Què són els ‘sea shanties’. Explicat per –probablement– l’únic grup català que en fa.

Una mica de context en l’actualitat: un nou èxit a internet

Aproximadament a finals de desembre, a internet va esclatar un nou èxit: cançons tradicionalment entonades per tripulacions en velers mercants amb elaborats arranjaments a cappella, els sea shanties. Gràcies a internet i les xarxes socials, no feia falta que la gent navegués al mateix vaixell per cantar junts, i el fenomen es va disparar fins al punt que els vídeos etiquetats amb el hashtag #seashanty ja sumen més de 1.000 milions de visualitzacions.

És curiós que l’interès per unes cançons amb segles d’història s’hagi recuperat amb tanta força: Google diu que les recerques del tema a principis de 2021 són les més altes que té registrades. Algunes teories que miren d’explicar el perquè d’aquest èxit apunten que es tracta d’una activitat col·laborativa i alegre, accentuada en moments de pandèmia i confinament.

Una xarxa social del 2016 i un jove escocès de 26 anys

Sembla que l’origen del fenomen va sorgir de Nathan Evans i el seu homenatge a 'Wellerman', penjat a la plataforma Tik Tok. El carter de Glasgow acumula més de 100 milions d’escoltes de la cançó a Spotify entre les diferents versions que n'ha fet.

Què defineix un ‘sea shanty’

Originalment tenien una funció ben clara: coordinar la tripulació d’un vaixell per poder dur a terme tasques a tempo, a part de poder fer-les més amenes i aixecar els ànims dels mariners esgotats després de dies a la mar. Cantar es va convertir en una eina del dia a dia per als navegants del passat.

El format pregunta-resposta. Un tret distintiu dels shanties tradicionals és que una persona, el shantyman, canta una melodia, i tota la tripulació respon.

Arranjament i harmonia vocal. Originalment els shanties es cantaven a capella i tothom feia la mateixa melodia. Més endavant s’hi va afegir l’harmonia vocal (en què línies de veu diferents formen un acord) per crear el que es coneix com a polifonia.

Sobre quins temes se solia cantar

Les lletres més tradicionals dels shanties tractaven de tot allò que podia passar en un vaixell, des d’una tasca simple fins a quina broma se li podia fer a un tripulant begut. Més endavant s’incorporen nous temes com l’enyor o històries marineres, que ens porten fins als nostres dies, en què els sea shanties tenen una motivació recreativa.

Un fet curiós és que se solien classificar segons la tasca que es duia a terme mentre es cantava, en funció del seu compàs i de com es coordinava amb la feina que toqués fer.

Les havaneres: els ‘shanties’ de Catalunya

A casa nostra també tenim cançons de temàtica marinera, les havaneres, amb peces dedicades a la bellesa del mar, l’enyor de les terres llunyanes i dels amors que s’hi han quedat. Una de les diferències més notòries respecte dels sea shanties és que, mentre els primers es cantaven feinejant a bord d’un vaixell, les havaneres estan més associades al cant de taverna i, per tant, a moments més lúdics de la vida marinera.

A Catalunya també se celebren festivals molt similars als de shanties en què l’eix central de la celebració és el mar i les seves cançons. Un dels més importants és la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, que se celebra des del 1967.

El Pony Pisador: música marinera i més amb segell local

El Pony Pisador és possiblement l’únic grup català (i un dels poquíssims a la Península) que ha fet dels sea shanties una part central del seu repertori. La seva afició per aquests cants té a veure amb l’interès pels pirates. «Vam descobrir els sea shanties buscant a internet quina era la música dels pirates, perquè érem fans de Pirates del Carib i One Piece», explica Adrià Vila, que afegeix amb sorna: «De la mateixa manera que vam descobrir el folk irlandès buscant música de hòbbits».

La infografia al paper de l'ARA Diumenge

Nota a peu de pàgina: FA#

Font: Elaboració pròpia