden donar molts punts: aconseguir un dels més de 4.000 milions de likes que es donen diàriament arreu del món és un objectiu al qual aquest tipus de desafiaments poden contribuir.

Si el jove ha comentat als pares que vol participar en un repte, val la pena fer-li preguntes generals que el facin pensar què hi guanya i què hi perd. “Què seria el pitjor que et podria passar? Cremades, una visita a l'hospital, risc d’asfíxia, tos? Per què ho faries? Val la pena assumir aquest risc?”, serien algunes qüestions a plantejar. Tots els experts apunten que els adults sempre són els que tenen l’autoritat per posar límits en l’accés a les xarxes i als dispositius mòbils quan detectin un problema d’abús o de bullying. Però si el tema els supera, recomanen consultar amb professionals. 

El camí cap al món adult 

Enric Soler, tutor del grau de psicologia de la UOC, argumenta que per als adolescents “compartir reptes els fa sentir connectats entre ells durant la seva transició al món adult, una transició que, en realitat, no és més que un dol”. Recorda que adolescència ve del llatí adolescere, és a dir, "el que creix", "el que emmalalteix". "Es tracta del dol per la pèrdua del cos i els privilegis infantils i de la integració en el món dels adults", afirma l'expert en dols d'alta complexitat, qui recorda que, a més, mentre transiten pel dol de l'adolescència, "es troben molt sols": "Ni els nens ni els adults els entenen. El cicle de vida natural és dirigir-se al món adult, al qual repten constantment, però mentre dura aquesta transició només poden satisfer les seves necessitats gregàries compartint reptes, sentint-se integrats en el seu món, el dels adolescents".

Apuntar-se a un repte més blanc (una coreografia) o seguir-ne un de més violent o que ridiculitza algú depèn de la manera com afronten aquesta transició cap al món dels grans. Segons Soler, "qualsevol comportament que es dirigeixi cap a conductes pròpies dels adults serà considerat una conducta saludable. En canvi, les conductes de l'adolescent que es resisteix a elaborar el dol de l'adolescència no les podem considerar saludables, ja que tendeixen a un estancament o fins i tot a una regressió evolutiva de la persona", assenyala. 

La situació actual, amb un panorama socioeconòmic i laboral cada vegada menys atractiu, tampoc no és un al·licient per capbussar-se alegrement en el món adult. "No és casualitat que en el repte de La Caça del Pijo els adolescents que creuen tenir una pitjor perspectiva del que serà la seva pròpia adultesa atemptin violentament contra altres adolescents als quals perceben amb més facilitats per desenvolupar-se millor en el món dels adults [els pijos]", conclou Soler.

Converses compartides d’adolescència

Paradoxalment, aquests desafiaments que oculten als seus pares, els adolescents esperen que siguin vistos pel màxim nombre de persones possible. És una de les característiques del repte viral de l'era digital que no existia en el món analògic. O, com a mínim, no de tal magnitud. José Ramón Ubieto, psicoanalista i professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, apunta que les xarxes socials funcionen com una caixa de ressonància que tot ho magnifica. L’expert aconsella als pares tenir converses informals amb els fills perquè els expliquin tot allò que els preocupa, a més de fer-los saber com va ser aquesta etapa per a ells. "La manera d'introduir una responsabilitat és que sentin que ens importen, parar esment en les seves preocupacions. Una bona aportació dels pares és compartir com va ser la seva adolescència. Poden passar de l'economia de l'atenció –que focalitza l'atenció individual en la connexió– a la conversa a manera de presència atenta, on el que preval és el vincle i no la connexió unidireccional", afirma el professor. 

stats