"S'ha acabat el bròquil", "Faves comptades" o "Girar la truita": els refranys que fan venir gana

Girona"Donar carabassa", "Fer el préssec", "Qui no té un all té una ceba", "Panxa plena, cor content", "Qui matina fa farina", "Qui menja sopes se les pensa totes", "Hi ha més dies que llonganisses"... El refranyer popular és ple de referències a la cuina, la gastronomia i el menjar. Són centenars els exemples de frases, expressions i locucions de tradició popular, fetes a partir de jocs de paraules, rimes i metàfores, que al·ludeixen al riquíssim camp semàntic dels aliments, les receptes i els àpats a taula. N'hi ha per a tots els gustos, ocasions i opinions i, sempre, sense excepció, totes porten implícit un ensenyament que, a còpia d'anar-se repetint de generació en generació, s'ha convertit en palmari.

Aquest assemblatge tan profitós entre cuina i refranys ha motivat l'edició del llibre Per sucar-hi pa! (Comanegra), creat a sis mans pel cuiner Lluc Quintana –del restaurant Can Xapes, de Cornellà de Terri–, la il·lustradora Marta Montenegro i l'escriptor Magí Camps, amb pròleg de Carme Ruscalleda. El llibre presenta una selecció de 34 refranys, cadascun amb una il·lustració enginyosa i un apunt lingüístic molt instructiu, que acompanyen una recepta en què el mot de l'expressió en qüestió és l'ingredient principal del plat.

Per exemple, per a la frase remeiera d'àvies i àvies "Per a la gola, farigola", el xef Quintana prepara una sopa de ceba amb aquesta herba aromàtica, ou escumat, ceps, all negre i tirabecs; per a la sentència sobre el valor de l'experiència "Gallina vella fa bon caldo", com es podia esperar, toca una bona escudella amb galets farcits; o, per a qui sigui "eixerit com un pèsol", el cuiner proposa un guisat d'aquesta herbàcia amb cansalada, menta, sepionet, anís i ceba dolça. Totes les receptes del recull, a l'estil de Quintana, que combina tradició amb un toc d'avantguarda, són força elaborades, però no extremadament difícils de fer a casa i, al final, per allunyar-se del procediment d'un manual d'instruccions, contenen un "apunt del xef" que anima el lector a inventar la seva pròpia versió del plat.

Vist aquest sortit de receptes, el refrany "Per sucar-hi pa", que dona nom al llibre, no podria ser més oportú, ja que és una frase eminentment culinària, coneguda per tothom, que es refereix a l'acció entusiasta d'escurar el plat i deixa ben clar que una cosa és bona, sucosa i llaminera. "Per a un cuiner la màxima satisfacció és que els clients del restaurant suquin pa i escurin el plat", comenta Lluc Quintana, que afegeix: "El títol també és una manera de reivindicar la cuina de xup-xup i els guisats, que deixen aquella salsa tan bona que convida a remullar el pa".

L'origen i significat de cada dita

A l'altra banda dels fogons, Magí Camps s'ha encarregat de la tasca lingüística, cercant frases que casessin amb les receptes més o menys preconcebudes de Quintana o proposant-ne d'altres a partir de les quals el cuiner ha hagut d'idear el plat. L'escriptor i periodista també ha procurat investigar sobre els orígens, usos i significats de cada refrany, recopilant bibliografia, per exemple, a partir del costumari de Joan Amades o la feina del filòleg Víctor Pàmies, mestre de la paremiologia catalana. I sobresurten algunes descobertes divertides i sorprenents, com "S'ha acabat el bròquil", que prové de la sentència d'un setmanari de Barcelona que, quan va tancar una fonda barcelonina del segle XIX que servia habitualment un plat amb bròquil i sempre avisava els clients que s'acabava, va escriure que ara sí que, definitivament, s'havia acabat per sempre.

Llengua i cuina, una mateixa tradició

Publicar un llibre amb tot aquest seguit de dites i refranys respon a una voluntat evident de reivindicar el coneixement i el valor de tota aquesta tradició lingüística. "Els refranys tenen aquesta saviesa popular que fa que el que es diu vagi a missa, el pes específic de la tradició, com una veritat absoluta, encara que objectivament no és així, perquè en tenim per a totes les circumstàncies, molts amb significats contraris, que es poden agafar en positiu o en negatiu", explica Camps. I afirma: "El menjar és un camp semàntic molt ric perquè forma part d'aquestes coses de primera mà de la nostra vida, ja que cada dia ens hem de llevar al matí, esmorzar i procurar pel menjar, i això nodreix les dites populars".

I al reivindicar la tradició de la llengua catalana, el llibre també reivindica, inevitablement, la cuina tradicional catalana, perquè totes aquestes expressions, fruit de l'experiència quotidiana, contenen un coneixement valuosíssim sobre receptes, remeis i maneres de cuinar d'abans: "Ens donen moltes pistes sobre com es menjava, sobre les finalitats curatives de molts aliments i plats, i ens fan recordar els plats i la manera de parlar de les àvies o els moments a taula", explica Quintana, que conclou: "Amb aquest nexe entre menjar i llengua volem recuperar la memòria històrica de dues tradicions que van sempre de bracet".