Retrat cinematogràfic del duel entre les dues Espanyes

Pedro Vallín (Colunga, Astúries, 1971) es veu a si mateix com un extraterrestre en el Madrid cortesà que venera Ayuso i odia Pedro Sánchez, però ha desenvolupat el que és el gran tresor d'un escriptor: un punt de vista i un estil propi i recognoscible. Armat amb el bagatge dels seus extensos coneixements sobre cinema, sobretot el més comercial i de factura hollywoodiana que ja va defensar a ¡Me cago en Godard! (Arpa Editores, 2019), i sobre la base d'articles ja publicats a La Vanguardia, Vallín ens proposa a C3PO en la corte del rey Felipe (Arpa Editores) un viatge a les entranyes del duel a mort que protagonitzen a Espanya el progrés i la reacció.

I aquí Vallín no enganya ningú. Tingut per un dels periodistes amb més influència i penetració en el món de Podem, i especialment pròxim a Pablo Iglesias, el periodista asturià (tot i que a ell no li agraden les etiquetes geogràfiques, són molt útils per evitar repeticions) se situa a mig camí entre el relator del seu temps i l'intel·lectual orgànic de l'esquerra lila. Aquest posicionament indissimulat potser li resta credibilitat en alguns àmbits, però no li impedeix construir un relat cru de l'Espanya actual, del seu Estat Profund ("que no és un teixit cancerós, sinó un organisme"), de les seves maniobres brutes contra la dissidència política. Una Espanya "que va arribar al segle XX als anys 80 com el que arriba a una festa quan només queda Fanta de llimona i Licor 43". I això es nota.

La tesi de Vallín és transparent: davant l'amenaça que suposen per a l'statu quo el 15-M i el Procés, l'Estat reacciona i, per exemple, aconsegueix bloquejar entre el 2015 i el 2016 la possibilitat d'un govern de canvi. Per això, diu clarivident, "Vox no és una expressió del mal humor social, sinó el temor administratiu del vell Estat a la seva extinció". L'autor es delecta esbudellant el "Turbomadrid", la generació dels "letizios" i la "sintaxi rústica del trumpisme" que representa Ayuso.

Però allà on Vallín excel·leix és en el relat, explicat en clau de thriller psicològic, de la cruenta batalla entre Iglesias i Íñigo Errejón a dins de Podem. Vallín acusa aquest darrer de voler ocupar el lloc d'Iglesias a la manera de Mr. Ripley, l'inquietant personatge sorgit de la retorçada ment de Patricia Highsmith, amb Dickie Greenleaf. Així és com narra l'operació per desbancar el polític de Vallecas: "És difícil topar amb una imatge més despietada i sincera d'allò que el nostre Tom Ripley proposava i anhelava, potser sense saber-ho: un líder titella, una figura estàtica i muda de cartró ploma, desposseït de tot el seu equip de col·laboradors i del seu projecte polític, un gólem que havia d'encapçalar el programa d'acció del seu rival". No imaginem una conversa amable entre ells dos després d'aquest paràgraf.

Aquesta interpretació literària dels fets és el particular vernís vallinesc que facilita una interpretació de la realitat en clau d'històries cinematogràfiques ja conegudes pel lector. No en va, tal com recorda en l'epíleg, C3PO va aparèixer a la vida dels espanyols només uns mesos després de l'aprovació de la llei d'amnistia, el 1977, la gran coartada dels antidemòcrates. I ara, quatre dècades més tard, es preparen unes eleccions espanyoles que seran el més semblant a un enfrontament entre l'Imperi i la República ideades per George Lucas.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir C3PO en la corte del rey Felipe a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.