Rob Riemen: "Al centre de totes les crisis hi ha la de l’educació"

BarcelonaTenim una societat deshumanitzada en crisi política, social i climàtica. I "al centre de totes aquestes crisis, hi ha la crisi de l'educació", afirma Rob Riemen (Països Baixos, 1962), el filòsof i director del Nexus Institute. Riemen ha presentat el seu assaig L'art d'esdevenir humà (Arcàdia) a la Setmana del Llibre en Català en una conversa amb el director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, tot i que ja diu que encara que la lectura sigui una invitació a ser més humans, no ho solucionarem només llegint llibres com el seu.

El filòsof és molt crític amb el sistema educatiu i especialment amb l'universitari. "Per a mi és impossible acceptar el fet de tenir aquestes institucions que redueixen els estudiants a consumidors, que no els ofereixen res, que els renten el cervell si no hi van, si no aconsegueixen l'article acadèmic, si no aconsegueixen feina. Són propaganda i mentides. I el millor que es pot fer és deixar-hi d'anar. Ho dic seriosament", ha assegurat Riemen, que cita Nietzsche quan deia que "l'escola de la civilització s'ha acabat" i que la universitat s'ha reduït a la utilitat, i als estudis que són bons per a l'economia i per a l'estat. Hem substituït el concepte de qualitat per quantitat a tot arreu, des del periodisme fins als influencers, i "ara tots ens hem tornat un número", afegeix. I, a més, hem donat als joves "aquesta cosa horrible que són les xarxes socials", que assimila a la cova de Plató de la qual hem de sortir. És sobre aquesta estupidesa que se sustenta la política actual que vira cap al feixisme arreu del món. "Si la gent fos una mica menys estúpida, ¿qui d'aquesta gent estaria encara a la política?", es pregunta.

El filòsof desgrana la barbàrie amb un somriure perquè al seu llibre hi ha esperança. La recepta és no perdre la fe, un aprenentatge que extreu de la seva mare, que va estar en un camp de concentració japonès dels 12 als 15 anys. També cal tenir compassió per les persones, la falta de la qual defineix els totalitarismes, tenir memòria i cercar la veritat, diu. Entre les seves veritats, hi ha que "ser civilitzat és tenir la capacitat de dir no a les xarxes socials, a les mentides dels polítics, a la violència".

Rere el pensament d'aquest prestigiós filòsof hi ha també l'argument de la pel·lícula de Barbie, "la pel·lícula del nostre temps per excel·lència, que de nou els intel·lectuals no han entès", la nina de Mattel que vol esdevenir humana quan, un bon dia, pensa en la mort i, per tant, en el sentit de la vida. Les persones intentem "omplir el buit amb substituts que poden ser idiologies totalitàries, jocs, drogues...", però "l'única manera que les persones trobin el seu sentit a la vida és a través de la cultura".