Quan la responsabilitat és la millor motxilla

Amb la tornada a l’escola, també han tornat els embussos a les ciutats, i uns nivells de trànsit que ja recorden els que hi havia abans del confinament sanitari. Davant d’aquesta situació, molts pares i mares opten per utilitzar la moto –preferentment els escúters– per portar a classe els seus fills cada matí. I és que, segons apunta Cédric Parnaudeau, director general a Espanya de la companyia d’assegurances AMV, “l’abaratiment del preu d’aquests vehicles, la facilitat per aparcar-los, les restriccions de circulació en algunes grans ciutats, i la por a utilitzar el transport públic a causa de la pandèmia són arguments per considerar la moto i l’escúter com la millor opció de desplaçament per a elles i ells i els seus fills”.

Però la normativa vigent, i l’especial naturalesa d’aquests vehicles, que demanen una habilitat especial per conduir-los, són també aspectes imprescindibles a tenir en compte abans d’enfilar-nos-hi i de fer-hi pujar la mainada.

La llei i la lògica

La normativa de trànsit i seguretat viària de la DGT deixa ben clar que podem portar menors d’edat com a passatgers d’una moto sempre que tinguin més de 12 anys. L’excepció indica que poden fer-ho a partir dels 7 si el conductor és la mare, el pare, qui faci de tutor o qualsevol major d’edat que hagi sigut autoritzat pels primers.

Pel que fa al vehicle, sigui de la classificació que sigui, ha d’estar homologat per portar-hi un passatger, i la seva documentació tècnica ha de distingir si el seient és per a una o dues places. Ho diu al punt S.1 del permís de circulació de la moto. Una especificitat que, clarament, exclou la utilització per a aquesta finalitat d’alguns vehicles de mobilitat personal, com ara els patinets.

Convé que aquest passatger tingui una alçada suficient per, ben assegut al seient del vehicle, poder recolzar els peus als estreps, per tal d’obtenir una posició ferma, ben falcada sobre la moto i evitar així possibles desequilibris, tant propis com de qui condueixi la moto. Si no hi arriben, sempre podem posar uns estreps addicionals, o un dels allargadors que trobarem al mercat. No cal dir que aquests tripulants han d’anar asseguts darrere del conductor, i en cap cas entre aquest i el manillar –molt perillós!–, com podem veure de vegades.

Quant a les mesures de protecció personals obligatòries, cal portar sempre casc homologat i que correspongui a la talla del passatger. Tan perillós és dur un casc massa petit com un que vagi balder, i en cap cas hem de fer servir cascos de persones adultes, ja que si són massa grans perden totalment l’eficàcia i fins i tot poden ser més perillosos que no portar-ne.

Per comprar el casc adequat convé adreçar-se a comerços especialitzats i deixar-se assessorar. L’etiqueta E i un número encerclat ens indiquen l’homologació europea d’aquest protector. Entre els diferents tipus de cascos que trobarem al mercat, la millor opció sempre és la dels integrals. Cal rebutjar totalment els tipus jet –oberts– i els modulars. L’incompliment del reglament és una falta greu, i ens pot suposar una multa de 200 euros.

La seguretat no és opcional

Més enllà del que ens marca la llei, és aconsellable que els nostres acompanyants vagin equipats amb roba que porti proteccions –si pot ser, homologades–, de colors ben visibles, i intentar evitar en la mesura del que sigui possible que portin pantalons curts i calçat inadequat, com sandàlies o xancletes. Si utilitzen calçat amb cordons o amb velcro, és imprescindible que vagin ben cordats, per evitar que es puguin quedar enganxats amb algun element.

La utilització de guants és força aconsellable per protegir-nos de possibles abrasions a les mans en cas d’una caiguda.

Priscilla Sellier, directora de màrqueting i comunicació de Peugeot Motorcycles, que és mare d’una nena de vuit anys, té clar que “l’experiència d’anar en moto per a un nen és especial, sempre és una aventura, però cal fer-la amb total seguretat perquè sigui un moment únic entre pares i fills”.