Com podem salvar el pessebre?

BarcelonaSí, parlo del tradicional pessebre nadalenc. Del caganer, els tres Reis i el riu de plata. I el tenim doblement assetjat per motius ben diferents. D’una banda, per la cada cop més invasiva i repressiva correcció política, que amb l’ajut d’alguns servidors públics –sigui per militància o per pobresa d’esperit– està arrencant, com una mala herba, tot el que encara tenia gust i olor de Nadal, començant per aquesta mateixa paraula. L’escola de les meves filles m’envia un correu avisant que no faran "el concert d’hivern". Fa dos anys era "el concert de Nadal", l'any passat ja va ser "d'hivern" i aquest ja no es fa. L’excusa per esterilitzar el propi passat, les pròpies tradicions, sol ser, parlant en plata, que la identitat d’un petit país i territori pot incomodar (o discriminar) els que, venint d’altres cultures i religions, no la comparteixen. Si la identitat és global (és la dels més poderosos), com passa amb Halloween, ens l’hem de menjar amb patates. Si és la nostra, amaguem-la perquè put a carrinclona, a rosegaaltars, i així tothom es podrà sentir bé en el buit asèptic (i universal) que queda. Com si fos el buit, i no un país que s’estima i es fa estimar, el que pot integrar els nouvinguts.

D'altra banda, una molt recent actualització del DIEC ha entrat betlem com a sinònim de pessebre. No hi hauria res a dir si ens informés que és com es diu pessebre al País Valencià o les Illes. És el que ja fa, en aquesta mateixa actualització, quan especifica que oncle valencià vol dir cosí del pare o la mare "a Catalunya" (a València ho són tots els oncles). La ironia, en aquest cas, és que precisament la paraula pessebre en el sentit nadalenc (l'únic que admet el DIEC) sembla que la vam prendre del castellà cap al segle XVIII. Però això no impedeix que rebutgem que ara passem a dir-ne betlem a tot arreu, perquè sabem que només seria per pressió del castellà i perquè sembla que tot el que acosta al castellà ens fa més neutres i universals. El setge sobre pessebre, doncs, és doble, i no m’estranyaria que la seva única salvació –si, desesperats, ens posem en mans del màrqueting– acabi sent treure el Nen Jesús del centre i posar-hi el caganer.