Nova YorkA Victory City, la nova novel·la de Salman Rushdie (Bombai, 1947), una narradora i poeta talentosa crea una nova civilització a través del poder de la seva imaginació. Beneïda per una deessa, la dona viu gairebé 240 anys, prou temps per ser testimoni de l’auge i la caiguda del seu imperi a l’Índia del sud, però el seu llegat perdurable és un poema èpic. "Tot el que queda és aquesta ciutat de paraules", escriu Pampa Kampana al final del poema. Després l’enterra en una olla perquè serveixi de missatge per a generacions futures: "Les paraules són les úniques vencedores".
Victory City, que es publica en anglès el 7 de febrer, explora la creació de mites, la narració d’històries i el poder perdurable del llenguatge. També és el retorn triomfant a l’escena literària de Rushdie, que ha estat apartat de la vida pública durant mesos mentre es recuperava de l’apunyalament brutal que va patir durant un esdeveniment cultural a Nova York l’any passat. L’atac va sacsejar el món literari. Durant dècades, Rushdie ha estat venerat no només com a novel·lista sinó també com una icona de la llibertat d’expressió que s’enfrontava a amenaces de mort per la novel·la Els versos satànics (1988) mentre continuava escrivint i parlant en contra de la intolerància. Després de l’atac, altres escriptors i personalitats culturals van expressar la seva indignació i es van reunir per vetllar-lo compartint històries personals sobre ell i llegint fragments de les seves novel·les.
Ara, amb el llançament de Victory City, els escriptors tornen a reunir-se al voltant de Rushdie per defensar la seva obra. Molts hi veuen un moment per celebrar la imaginació exuberant i juganera de Rushdie, per parar atenció a la seva ficció anterior i per gaudir del fet que l’escriptor és aquí per ser testimoni de la recepció de la seva novel·la. Alguns diuen que el missatge general del llibre –que les històries superaran els xocs polítics, les guerres, el col·lapse dels imperis i les civilitzacions– ha adquirit encara més ressonància arran del que Rushdie ha patit. "AVictory City llança un missatge profund. Ens diu que «a la gent no li prendràs mai l’acte fonamental de narrar històries». Davant del perill i de la mort, el Salman aconsegueix dir que el fet d’explicar històries és l’única moneda que tots tenim", afirma el novel·lista Colum McCann, amic de Rushdie.
Impacient per la rebuda
L’escriptor va entregar Victory City a l'editorial Random House el desembre del 2021. El segell va anunciar el llibre l’estiu del 2022, poc després que Rushdie fos atacat. Durant la seva recuperació, l'escriptor ha estat esperant amb "impaciència" les respostes a la seva novel·la, diu McCann. "Quan li vaig enviar un correu electrònic per demanar-li si podia llegir fragments de Victory City en un esdeveniment al Center For Fiction, Rushdie estava entusiasmat", afegeix.
"Al llibre hi ha una mena d’esperit ferotge que va planar sobre aquella lectura –diu McCann–. Tinc la sensació que Rushdie farà servir el poder del llenguatge com a arma, i que és més fort que qualsevol cosa que li puguin llançar". Segons l’editorial, Rushdie no està disponible per fer declaracions. Amics i companys escriptors informen que la seva recuperació avança. Ell hi manté el contacte, ha començat a planificar nous projectes literaris i és tan brillant i divertit com sempre.
Un escriptor de referència
Rushdie és, des de fa temps, un dels escriptors més famosos del món. Fins ara ha publicat catorze novel·les, sovint històries fantàstiques que combinen la política i la història amb elements de realisme màgic. Nascut a Mumbai (després Bombai), a l’Índia, el 1947, va publicar la seva primera novel·la, Grimus, el 1975. Es tracta d’un conte de ciència-ficció que ell va definir com a "justament obscur". El 1981 va publicar Els fills de la mitjanit (Bromera), una faula ambientada a l’Índia just abans de la partició en dos estats amb la qual va guanyar el premi Booker i que li va servir per enlairar la seva carrera.
Set anys després la seva vida va canviar amb la publicació d’Els versos satànics (Columna), una novel·la que ficciona la vida de Mahoma amb representacions que alguns musulmans han considerat blasfemes. Poc després, l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, líder suprem de l’Iran, va emetre una fàtua en què demanava la mort de Rushdie, prometia una recompensa de 2,5 milions de dòlars pel seu cap i feia una crida als musulmans per atacar-lo. Rushdie es va amagar durant gairebé una dècada, tal com explica a les seves memòries, Joseph Anton (Mondadori).
El 1998 el govern iranià es va comprometre a no instigar l'execució de Rushdie. L'escriptor semblava gaudir de la seva llibertat renovada i va expressar la seva gratitud a aquells que li van donar suport i van defensar el dret de publicació. Aleshores va fixar la seva residència a Nova York i va convertir-se en un protagonista vibrant de la vida literària i cultural de la ciutat, un mentor de joves escriptors i un animat company de copes i d’àpats. Aquella pausa va acabar abruptament l’agost de l'any passat, quan Rushdie va ser atacat a la institució Chautauqua, una comunitat artística d’estiu a tocar de Buffalo, a l'estat de Nova York. Hi havia anat per fer un discurs sobre com els Estats Units s’havien convertit en un port segur per a escriptors exiliats. Abans de començar l’acte, un home de 24 anys de Nova Jersey va irrompre a l’escenari i va apunyalar Rushdie a la cara i a l’abdomen abans que els espectadors fossin a temps de reduir-lo. L’agressor, Hadi Matar, s’ha declarat innocent d’intent d’homicidi en segon grau i d’agressió amb arma blanca.
Un retorn als orígens
Victory City explora diversos temes que durant temps han preocupat Rushdie: el poder dels mites i les llegendes per donar forma a la història, el conflicte entre les forces del multiculturalisme i el pluralisme contra el fonamentalisme i la intolerància. En certa manera és un gir cap a l’obra primerenca de Rushdie –amb una imaginació rica, realisme màgic, una narrativa ubicada a l’Índia– i marca el retorn a les seves arrels literàries després de les seves darreres novel·les, dues sàtires sobre la política i la cultura nord-americanes.
Les primeres ressenyes de la novel·la estan plenes de lloances. La revista Kirkus la defineix com "un gran entreteniment, un conte amb molts fils d’un mestre de les llegendes modernes". El crític del britànic The Times ha dit que es tracta "d’un dels llibres més alegres de Rushdie", i posa èmfasi en "el plaer pur que va experimentar escrivint-lo i que rebota a cada pàgina". L’autora i crítica Erika Wagner va conduir un acte en honor a Rushdie que es va enregistrar i es publicarà a internet el 9 de febrer. Segons Wagner, la novel·la és "un testimoni del poder de la narrativa i del poder de les paraules".
Alguns dels amics de Rushdie lamenten que l’escriptor –un home gregari i extravertit, que gaudeix del protagonisme– estigui obligat a viure aïllat en un moment que hauria de ser de celebració. Margaret Atwood, que va participar en l’esdeveniment sobre Victory City amb Wagner i amb el també escriptor Neil Gaiman, va dir que se sentia obligada a parlar de l’última novel·la de Rushdie, tenint en compte que ell no està en condicions d'aparèixer públicament. "Ha passat per moltes coses. Ha hagut d’estar amagat durant tots aquests anys, sentint les amenaces de mort –diu Atwood–. Però ell és, per sobre de tot, un narrador d’històries".
Un imperi de tolerància religiosa i igualtat
Per a 'Victory City', Rushdie s'ha inspirat en part en l'ascens i el col·lapse de l'imperi de Vijayanagara, fundat al segle XIV pels germans Harihara i Bukka Raya. Als agraïments, Salman Rushdie cita més d'una dotzena de llibres que ha utilitzat per a la seva recerca, incloent-hi llibres de text sobre l'imperi de Vijayanagara i obres sobre la cultura, la política i la civilització medieval a l'Índia.
Des de la mirada de Rushdie, la ciutat de Vijayanagara –que significa ciutat de la victòria– és un lloc ple de màgia i miracles que deu l'existència a la seva creadora, la poeta Kampana, que beneeix les llavors i les dona als seus germans ramaders. Ella els diu que si les planten en un lloc concret, la ciutat emergirà instantàniament des de la terra. Quan la seva profecia es fa realitat, ella dona vida a la ciutat xiuxiuejant històries a les orelles de les persones i impregnant el lloc nou de relats. Kampana imagina una societat basada en els principis de la tolerància religiosa i la igualtat entre sexes, però quan és obligada a exiliar-se veu com el seu imperi és conquerit.
Copyright The New York Times.