BarcelonaEls peus són una part del cos que ens queda allà a baix, i com que, pràcticament sempre, els portem tapats, és una d’aquelles parts oblidades i podríem afegir que maltractades. Ens preocupem de portar les ungles ben arreglades a l’estiu quan ens queden al descobert amb les sandàlies, però la resta de l’any ni ens les mirem; ens agrada vestir-los amb calçats que, per escollir-los, sovint, fem més cas al nostre estil, gust o moda del moment que a la seva funcionalitat i confort.
De totes maneres, només són aquesta part oblidada del nostre cos quan no els notem, no es queixen o no ens fan mal. Per tant, podem afirmar que apliquem allò que diuen els anglesos de “si no hi ha notícies, és que tot va bé”. Però, aquesta afirmació no acaba de funcionar en aquest cas, ja que uns peus amb problemes, encara que no es manifestin d’entrada, ens poden generar molèsties o lesions futures. I no només als peus, sinó també en altres parts del cos.
El podòleg Enric Violan ens descriu com han de ser uns peus sans: “Són aquells que no donen problemes ni dèrmics, ni mecànics a l’hora de caminar i que permeten a la persona fer la seva activitat quotidiana i laboral i moure’s de forma activa i saludable”.
Un problema latent als peus no passa desapercebut. És molest i el notem a cada passa o, simplement, en posar-nos a peu dret. La qüestió està en el fet que la majoria de les patologies en els peus desemboquen en lesions secundàries perquè obliguen a canviar la trepitjada per evitar el dolor i “acaben afectant la mecànica de la marxa amb els futurs dolors articulars i tendinosos en genolls, malucs, zona lumbar i als mateixos peus”, explica Marc Codina, fisioterapeuta.
Les principals lesions dels peus es poden dividir en tres grans grups, com ens explica Violan: “Les lesions dèrmiques, com les durícies o els ulls de poll que apareixen per excés de pressió sobre una zona determinada; les lesions a les ungles a causa de tallar-les malament o per hematomes a causa de córrer, caminar malament o per una mala elecció del calçat; les lesions tendinoses i musculars causades per un excés de càrrega esportiva o d’una mala posició del peu, sigui estructural o en la mecànica de la trepitjada”.
En tots els processos mèdics, una de les claus està en la prevenció, i és que, en general, tal com diu el refrany, només ens enrecordem de Santa Bàrbara quan trona. En aquest sentit, tant Codina com Violan insisteixen a avançar-nos al problema per evitar-ne de futurs o de més complicats. “Si no fem un control preventiu, els dolors acabaran apareixent i, segurament, amb més gravetat”, explica Codina, que es troba amb casos d’aquests, sovint, a la seva consulta.
Violan hi afegeix: “Per detectar futures complicacions, són molt importants les visites preventives que, en general, no es fan. Normalment, quan es detecta el problema és perquè ja ha aparegut i, per tant, acostuma a estar avançat”.
De la mateixa manera que quan els infants són petits passen revisions oculars i dentals, és molt recomanable revisar que la trepitjada sigui adequada i que no hi hagi males formacions en els peus. D’aquesta manera, és més fàcil anticipar-se a possibles patologies i gaudir de benestar i de salut articular mentre creixen i, posteriorment, en l’edat adulta.
Pel que fa als adults, Violan insisteix: “Siguin esportistes o no, totes les persones haurien de fer visites preventives al podòleg cada cert temps. Però sobretot, caldria que hi anessin les persones que pateixen diabetis o amb patologies vasculars, ja que una ferida en el peu d’aquests pacients es pot complicar molt”.
Així doncs, quines mesures podem prendre per tenir una bona cura dels peus?
Violan ens les detalla: “La visita preventiva i fer controls biomecànics –controls de com caminem– és clau, però a casa també podem fer molta feina, com tallar-nos les ungles correctament –quadrades a la part de davant–, hidratar-nos bé els peus diàriament, sobretot els pacients amb diabetis i amb problemes vasculars, i triar un bon calçat –que no tingui un excés de taló i que sigui ample de la part davantera”.
Plantilles sí o no?
Si parlem dels peus, el més normal és que ens vingui al cap l’ús de les plantilles. I com tot en aquesta vida, dependrà de cada cas, de cada persona, i sempre ha de ser un expert qui en determini l'ús.
De totes maneres, “hem de tenir molt clar que, excepte en casos puntuals, només posar unes plantilles no soluciona el problema a llarg termini. Les plantilles han d’anar acompanyades d’exercicis de reforç muscular, d’estiraments i de control motor, així com de treball de fisioteràpia i osteopatia per descarregar les zones més afectades”, explica Codina.
Un diagnòstic tardà
Jordi Alsina, corredor i propietari d’una botiga especialitzada en calçat esportiu, ens aporta un testimoni molt interessant que repassa punt per punt els consells de Violan i Codina.
Alsina, ja d’adult, va començar a patir mal a sota el peu. A l’inici poc, però el dolor es va anar incrementant fins que va arribar un punt en què Alsina pràcticament no es podia estar dret sense dolor i va haver de deixar de practicar el seu esport, que és córrer. “Vaig tardar molt a fer-m’ho mirar, la lesió ja estava molt avançada i va costar molt trobar el diagnòstic final”, admet.
Li van diagnosticar una metatarsàlgia, és a dir, una sobrecàrrega a la zona del metatars: "Em van posar plantilles i em van fer unes infiltracions, però no vaig millorar”, explica.
El fet de passar tant de temps trepitjant malament li va portar desajustos en altres parts del cos i els consegüents dolors.
Finalment, després de diferents especialistes i de moltes proves, es van adonar que tenia una malformació de naixement: la segona articulació del dit li quedava més endavant; per tant, portava tota la vida amb una mala trepitjada que, fins llavors, no se li havia manifestat.
“Van optar per operar-me i llimar aquestes parts més llargues perquè tot el peu recolzés bé de nou. Vaig trigar uns mesos a recuperar-me, però ara, tot i que algun dia encara noto una petita molèstia, estic molt bé”, explica Alsina, que torna a córrer amb normalitat i pot fer la seva feina de botiguer –moltes hores dret – sense problemes.
Finalment, Alsina, com a bon especialista en calçat, ens aconsella el següent per escollir-lo de la manera correcta: “A partir d’una gamma, pràcticament, tots els calçats són bons, tenen bon amortiment i bona cura dels peus, però val la pena tenir molt clar quina funció farà cada sabata i comprar en llocs on ens puguin aconsellar bé”.
La comoditat és bàsica, però també tenir en compte quin tipus de trepitjada fem. Si hem fet un estudi de la marxa o visites preventives amb el podòleg sabrem quina biomecànica tenim i podrem escollir un calçat adequat més fàcilment, però si no és el cas, “el calçat vell ens dona molta informació si observem si el desgastem molt o no, i de quina part queda més desgastat. D’aquesta manera podrem triar sabates que s’adeqüin a la nostra trepitjada i amb diferents densitats de goma de la sola depenent de les pressions que hi exercim”, conclou.