S’acosta el fred: com podem seguir motivats i no deixar de fer esport?

BarcelonaAra ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.

Però és cert que amb el canvi d’horari i l’arribada del fred en molts moments la força de voluntat ha de passar al davant perquè seguim amb les nostres rutines i no trenquem els hàbits saludables que potser ens ha costat d’adquirir. Les albades són fredes i els vespres foscos i llargs, i no és tan estrany que arribin els dubtes i les ganes de quedar-nos al sofà de casa llegint un llibre o prenent un cafè en una cafeteria amb un bon amic, en lloc de mantenir-nos actius.

Quines alternatives tenim i què ens pot ajudar a continuar connectats i no defallir?

Existeixen diferents estratègies que ens poden acompanyar durant aquests mesos, que ens poden ser molt útils i facilitar-nos la continuïtat com, per exemple, fer un canvi d’horaris, sempre que ens sigui possible. Si tenim la possibilitat de passar la nostra activitat física als migdies o a primera hora de la tarda, sempre serà més agradable, amb una temperatura més plàcida i amb llum del dia. Victòria León, CEO d'una corredoria d’assegurances, és esportista amateur des de fa molts anys i ens explica els seus trucs: “El principal canvi que faig són els horaris; intento sortir a rodar amb bici durant les hores més càlides del dia, al migdia sobretot, quan les temperatures són més agradables i hi ha més llum natural. Això implica modificar lleugerament la meva rutina, però m’asseguro de mantenir-me activa”.

Canviar de ruta o d'activitat

També podem modificar els llocs on practiquem esport. Àlex Cerón, professional i tècnic esportiu amb anys d’experiència com a entrenador, ens proposa que “podem buscar zones més resguardades del fred, ja siguin cobertes parcialment o indrets protegits per la vegetació”. També, si som corredors o caminadors, tenim l’alternativa de buscar recorreguts més urbans en els quals segur que trobarem enllumenat públic, veurem altra gent i ens sentirem més segurs. D’aquesta manera, aprofitem per trencar rutines i fer canvis de paisatge que, per altra banda, si ho enfoquem bé i amb l’actitud adequada, fins i tot, ens poden ajudar a fer créixer la motivació amb el canvi.

Pot ser un bon moment per provar altres tipus d’activitats: canviar l’exterior per l’interior ja sigui anant a un gimnàs o practicant l’activitat a casa. “Un altre canvi que faig és introduir un entrenament alternatiu, si les condicions climàtiques són massa extremes o, simplement sento que em fa mandra sortir amb bici, opto per utilitzar bici estàtica al gimnàs o bé a casa, o fins i tot variar a la natació o córrer, que són més tolerables a l’hivern. La bici estàtica o les sessions de ciclisme indoor em permeten mantenir el nivell de forma en dies de pluja o fred”, diu Cerón.

Actualment, els gimnasos tenen una oferta d’activitats dirigides molt atractiva i per a tots els gustos, interessos, nivells i edat i es presenta com una alternativa excel·lent per mantenir-nos actius durant aquesta època de l’any. Encara que no siguem grans amants de tancar-nos a fer exercici entre quatre parets, val la pena valorar-ho. Per altra banda, acudir a un gimnàs afavoreix el contacte social, les noves coneixences i sentir que no estem sols en la lluita per mantenir-nos actius.

I en aquest sentit, León afirma que “fer-ho sola costa, s’ha de tenir molta força de voluntat. A mi em va molt bé quedar amb algú.” Tenir el compromís amb una altra persona o amb un grup determinat és un dels puntals que ens empeny a no tirar la tovallola. I segueix: “L’un per l’altre… planeges la sortida o la ruta i aquesta es pot acabar amb petits incentius com un bon esmorzar o un aperitiu, el cap de setmana, o senzillament, amb una bona dutxa relaxant, en tornar, mentre assaboreixo aquell sentiment plaent d’haver fet bé les coses”.

Hem de saber valorar l’esforç que fem, sentir-nos-en orgullosos i donar-hi valor, ja que com afirma Cerón: “Si aconseguim entrenar-nos a l’hivern, ja res ens podrà aturar; superar el fred i la foscor ens ajudarà a gaudir dels entrenaments en temporades més agradables i n’obtindrem un resultat molt beneficiós durant tot l’any”.

Hi ha qui li funciona estar compromès a pagar una quota, ja sigui la del gimnàs, la d’un entrenador personal o d’un club. El fet de sentir que està invertint uns diners en allò l’empeny a aprofitar-ho i no malgastar.

I, finalment, hi ha persones a qui no els funciona posar èmfasi en aquests aspectes tan tangibles, sinó que fer intervenir propostes més emocionals els resulta més eficaç. En aquesta direcció, ara és un moment molt concret en què venim de l’estiu i dels seus excessos que potser encara no hem aconseguit posar a lloc i, ben aviat, ens trobarem amb el Nadal. “Pensar en les festes pot ser una opció. Aferrar-se als excessos d’aquella època i voler-los contrarestar o preparar-los és una poderosa eina per motivar-nos, en un primer moment, per mantenir els entrenaments durant els mesos previs i posteriors”, afirma Cerón, que ha tractat amb persones de tots els perfils.

La salut com a motivació

La salut és una de les altres raons que ens hi poden ajudar, tot i que sempre dependrà de la rellevància que hi donem. Hi ha moments vitals en què ens queda en un segon terme, en canvi, hi ha moments en què passa per davant de tot. Plantejar-nos l’activitat física com un objectiu personal pot ser de gran ajuda i “cada persona ha de buscar les seves pròpies motivacions i objectius per mantenir l'entrenament durant tot l'any: la salut física, la salut mental, la higiene postural, la reducció de dolors físics, l’augment de la força, la millora de la resistència, la reducció de pes, veure’s millor al mirall, sentir-se millor amb un mateix…” exposa Cerón.

En el cas de León aquest plantejament menys tangible també li funciona: “És cert que la mandra pot aparèixer, però el meu compromís amb el benestar a llarg termini pesa més. Sé que mantenir-me activa m’ajuda a evitar lesions, a millorar el meu estat físic i a mantenir una ment més clara i positiva”, assegura.

I ja per acabar, una de les fonts més potents de motivació i que ens ajuda a agafar un compromís és posar-nos objectius com poden ser competicions, caminades, tornejos o esdeveniments esportius. Apuntar-nos-hi i tenir una data marcada en el calendari en la qual ens volem trobar en forma és un incentiu poderós que, tant per responsabilitat, compromís o per no voler quedar malament, ens ajudarà a sortir de casa i posar-nos unes vambes, el banyador, agafar la raqueta, a pujar sobre la bici o a entrar al gimnàs aquells dies en què la mandra ens crida.