'Riders' de la neteja: la precarització de la precarietat

Barcelona“Això és mentida!”, es va sentir en ple judici. Una dona va exclamar-se així en resposta a la llarga al·locució de l'advocada de l'empresa Clintu. Altres veus també van intentar parlar encara que no els tocava. Però algunes se'n van anar abans que acabés el judici perquè, van argumentar, havien de treballar. Eren treballadores de la llar.

De la mateixa manera que es pot encarregar menjar a través d'una aplicació del mòbil, actualment també és possible contractar els serveis d’una treballadora de la neteja. Durant els últims anys han sorgit tota mena de plataformes que ofereixen aquesta opció a l'usuari de forma fàcil i còmoda. Però quina és la situació laboral d'aquestes treballadores? La majoria són dones.

Just en la setmana que s'ha sabut que la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Madrid ha multat amb 56,7 milions d'euros l'empresa de repartiment a domicili Glovo per la contractació de falsos autònoms com a repartidors, també s'ha fet un judici a Barcelona contra una plataforma especialitzada en neteja domèstica: Clintu. El conflicte és similar. La Tresoreria General de la Seguretat Social ha demandat l'empresa perquè no ha cotitzat per les dones que treballen a la plataforma. Són les riders de la neteja.

El judici estava previst per a les nou del matí, però va començar amb dues hores de retard perquè es va trigar una eternitat a revisar tota la documentació i comprovar una per una la identitat de les persones que van participar a la vista. Hi van assistir una seixantena de treballadores i 28 advocats que les representaven. Gairebé totes eren estrangeres: de Veneçuela, el Marroc, l'Equador, Cuba, el Perú… Les plataformes especialitzades en neteja mouen molta mà d'obra. Clintu té 505 treballadores, segons la demanda presentada contra l'empresa.

“La dona que acaba d'arribar a Espanya té sempre un mòbil. Així que el més pràctic per a elles és entrar en aquestes plataformes. És la forma més ràpida de trobar feina”, explica Rocío Echevarría, del Colectivo Micaela, del Maresme, format per dones migrants que es dediquen al treball domèstic i de les cures. Segons diu, elles recomanen a les treballadores que no acceptin feines de neteja per menys de 10 euros l'hora. En canvi, aquestes plataformes paguen 8, 7 o fins i tot 6,5 euros. Si aquest sector ja estava precaritzat, aquestes empreses l'estan precaritzant encara més, denuncia.

Echevarría també aclareix que hi ha dos tipus de plataformes. “N'hi ha unes que realment són intermediàries entre el client i les treballadores. Cal pagar dos euros en concepte de gestió i la treballadora pot contactar directament amb el client quan aquest publica l'oferta de feina”, detalla. Crono Share, Domestico 24 o Familia Fácil serien empreses que funcionen d'aquesta manera, assegura. En canvi, n'hi ha d'altres en què la treballadora no es pot comunicar directament amb el client i aquest té com a únic interlocutor la plataforma. “Són els casos de Clintu, MyPoppins o Taskia”, posa com a exemples.

L'ARA n'ha fet la prova. Va sol·licitar una treballadora de la neteja a través de la plataforma Domestico 24 per treballar de manera puntual durant dues hores i mitja per uns honoraris de deu euros l'hora. Més de cinquanta persones es van posar en contacte amb el diari en menys de mig dia a través de la plataforma esmentada, oferint-se per a la feina.

Després l'ARA va fer el mateix amb Clintu. En qüestió de minuts aquesta empresa va assignar una treballadora al diari amb qui no vam poder comunicar-nos directament en cap moment, i ens va cobrar 2,99 euros en concepte de “suport i gestió”, donant a entendre que la resta dels honoraris anaven íntegres per a la treballadora de la neteja. La plataforma també indica a la seva pàgina web que “el servei està assegurat per AXA”.

“Han trobat un model de negoci. El client pensa que la treballadora està contractada per la plataforma i que, per tant, és de fiar, quan en realitat l’empresa no es responsabilitza de res”, denuncia Liliana Reyes, responsable de noves realitats del treball de CCOO a Catalunya. Aquest sindicat va publicar l'any passat un estudi, Precaritzar allò precari, en què analitza com funcionen dues d'aquestes plataformes: Clintu i MyPoppins. Per exemple, l'informe destaca que aquestes empreses penalitzen les treballadores si arriben tard a la casa del client o si rebutgen el servei d'un usuari freqüent, i que no els paguen per la feina de manera immediata sinó al cap de dies.

"Jo pensava que tenia alguna cobertura amb Clintu, fins que em vaig fer un tall en un peu treballant en una casa i l'empresa em va dir que no em podia ajudar en res", afirma la Diana, que és de Veneçuela i és una de les extreballadores de l’empresa que va acudir dilluns passat al judici. “A mi m'enviaven WhatsApps per encarregar-me les feines”, explica una altra, la Silvia, del Perú, que assegura que el seu interlocutor sempre va ser la plataforma i mai els clients.

La lletrada de Clintu va defensar a la vista que la plataforma “és un punt de trobada virtual entre l'oferta i la demanda”, i va recordar que la llei rider només s'aplica a les empreses de repartiment a domicili, i que en tot cas els clients que contracten els serveis de neteja són els que haurien de cotitzar per les treballadores. Les que estaven al judici van rebre amb indignació aquestes paraules.

El jutge haurà de decidir ara qui té la raó.