Les roses s'imposen a les orquídies als boscos europeus
El retrocés d'algunes espècies impacta també en la població d'insectes i fongs
BarcelonaEn les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista New Phytologist. "La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés.
En particular, s'han observat més extincions en espècies com les ericàcies (els brucs), les fabàcies (les lleguminoses) i les orquidàcies (les orquídies). "Les orquídies són plantes amb un elevat interès de conservació, estan protegides pel conveni CITES –explica Palludés–. Són localment rares dins del territori, i més sensibles", afegeix. Tal com revela l'informe, aquestes famílies de plantes estan disminuint a causa de canvis ambientals derivats de l'activitat humana. "Cada família d'espècies que viu al bosc té la seva funció, de manera que qualsevol alteració pot tenir repercussions significatives a l'entorn", subratlla l'investigador del CREAF. Per exemple, les orquídies són "pol·linitzades per insectes" i, per tant, aquesta regressió afecta igualment les comunitats d'insectes que les pol·linitzen. De la mateixa manera, estan "associades a diversos fongs", cosa que també representaria una pèrdua de diversitat d'aquests organismes.
Aquest retrocés contrasta amb l'auge als boscos temperats d'espècies com les amarantàcies (amarants, espinacs i semblants), ciperàcies i rosàcies (les roses i similars). Són plantes més altes, llenyoses, i necessitades de més nitrogen. En aquest sentit, l'estudi alerta que a mesura que aquestes plantes esdevenen més comunes, podrien canviar com creix i funciona el bosc en conjunt. "El paisatge canvia la fisonomia, perquè estem perdent espècies herbàcies", apunta Padullés. A més, les espècies que s'han extingit localment estaven emparentades les unes amb les altres, mentre que les noves aparicions pertanyen a llinatges molt diversos. "Les espècies que guanyen terreny tenen distribucions força àmplies: les pots trobar a Àsia, o Nord-amèrica. Són potencialment invasores", diu l'investigador.
L'impacte de les activitats humanes
Les activitats humanes –segons demostra l'estudi– tenen un paper clau en la variació del sotabosc europeu, des de la gestió forestal i el pasturatge fins a la introducció deliberada d'espècies. És a dir, les persones hem alterat aquests ecosistemes afavorint o perjudicant espècies. "Els boscos europeus han estat gestionats pels humans des de fa segles. I això té un impacte", reitera Padullés. Aquestes alteracions, encara que puguin semblar discretes, han influenciat la vegetació, accelerant extincions o afavorint noves colonitzacions. Per exemple, la gestió dels boscos pot alterar la cobertura arbòria, cosa que "condiciona un ambient més clar o més ombrívol afavorint diferents espècies", expressa el líder de l'estudi. "La ramaderia, per la seva banda, té també un impacte als boscos perquè els animals tenen preferència per certes espècies i poden compactar el terra", afegeix. Les pràctiques de gestió forestal, per exemple, han afavorit gramínies i ciperàcies.
Sorprenentment, altres factors climàtics com els estius més càlids o l'excés de nitrogen no van ser els principals motors d'aquests canvis. De fet, les àrees que van virar cap a hiverns més temperats i més pluja van augmentar la diversitat. "Els canvis climàtics i el nitrogen atmosfèric només expliquen una petita part dels canvis a la biodiversitat. La part més gran té a veure amb els processos de gestió", emfatitza Padullés. Per exemple, el fet que "nosaltres hàgim eliminat les espècies de grans herbívors d'Europa".
Malgrat que l'estudi està centrat en els boscos europeus, Padullés destaca el principal canvi que pot tenir lloc a Catalunya, on predominen els boscos d'alzines: "El bosc mediterrani està molt adaptat a les condicions de sequera i climatologia. Però si augmenta la temperatura, la vegetació canviarà i molts boscos que actualment no són mediterranis adoptaran aquestes característiques", explica. Per dur a terme l'estudi, l'equip de recerca va analitzar amb precisió 2.672 parcel·les diferents al llarg de quatre dècades i va observar de prop les variacions en la diversitat vegetal del terreny.
