El restaurant de Vilafranca que té la millor relació preu-qualitat
És el Cigró d’Or, i la 'Guia Michelin 2024' el va seleccionar amb la categoria Bib Gourmand
Vilafranca del PenedèsSi t’entaules al restaurant El Cigró d’Or pots triar entre tres menús, que oscil·len entre els 22 i els 35 €, i amb els quals pots menjar fins a quatre plats amb formatges i postres (en el cas de l’opció de 35 €). Els caps de setmana el menú de degustació no sobrepassa els 50 €, i està compost per aperitius, cinc plats salats, formatges i postres. “No som un restaurant popular, que és el que es podria dir d’un restaurant amb menús de 10 euros”, diu el cuiner Oriol Llavina (45 anys), que ja en fa més de 20 que va obrir el seu restaurant. Primer ho va fer a la població de Gelida, però ja fa dotze anys que el va traslladar al primer pis del Mercat de la Carn de Vilafranca del Penedès.
A la Guia Michelin 2024, El Cigró d’Or Can Xapes han rebut la qualificació de Bib Gourmand, que vol dir que té una bona relació entre la qualitat que ofereix i els preus que s’hi paguen. La categoria se la va inventar la guia vermella el 1997, i sempre l’ha ressaltada perquè considera que no només dona premis (estrelles) a l’alta cuina, sinó també a la “senzilla, reconeixible i fàcil de gaudir”, en paraules literals de la guia francesa.
El divendres al migdia que entrevistem el cuiner Oriol Llavina la sala està plena, malgrat que el telèfon continua sonant, i el cuiner ha de dir que li sap greu però que no hi ha cap taula buida. Tan bon punt hem enfilat les escales de dins del mercat i hem arribat al restaurant el primer que hem vist a mà esquerra és la cuina oberta, gran, espaiosa. Les cassoles i les cocottes Le Creuset hi ressalten a primer cop d’ull. Les olors que se'n desprèn també. “Des que he obert els ulls aquest matí que m’he posat a fer el capipota”, afirma un dels cuiners, que assegura que fa cinc anys que treballa amb Llavina, i a més de l’arròs de conill, el capipota el broda.
Mentrestant, l’Oriol parla dels canelons cruixents, que fa 20 anys, quan els va començar a elaborar, sorprenien tant com avui perquè estaven fets amb pasta brick, i per tant eren molt cruixents. “Avui encara els faig així, malgrat que ja sé que s’han estès i que la pasta es pot adquirir amb facilitat als supermercats, però nosaltres els mantenim perquè són identificatius d'El Cigró d’Or”. Al farcit, carn de pollastre. A la beixamel, ceba confitada, caldo de pollastre, nata i xantana per lligar-ho tot. Per al gratinat, aquest any hi introduirà formatge de proximitat, perquè fins ara hi ha mantingut el parmesà.
Per continuar, la carta de vins, un dels grans tòtems del restaurant del cuiner, que va estudiar a l’escola Joviat de Manresa després d’haver acabat el batxillerat. “Hi tinc cent cinquanta referències de vins, dels quals noranta pertanyen a la denominació d’origen Penedès”, diu. És la gran aposta, com a restaurant situat al Penedès i que admira els productes propers. “Per la Fira del Gall faig un gall farcit amb trinxat de céleri, espigalls i botifarra blanca”, una elaboració que resumeix molt bé la filosofia d'El Cigró d’Or. “Una filosofia que a mi m’agrada més dir-ne sensibilitat, i que l’he anat adquirint amb el pas del temps, a còpia d’adonar-me que estava fent el passerell fent servir productes de fora en comptes dels propers”, diu Llavina.
I tornem als menús d'entre setmana. Els dies laborables els basa en una cuina més informal, i sobretot molt digestiva. “Sempre hi tinc plats de cassola, guisats, però tampoc no seran guisats dels quals et recordaràs tota la tarda, perquè m’agraden amb pocs greixos”. Les amanides, atractives, amb envinagrats, i de postres les taules de formatges que gairebé són sagrades. “Puc trobar formatge de pasta dura a Sant Sadurní d’Anoia: tenim tanta sort amb els bons elaboradors que tenim”.
Per acabar, un desig final: “Els dies feiners voldria oferir també carta a més dels menús, però de moment no m’hi he vist amb cor”, afirma. També hi ha més propòsits, com ara obrir un bar de vins a l’espai municipal del Mercat de la Carn, on només queda oberta una parada. “Podria ser una oportunitat per reconvertir el mercat i dedicar-lo als vins de la DO Penedès”, suggereix Llavina. Els projectes són els que l’il·lusionen, tal com el va atreure la cuina quan tenia 19 anys i tenia clar que s'hi volia dedicar.