Els ritmes dels infants

Sovint sentim pares, mares, padrins i familiars parlar entorn de la fluïdesa en el ritme dels seus infants. No hi ha cap dubte que cada ésser humà té el seu ritme propi i que moltes vegades resulta impossible d’entendre per part de les figures i referents que envolten els nins. És lògic que qualsevol to diferent al propi generi angoixes i nervis que es vessen en els infants, però no en són culpables.

Els pares amb infants representatius de casos extrems solen acudir a demanar ajuda psicomotriu. La preocupació que aquests pares observen en els seus fills quan tenen ritmes molt alts o, pel contrari, molt pausats, arriba als psicomotricistes com una dificultat familiar imperativa, que no saben com resoldre i moltes vegades produeix desequilibri en el nucli familiar.

La realitat és que, malgrat que no ho sigui, sembla molt difícil estar al costat d’infants que no poden integrar l’empenta de la vida diària perquè els és vertiginosa. Els pares que visualitzen aquest fet com una incapacitat dels fills solen sentir que els manca el temps per fer coses i que les obligacions rutinàries s’imposen. Són pares que viuen cobrint unes expectatives i reben respostes molt diferents dels seus petits, quant a necessitats i ritmes reals, i no les poden entendre. Aquest motiu fa que els adults sentin els ritmes diferents dels nins com a limitacions per a la vida que han triat viure. Aquesta és una dificultat que, sovint, es deixa veure a la sala: infants amb ritmes més baixos que els dels referents paterns. Per aquest motiu, pares i mares generen unes pors que repercuteixen en el desenvolupament dels fills, ja que senten que no poden seguir els ritmes de vida imposats.

Una altra situació completament contrària seria la d’uns pares amb fills que mostren ritmes molt alts i esgoten les forces i les seves energies. No saben com donar lloc, de manera pacífica, a aquesta situació que remou i fa tremolar l’estabilitat familiar. Aquests nins més actius provoquen estats de desesperació en els pares. Són nins que aparenten no estar cansats mai i que sempre en volen fer més i més. Aquí l’esforç per anar al ritme dels infants queda reflectit en els pares, malgrat que també és cert que els nins es poden sentir pressionats amb les constants cridades d’atenció per controlar aquesta part seva, que demana pas i s’ha de manifestar perquè encara no se’n pot tenir un control.

És evident que, en qualsevol dels dos casos, conviure amb infants que no s’ajusten als esquemes que la vida regeix sempre és complicat perquè fa perdre l’estabilitat guanyada amb els anys i les experiències. Però quantes coses aporten a la vida els nins que fan observar altres cadències?

Tots els ritmes són lícits

Cada un dels individus entén la vida en el ritme que la sent i tots són lícits i enriquidors per als altres, quan són ben entesos. La sala de psicomotricitat és, exponencialment, lloc de manifestacions de tots els tons i ritmes que el cos demana a cada infant, en cada moment de la sessió. En aquest espai en el qual es gaudeix del moviment queda clar en quin to i ritme viu cada infant i quines premisses es poden aportar a les famílies perquè les dificultats es facin menys feixugues quan la convivència se’n veu ressentida.

Com en tantes altres coses, la sala de psicomotricitat és la major de totes les delatores. Recull els canvis cercats i proporcionats pels nins, sempre partint dels ritmes propis.

Des d’aquests ritmes neixen els seus eixos, els eixos de cada infant, de la seva ’estructura de funcionament’, que es manifesta lliurement en el joc que van fent. Des d’aquest prisma plural no és gens difícil entendre’ls i acompanyar-los de manera adequada, intentant provocar els canvis que ajudin cada nin a ajustar-se a les necessitats del grup. No hem d’oblidar que l’exploració de propostes alienes, amb el conseqüent ritme, pot ser atractiva, però a la vegada requereix un esforç important per part del nin que ‘és arrossegat’ per les hipòtesis pautades, ja sigui per reduir o per intensificar.

 Per tant, és importantíssim respectar el temps que els infants necessiten per anar integrant els nous recursos que els dona la vida i, gaudint des del seu joc, també del joc d’altres nins i les propostes de joc subliminars i no invasives del psicomotricista.

Anem, idò, a entendre els ritmes dels nostres nins i aprofitar l’oportunitat de rebre altres alternatives tan favorables com les nostres. Amb na mica de sentit de l’humor, una altra vegada els infants ens regalen l’aprenentatge i el creixement!

Juguem, idò, amb tots els ritmes!