Ricard Torquemada: "Segurament moriré sense haver-me emborratxat mai"

En quin moment del dia és més fàcil que et serveixis una copa de vi?

— Bàsicament en celebracions familiars o en un sopar de parella. Però m'ho he de trobar, difícilment ho buscaré. Per a mi és molt més una qüestió social que no pas una qüestió de gust. I una cosa que no faria mai seria prendre'n en una reunió professional.

I quin és el vi amb el qual t'acostumes a trobar?

— Com a molt puc beure blancs, però si em fas triar crec que trio negres. Amb els blancs tinc la sensació que em provoquen acidesa o que moltes vegades no m'acaben de baixar bé. Mira, avui he obert la nevera i hi ha una ampolla de vi blanc de l'última trobada familiar: vam treure el negre i el blanc va quedar a la nevera i allà es quedarà fins a la trobada vinent. El que segurament tenen en comú els vins que tasto és que són de proximitat: sí que entenc que cal fer país i fer terra.

Sempre has tingut la mateixa relació distant amb el vi?

— Vaig començar a beure vi de manera familiar a partir dels 30, per això quan dic que no bec alcohol no vol dir que no n’hagi begut mai, vull dir que no n’he begut en excés. Jo bec aigua o aigua, a tot arreu. 

A les prèvies i a les celebracions posteriors dels partits del Barça també? És un ambient que es vincula a la celebració festiva.

— És veritat. Però per a mi el futbol sempre ha estat una part de mi com a professió, per això penso que l'he viscut des d'una perspectiva racional o analítica. No necessito desinhibir-me per veure un espectacle futbolístic. Primer, perquè hi treballo, però si no el continuo mirant amb ulls molt analítics. Fixa't, a mi m'agrada molt menjar, però quan miro futbol no menjo, mai, i si no menjo no bec.

D'on penses que va sortir aquesta fermesa amb l'alcohol en general i el vi en particular?

— La meva àvia no va tastar mai l'alcohol. Va morir amb 103 anys i penso: "A veure si deu ser la clau!" Sempre feia conya amb això. De fet, recordo que ella m'explicava que havia trepitjat el raïm algunes temporades i em deia: "Amb aquells peus tan bruts amb els quals es trepitja el raïm, jo mai en beuré". I ho va convertir en una convicció. És probable que com a referència també hagi fet que jo n'hagi estat més allunyat, encara que no tant com ella. També penso que el fet d'anar a un col·legi de capellans i que fos un nen obedient i disciplinat també va fer que mai hi hagi tingut un gran interès.

La disciplina també es vincula a l'esport.

— Sí, jo era molt esportista i això segur que em va condicionar, no amb el vi, sinó amb alcohols més forts. Quan anava de festa i em deien si volia algun combinat, sempre feia broma dient: "Estic prenent antibiòtic". De tant dir-ho, al final es va convertir en una broma entre els meus amics, que em deien "prens antibiòtic, oi?" per donar a entendre que no beuria. És una situació semblant a la del tabac: no he fet mai ni una pipada. Segurament em moriré sense haver-me emborratxat i em moriré sense haver fumat.

En algun context social, de feina o celebració, t'has sentit forçat a beure?

— Ara potser és el moment de la meva vida en què bec vi amb més naturalitat. Però sí, sobretot al principi, que encara que ja no era jove no sabia com fer-ho, sobretot quan tenia reunions de feina i tothom demanava vi. Però mai ha estat un trauma. Vaig amb l'aigua pel món orgullosíssim i content.

En algun d'aquests sopars t'has trobat amb el perfil de persona que dedica llargues estones a parlar dels seus grans coneixements del vi?

— Sí, de vegades no sé si em prenen el pèl o no, però m'agrada. Tota la vida m'han mogut molt els perquès. I a la meva feina també. I si he mirat el futbol amb ulls d'anàlisi era perquè són les coses que passen. En el món del vi em passa que, quan sento algú parlar-ne amb tanta profunditat, em fascina. A mi em passa el mateix quan parlo d'esport.

Si poguessis fer una copa de vi amb la persona que més admires, amb qui seria?

— Les persones que he admirat molt he intentat no conèixer-les gaire en profunditat. Hi ha hagut persones que he conegut en profunditat i després les he admirat, però al revés em faria llàstima tenir una decepció. Si t'hagués de dir algú que admiro futbolísticament des del punt de vista del pensament, una de les persones que em venen al cap és Guardiola. De fet, ell sempre convida l'entrenador rival a una copa de vi al seu despatx per parlar de com ha anat el partit i compartir experiències futbolístiques. Ho va fer al Barça i no sé si ara encara ho fa. Crec que el vi és una beguda que s'adapta molt bé a aquesta idea d'una conversa profunda i, per això, de tant en tant, amb la meva parella o en una reunió familiar, el vi encaixa en el moment de calma que no tens en el dia a dia.