Sempre juga al mateix: ¿el joc que fa és el que necessita?

BanyolesNo ens deixa de sorprendre que la majoria de consultes de joc que rebem són de mares i pares que volen consells per fer que els seus fills juguin a coses a què no juguen.

Moviment corporal, joc simbòlic, jocs de taula, joc de risc, puzles... Aquesta llista pot ser tan llarga com vulgueu, el joc és un camp veritablement inabastable. Els infants, per interès propi, en algun moment ho proven tot o gairebé tot i amb el temps defineixen clarament les seves preferències i se centren en allò que més els agrada.

Per què volem que juguin a unes altres coses?

Basant-nos en les consultes que solem atendre, detectem quatre motius principals:

Comparació: Ens és molt difícil no comparar les nostres criatures amb les altres i no sol ser per a bé, perquè normalment considerem que allò que fan els altres és millor que el que tenim a casa.

Volem que facin de tot: Que siguin bons en psicomotricitat, però sense passar-se, perquè no els volem massa moguts, que siguin sociables, que els agradin els puzles i els jocs de taula i llegir, però també arriscar-se i prendre bones decisions. Que siguin valents i que no es deixin influir. I per què volem tot això?

Perquè sentim temor: Pensem que si no s’enfilen no seran atrevits, si no fan jocs de taula no aprendran a perdre, si no cuiden les nines no sabran cuidar les persones i així amb molts més aspectes, i acabem entrant en una espiral de pensaments negatius respecte al seu joc.

Veiem el joc com un instrument pedagògic: L’equació des del cervell adult és ben fàcil. Si diuen tant que jugant s'aprèn, doncs fem-los jugar a tot allò que volem que aprenguin! I la cosa no va així: en realitat, els infants (i també els adults) aprenen perquè juguen i això és molt diferent, perquè només juguen a allò que els motiva, que neix de dins.

Aleshores que juguin només a allò que volen?

Sí! Amb tres excepcions que impliquen clarament la seva salut:

Procureu força estones de natura i de carrer.

Fomenteu el seu moviment corporal.

Permeteu que s’arrisquin.

Conclusions

Si no han estat condicionats pels adults, els infants juguen a tot allò que els motiva, proven fins que troben allò que els plau i de vegades també utilitzen el joc de manera terapèutica. El joc que fan és el que necessiten, és el correcte. Deixeu-los fer!