El ritme del joc lliure

BanyolesEsperem que el dia de Reis també porti el temps necessari per jugar amb les joguines.

Quant de temps pot estar jugant un infant lliurement?

Fins als 7 anys, perquè posteriorment combinen altres activitats que no són necessàriament joc, podrien estar jugant tot el dia. El joc és la seva activitat principal i paren només per cobrir altres necessitats vitals com menjar, dormir i establir relacions amoroses amb els cuidadors.

Fonts de les quals beu el joc

La llista és extensa i us n'esmentem les principals: moviment corporal, curiositat, avorriment, interacció social, risc, desafiament i autonomia, rutines i repetició, emocions i sentiments. El gran desafiament dels adults consisteix en mantenir l’infant connectat a aquestes fonts que l’impulsen a jugar.

Ritmes i patrons

El joc lliure té uns ritmes determinats, uns patrons que segueixen gairebé totes les criatures. Si tenen temps i espai, passen d’un joc a un altre amb un ritme determinat, comencen amb molt d’entusiasme i en funció de l’interès poden estar-se més o menys estona amb la mateixa activitat. Hi ha jocs que confonen els adults i els fan pensar que només juguen a una cosa, però si us hi fixeu veureu que en un mateix joc estan implicades diverses de les fonts que hem esmentat abans. Entremig del joc, sempre hi ha estones de repòs que poden derivar en una ampliació o continuació del mateix joc o en un canvi d’activitat. En termes generals, superats els 5 o 6 anys, podem dir que un joc concret pot durar dues hores. Abans d’aquesta edat solen canviar d’activitat amb més freqüència perquè és el que necessiten fer, explorar, conèixer els materials i l’entorn i començar a definir les seves preferències.

Limitar l’estona de joc

Els infants tenen dificultats reals per adaptar-se a les presses: seguir-nos els exigeix un gran esforç i no una mena d’esforç gratificant, sinó del que els empeny a sortir d’ells mateixos, a perdre’s, perquè els allunya de les seves necessitats bàsiques i els desconnecta de les fonts de què beu el joc. Mireu de deixar-los tot el temps que pugueu perquè juguin.

Cap a l’autonomia en el joc no hi ha dreceres

Les persones adultes parlem molt de l’autonomia dels infants, que requereix una adquisició progressiva. Quan anem de pressa, no podem crear ocasions perquè construeixin el seu joc, els limitem l’estona i alhora exigim autonomia. I aquesta mai pot estar lligada a les presses.

Conclusió

Si volem acompanyar el joc dels infants amb qualitat, les persones adultes necessitem alentir el nostre ritme per sintonitzar amb els seus, el joc els prepara per a la vida, no podem permetre que una activitat tan important estigui limitada en el temps i en l’espai.