Manel Vidal: "Salt és més de veritat, menys provincià que Girona"
Humorista
BarcelonaFins als 20 anys, Manel Vidal Boix (1989) va créixer i viure al barri vell de Salt amb la seva família, prop de la plaça de les Llúdrigues, a tocar de les hortes i la séquia Monar. Ara, l'humorista està completament establert a Barcelona, on ha consolidat la seva carrera professional, s'ha fet famós com a veu autoritzada de La Sotana, escriu guions a La Competència de RAC1 i fa monòlegs amb El Soterrani. Tanmateix, tot i la distància física i temporal amb el poble natal, el seu vincle amb Salt és honest i es manté consistent, com una mena de pòsit llunyà però latent, sense el qual no s'explica la seva trajectòria. Des del dia a dia de la capital catalana, Vidal recorda i defineix els punts més identificatius del seu particular món petit.
Un equilibri social admirable
L'humorista reconeix que habitualment no acostuma a fer el viatge de tornada a Salt per visitar la seva família o retrobar-se amb amics de l'institut. Ara bé, malgrat la intermitència, mai amaga el nom del seu poble natal, sinó tot el contrari, és un tret que repeteix i remarca amb to de broma, però també amb orgull sincer. "És cert que no hi vaig gaire, però reivindico que soc de Salt perquè així ho sento de veritat, no és per construir un personatge de comèdia, ja que trobo que és un poble que té moltes coses reivindicables", afirma. Vidal va néixer abans de l'arribada massiva d'immigració que ara pobla la majoria dels barris del municipi, i, durant la seva adolescència, va viure de primera mà l'inici dels canvis demogràfics que van reconfigurar els carrers de Salt. "Arran d'aquestes onades fortes d'immigració i l'augment de la densitat de la població, a Salt, que a més és un poble sense indústria, s'han produït les tensions pròpies d'una situació com aquesta, però, gràcies a la feina invisible del teixit associatiu fora de les administracions, l'equilibri social no s'ha trencat mai", remarca. I conclou: "És mèrit tant de la gent que ja hi era com de la que ha vingut".
Salt capital, Girona sucursal
Quan Vidal reivindica el seu origen saltenc ho fa per elogiar el seu poble, però, també, per llançar un dard enverinat a Girona. En els seus acudits a La Competència i La Sotana, sobretot ara que el Girona FC va com un tro, sovint es burla del tarannà típicament burgès i tancat dels gironins de soca-rel. "Amb el meu cosí sempre parlàvem dels girofins, que tothom entén qui són, aquestes famílies amb avis dels Manaies i un caràcter corcadet i resclosit", descriu. I continua: "Faig bromes sobre els gironins reprimits que no es deixen anar i no celebren els èxits del futbol, la gent ho entén i hi connecta fàcilment". La rivalitat de Salt amb Girona —i no la de Girona amb Salt, que és pràcticament inexistent— és un material molt sucós que interessa a Vidal: "Sempre he pensat que les coses de Salt són més de veritat, menys provincianes que Girona, malgrat que hauria de semblar el contrari", argumenta. I conclou: "Les rivalitats unidireccionals del petit cap al gros són les meves preferides, com la de Salt contra Girona, o la de Santa Coloma de Gramenet amb Barcelona".
Fer humor fora de Barcelona
Per a Manel Vidal, la capital catalana representa el nucli de contactes i oportunitats necessàries que l'han donat a conèixer com a humorista, mentre que Salt és una espècie de condició natural que determina la seva manera de ser i fa de contrapunt al centralisme de la ciutat. "Soc conscient que si et dediques a la comunicació i ets fora de Barcelona és molt més difícil triomfar, però, per exemple, des de La Sotana, tot i que gravem a la ciutat, intentem defugir la mirada barcelonina i tenim públic d'arreu de Catalunya", defensa. "Quan actuo a Girona, Olesa o Tàrrega m'agrada incorporar algun acudit amb mirada local, però també trobo que no cal canviar l'humor perquè hi ha temes que interpel·len a tothom, no m'agrada la idea que a Barcelona es viu en una dècada més avançada que als pobles", afegeix. I acaba: "Visc Barcelona com una mena de monstre d'homogeneïtzació de les particularitats de cadascú que, per exemple, m'ha fet perdre l'accent del lloc on m'he criat".
Classes al pla dels Socs i estius a l'Estartit
El pare de l'humorista és saltenc de tota la vida, de Can Massana, i l'avi matern va venir al poble a treballar a les fàbriques tèxtils, quan la seva mare tenia 8 anys. Vidal va cursar primària a les Dominiques (ara FEDAC Salt), la secundària a Girona i, amb 18 anys, es va matricular a filosofia a la universitat gironina. L'experiència acadèmica no va anar bé i, abans de la trentena, va emprendre un periple vital i professional per Barcelona i Alemanya, abans d'encaminar definitivament la carrera cap al món de la comèdia. Dels seus anys a Salt, Vidal en conserva molts records, amb els avis, els pares, la germana i els amics: "Un lloc de referència és el pla dels Socs, on anava sovint a peu o en bici i la professora de primària ens hi portava a fer classe a l'aire lliure", recorda. També els vermuts a Can Marquès els caps de setmana o, de més gran, les festes a La Mirona. El Baix Empordà també és un punt important de les comarques gironines per a Vidal. "Un amic meu diu que som d'allà on passem l'adolescència, així que també soc de Torroella i l'Estartit, perquè els meus pares hi llogaven un apartament, on he passat molts estius i caps de setmana", afirma.