Sentir els límits d'escoltar
BarcelonaTot apunta que aviat sortirà la versió en català de Spotify. Enhorabona a tots els que ho hauran fet possible. No, de veritat, sense sarcasme, és un pas important per continuar normalitzant el català en l’entorn digital. Una de les traductores que s’estan encarregant d’aquesta feina ho comunicava ben contenta a Twitter. I més que ho hauríem de fer córrer. Ara bé, de seguida, patapam, algú aixeca el dit i comenta algun detall de la traducció. “Ja arriba el mestretites de torn”. Doncs en aquest cas no. Mira que patim de garants de la genuïnitat de pa sucat amb oli, però de vegades ens en sortim. És a dir, també en sabem, d’encetar bons debats lingüístics, respectuosos i constructius.
En aquest cas és per l’apartat “Escoltat recentment”, que en l’anglès original és “Recently played”. A veure, anem a pams. Ja fa temps que hem perdut una mica el nord respecte a sentir/escoltar (sí, igual que en castellà oir ara gairebé sempre és escuchar, amb la diferència que ells es poden permetre el luxe de no prendre-s’ho tot tan a pit). Sentim alguna cosa si la percebem a través del sentit de l’oïda, i l’escoltem si hi parem atenció. És allò d’“Et sento però no t’escolto” tan típic dels adolescents. Ara bé, la llengua (per sort!) no és tan simple i afirmar, com fa l’Optimot, que sempre hem de dir “escoltar música tradicional” i no “sentir música tradicional” és, com a mínim, arriscat. Tal com explica el llibre d’estil de la CCMA, en un programa de ràdio de música clàssica no sembla apropiat dir “Acabem d’escoltar una simfonia” perquè no podem saber del cert si tothom efectivament l’ha escoltat. En una plataforma de música a demanda passa el mateix, i utilitzar l’etiqueta “Reproduït recentment” (o "fa poc") és indubtablement més precís.
El que també és evident és que progressivament anem perdent la intuïció i cada cop a més parlants els costa diferenciar sentir i escoltar com s’havia fet tradicionalment. Que alguns aixequin el dit és bon símptoma. Que se’n pugui debatre també. Però qui difon la norma n’hauria de prendre nota i no caure en simplificacions que ofusquen. Sembla que ens han sentit i ho revisaran. Ara només falta que ens escoltin.
