El principi de Misteri a Deià de Xavier Moret no tindria per què ser novel·lístic si no sabéssim que és ficció. Es veu que Moret apama bé el que porta entre mans (el mapa de Mallorca, sense anar més enfora) i s’ha amarat prèviament de tot el nostre patrimoni històric, musical, pictòric, literari o culinari illenc per confegir aquesta novel·la negra/llibre de viatges que recorre els pobles de Deià, Sóller, Alcúdia, Pollença, Selva o el santuari de Lluc. El protagonista és Max Riera, un detectiu atípic que havia viatjat a Deià a l’estiu per descansar amb la seva parella, Alba, però li ofereixen feina. Un poeta ucraïnès admirador de Robert Graves ha desaparegut en estranyes circumstàncies sense dir ase ni bèstia. Entram en una segona part quan ella parteix a Barcelona i arriba a Mallorca Roc, un jornalista, personatge pla i hiperactiu, el seu segon de bord, per acabar de reblar el clau. Els quatre ulls del detectiu i el reporter hi veuran millor que dos. És forçós imaginar-los dos goranots que campen a pler, grassos i ventruts, sovint davant uns fogons en què Roc desgracia tots els plats.
A voltes, resultarà tot massa novel·lesc, casual i planificat. No obstant això, deu ser desesperant la feina dels detectius autèntics si no fos perquè aquí, en el moment que la parella s’estanca, els apareix un filó que els dona peu a estirar-lo. I com més avances, més t’hi vas capbussant i reclames aclarir què degué succeir amb l’ucraïnès.
És important que no descuidem la narrativa de gèneres, tot i que la negra justament gaudeixi d’una envejable mala salut de ferro. Per ventura, al qui cerqui una novel·la policíaca tout court l’embafarà tanta disquisició –de vegades, algunes biografies o citacions massa ficades amb calçador però molt més sovint amb gràcia. Altrament, aquest page-turner no crec que l’hagués publicat la dinàmica i potent editorial Empúries i s’hauria hagut de conformar amb algun segell específic de sèrie B –tenim el país que tenim. O el que ens mereixem! Tot i que se’n podria parlar molt, una novel·la culta. I il·lustrativa. Masculina, també. Un producte fresc i molt distès, que llisca fi. El més atractiu és l’opció d’acabar hibridant quelcom distint.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta contribució de l’autor català que, en realitat, ocuparia el cinquè lloc dins la saga i per segon cop a les Illes —el primer assalt va esdevenir-se arran de Formentera blues (2019)—, que m’afany a descarregar al Kindle.