El sandvitx, un menjar nascut entre partides de cartes

Als Estats Units, on fan estadístiques de tot per molt absurdes que siguin, diuen que cada dia es mengen 300 milions de sandvitxos. De vegades els invents més senzills són els que triomfen, com posar un tros d’embotit entre dos trossos de pa. El naixement del sandvitx encara genera debats entre els historiadors britànics. ¿Va ser un acte d’amor a la pàtria o coses d’un bon vivant?

Un dels actuals membres del Parlament britànic és Sir John Montagu, un aristòcrata que pot entregar targetes de presentació on figura el títol nobiliari d’onzè comte de Sandwich, una població de la regió de Kent de tot just 5.000 habitants. El 2004 aquest polític va obrir un negoci juntament amb el fundador de la cadena de restaurants Planet Hollywood, Robert Earl. Es tractava d’una cadena de locals de sandvitxos que ja té més de 30 botigues entre el Regne Unit, els Estats Units i Disneyland París. “És una qüestió familiar, ja que va ser un dels meus avantpassats qui s’ho va inventar”, explicava llavors. Sí, el creador de l’invent va ser John Montagu, el quart comte de Sandwich, que el 1762 hauria demanat a un servent que li posés un tros de roastbeef entre dues torrades de pa. Els seus enemics polítics van explicar que ho feia quan anava a jugar a cartes, ja que el senyor sembla que era un ludòpata que es passava hores i hores jugant. Tant, que va començar a menjar sense aixecar-se de la taula de joc, i va arribar a la conclusió que si demanava aquestes llesques de pa se les podria menjar amb una sola mà i amb l’altra seguiria jugant. Alguns historiadors creuen que la veritat és una altra: que va demanar aquest plat per poder seguir escrivint amb una mà sense aixecar-se de l’oficina, ja que durant molt anys va ser el màxim responsable de la marina britànica. Sigui com sigui, quan es va escampar la veu, la gent va referir-se a aquell plat com un sandwich en honor al comte. La primera referència escrita en aquest sentit és del 1762.

Els viatges del capità Cook

“És una fama injusta recordar un home brillant només pels seus problemes amb el joc”, es queixa l’historiador Nicholas A.M. Rodger, autor d’una biografia de l’home que “va ser responsable del sistema postal britànic, de la marina i ambaixador amb plens poders arreu de la Corona”. “La seva feina a la marina va ser tan important -assegura Rodger- que va ser el protector de James Cook, el navegant que va travessar mig món. De fet, quan Cook va anar a parar a Hawaii el 1778, va batejar aquest arxipèlag com a illes Sandwich. Avui encara existeixen les illes Sandwich del Sud, prop de l’Antàrtida, batejades també en el seu honor. Segons Rodger, un dels moments que haurien contribuït a fer popular el sandvitx va ser quan en va menjar en públic a Aquisgrà (Alemanya), on estava negociant el tractat de pau que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca. “Havia fet un gran viatge pel Mediterrani per formar-se culturalment, del qual va tornar amb més de 1.000 objectes d’art. En aquest viatge hauria vist la manera de menjar de grecs i turcs, que fan servir el pa d’una manera similar”, raona Rodger.

El comte es retiraria de la seva vida pública al no recuperar-se d’una tragèdia. La seva dona havia acabat en un manicomi i va tenir nou fills amb la seva amant, la cantant d’òpera Martha Ray. Però Ray va acabar sent assassinada a la Royal Opera House de Covent Garden per un rector presbiterià que l’admirava. Quan Montagu va morir, el 1792, el sandvitx s’havia escampat fins als Estats Units, a mesura que més ingredients s’anaven afegint entre llesca i llesca.