El retorn a les monedes, una qüestió de seguretat nacional a Suècia

CopenhaguenEls bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.

La transició cap a una societat sense diners en efectiu s’ha produït de manera ràpida en els últims 10 anys, gràcies a un accés generalitzat a l'internet d’alta velocitat, un alt grau de penetració en l’ús d’ordinadors i smartphones, i el creixement pioner d’empreses de tecnologia financera com Swish (l’equivalent al Bizum), que compta amb 8,5 milions d’usuaris en un país de 10,5 milions d’habitants. Una enquesta del Banc Central (Riksbank) revelava l'any 2022 que només el 8% dels ciutadans havia fet pagaments en efectiu en l’últim mes, enfront del 40% que l'any 2010 utilitzaven les monedes i els bitllets. Amb aquestes dades, l’ex vicegovernadora del Riksbank, Cecilia Skingsley, va pronosticar la completa extinció dels diners en efectiu per a l’any 2025.

El que no van preveure des del Banc Central és que en una societat altament digitalitzada, la desaparició dels diners en efectiu fes augmentar la preocupació per la ciberseguretat i el bloqueig de les tecnologies de pagament, fins al punt que el retorn en l’ús de les monedes i els bitllets s’ha convertit en una qüestió de seguretat nacional. L’inici de la guerra a Ucraïna i el gir de Suècia en ingressar com a nou membre de l’OTAN han posat en alerta el país davant de possibles sabotatges cap a les seves infraestructures, també les digitals, per part de Rússia. “El sistema de pagament digitalitzat té les seves mancances, ja que es basa a tenir subministrament elèctric i una connexió de banda ampla, però si l’electricitat desapareix, podem tenir problemes” explicava Gustaf Forsberg, gestor de processos dels serveis bàsics en el comtat de Västerbotten. Forsberg també alertava: “La nostra societat no està preparada per a una crisi així”.

Per posar-hi remei, des de l’Agència de Preparació per a Emergències s’han actualitzat les recomanacions que tot ciutadà suec hauria de seguir. En un fullet amb el títol “Si arriba una crisi o una guerra” que s’envia a totes les cases, l’agència governamental vol que totes les llars guardin almenys 2.900 corones en efectiu (250 euros), que tinguin comptes en diferents bancs i targetes de crèdit de diferents proveïdors: “Si pots pagar amb diferents mètodes, enforteixes la teva preparació” diu el prospecte.

El govern està preparant una proposta de llei que es presentarà al desembre per garantir que en els comerços de béns essencials, com les botigues on es pot comprar menjar, gasolina, o medicaments, es pugui pagar sempre en efectiu. A principis d’aquest any es va viure una crisi que va fer obrir els ulls a les autoritats quan l’empresa de serveis informàtics Tietoevry va rebre múltiples ciberatacs que van deixar diverses botigues i supermercats sense accés als pagaments. L’atac va afectar diverses institucions públiques, inclòs el Riksbank. “Va ser un recordatori de com és de fràgil el sistema de pagament digital” diu Joeri Van Laere, professor de tecnologia de la informació a la Universitat de Skövde. El professor afegeix que “si grans grups de població no poden accedir al menjar o al combustible, això pot provocar una crisi de subministrament que, al seu torn, generaria problemes de seguretat”.

Risc d’exclusió digital

Més enllà d'aquesta preocupació, el Banc Central i el govern també reconeixen que amb la digitalització de pagaments s’està excloent el 10% de la població que no té accés a la tecnologia. Això els ha fet adonar-se que “hi ha una gran necessitat social perquè els diners en efectiu tornin a funcionar, sobretot per a les persones en situació d’exclusió digital, com persones de la tercera edat o amb discapacitats” diu Johan Nilsson, director de màrqueting de l’empresa Bankomat. L'any 2021 es va aprovar una llei perquè els sis grans bancs de Suècia garantissin que el 99% de la població tingui accés a un caixer automàtic a menys de 25 quilòmetres de casa. Tot i això, actualment Suècia, juntament amb Noruega, és el país d’Europa amb menys caixers automàtics per càpita, amb poc més de 2.000 caixers repartits pel país.

Des del Riksbank, “les mesures per protegir l’ús dels diners en efectiu es veuen amb bons ulls” diu Ragnar Olofsson, assessor en el departament d’anàlisi de pagaments i innovació de l’entitat. Però Olofsson també assenyala que des del Banc Central s’ha instat el govern a elaborar una legislació més ambiciosa, demanant “mesures addicionals perquè els grans bancs estiguin obligats a acceptar monedes i bitllets de particulars i no només de comerços”.