Parlem de diners
Suplements05/07/2024

Sara Gallego: “En 50 segons m’ho jugo tot, també el que cobraré”

L'atleta catalana explica com viu la seva professió i com gestiona les seves finances

Júlia Riera Rovira
i Júlia Riera Rovira

Nascuda a Barcelona en una família aficionada a l’esport, Sara Gallego és, als 23 anys, la millor atleta de tanques en la seva categoria, 400 metres. El 2021, amb 54 segons, va batre el rècord a Catalunya i a Espanya. Des dels 16 anys competeix internacionalment, tant en campionats europeus com als Jocs Olímpics. El que era el seu "moment d’esbarjo" de petita s’ha convertit en la seva professió: "Mai m'havia passat pel cap que pogués guanyar diners i viure d'això; em semblava una cosa fora del possible". Ara, però, ja té assumit que és la seva feina: "Necessito complir les fites per poder continuar guanyant-me la vida".

Durant l’adolescència Gallego era atleta a l'Hospitalet Atletisme; als 15 anys hi va cobrar per primer cop: "Es reben diners segons la posició en què quedes en el campionat d'Espanya. Recordo que vaig guanyar la meva lliga i el primer que vaig rebre eren 300 euros". "Ja de seguida va voler fitxar-me Nike. Al principi només portava l'espònsor al darrere; no competia per a la marca", explica a l’Empreses. Al cap de poc temps va firmar un contracte d’exclusivitat de cinc anys amb la firma esportiva que, a més de la part flexible subjecta a resultats, inclou una part fixa.

Cargando
No hay anuncios

Tot i la seva curta edat, Gallego ha tingut l’oportunitat d’estalviar: "Jo encara visc a casa amb els meus pares. I des de molt petita he anat guanyant una miqueta de diners". I, tot i que això li ha permès pagar-se els seus viatges, també s’ha sentit perduda: "No sabia on posar els diners ni què havia de fer. La meva mare es dedica a això i m’ajuda en tot". Per altra banda, l’atleta detalla que la millor escola és conversar amb les referents del sector internacional: "Sempre ho acabes comentant, perquè al final és un esport en què molt poca gent cobra i quan es cobra és menys d’un quart del que es cobra en altres esports."

D'una banda, els esportistes cobren beques de la Federació Espanyola d'Atletisme: "Puc anar a un campionat internacional i no cobrar res perquè les beques que donen depenen del resultat que obtinguis i pot passar, com en el meu cas, que et lesionis, no facis competicions i no tinguis beca". L’atleta es va lesionar a principis del 2023 i això li va suposar no tenir "marques extraordinàries". "És com un peix que es mossega la cua: et lesiones i molta gent llavors s'ha de buscar feina, perquè, si no, com pagues un lloguer? Aleshores entrenes malament perquè no rendeixes el mateix i costa aconseguir el nivell que tenies", apunta. En el seu cas, no estava preocupada pels diners: "Però, per descomptat, si hagués estat vivint sola, m'hauria costat molt aguantar."

Cargando
No hay anuncios

L’altra gran font d’ingressos són les empreses: "El que et pot salvar és un espònsor perquè et dona estabilitat econòmica. La mala sort és que és molt difícil aconseguir-los dins el món de l'atletisme. Normalment, només es firmen en una elit mundial, molt poca gent a Espanya en té". "A més, està molt mal pagat, perquè és un esport molt sacrificat", afegeix la campiona en els 400 metres tanques.

La tercera font d'ingressos

"És un esport molt dur i molt injust en molts casos, perquè pot ser que faci més d’un any que estàs preparant-te, hagis deixat de banda tota la vida social i t’ho jugues tot en un dia. En el meu cas són 50 segons en què t'ho jugues tot, també el que cobraràs", explica l’atleta. Per això considera important tenir una tercera font d’ingressos: "Sempre s'ha de compaginar amb alguna cosa, ni que siguin petits projectes personals, perquè sabem perfectament que d’això, per desgràcia, no viurem".

Cargando
No hay anuncios

"Hi ha casos de gent que ha anat a competicions internacionals i, tot i això, ha estat treballant mitja jornada perquè necessita els diners. En el meu cas, vaig estudiar administració i direcció d'empreses i també vaig posar-me a treballar quan estava lesionada", diu l’esportista. L'any que ve començarà un màster i, tot i que espera que l’atletisme sigui la seva "principal font d’ingressos", preveu complementar-ho per estar "activa laboralment". Segons diu, "és difícil que agafin en una empresa una persona amb 30 anys que no té cap mena d'experiència".

En l’àmbit esportiu, la seva meta és clara: "El meu objectiu és arribar a ser finalista olímpica. És un somni realista, però molt difícil".