Per a què serveixen les roques i els minerals?

La història del Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC es remunta a l’any 1980, quan el mateix Masachs –primer director– hi va aportar la seva col·lecció particular de fòssils i minerals. El museu, situat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, dista força dels clàssics de geologia, amb col·leccions de minerals, roques i fòssils. Joaquim Sanz, col·laborador-conservador de mineralogia i petrologia del museu, n'explica la diferència: "Nosaltres ensenyem per a què serveixen aquests recursos de la Terra i parlem del seu reciclatge, sent conscients que la Terra no és infinita“. El fons del museu, on actualment treballen tres geòlegs, tres enginyers de mines i un estudiant d’enginyeria de mines com a becari, s’ha anat ampliant a partir de les mostres de minerals recollides pels mateixos membres del museu i també a partir de col·leccions que hi han arribat en forma de llegat o donatius. Avui, aquest fons és format per uns 5.000 minerals, unes 2.000 roques i uns 3.000 fòssils.

L’activitat educativa és el pal de paller del museu. Així, per què i per a què són dos dels interrogants que sempre es plantegen als nois i noies a l’hora d’explicar els secrets dels minerals, roques i fòssils. Tal com apunta el també professor de mineralogia durant una quarantena d'anys i director del museu durant quinze més, ara ja jubilat, el principal interès de l’equip “és despertar l’interès d’infants i joves per aquests recursos naturals de la Terra, que entenguin per què són útils i el respecte en la seva utilització i reciclatge”. L'objectiu és el mateix tant si els visitants són infants de P3 com joves que cursen un grau universitari, passant per totes les etapes intermèdies i el públic en general.

Accent en la reflexió 

La tasca divulgativa del Museu de Geologia Valentí Masachs també es demostra en la denominada Àrea de Reflexió, on els visitants poden aprendre i reflexionar al voltant de tres eixos clau: La Terra s’esgota; Radioactivitat: pros i contres, i Minerals i persones. Sanz destaca que es tracta “de temes actuals i transcendents”. "La Terra s’esgota, per exemple, fa referència al fet que, a mesura que n'anem consumint els recursos, en reduïm l’estoc”. "Això no vol dir –matisa– que no els hàgim de fer servir, però sí que hem de tenir en compte la importància de les tres R: reduir, reutilitzar, reciclar”. 

Sanz també subratlla la necessitat de fer formació sobre la radioactivitat: “Quan preguntem al jovent si és bona o dolenta, el 99% respon que és dolenta, però després de sentir les explicacions surten dient que tot depèn de per què s’utilitzi i les precaucions que es prenguin”. Al seu torn, Minerals i persones aborda aspectes com “la famosa columbita-tantalita als mòbils i tauletes, l’explotació de joves a la República del Congo i el treball infantil en la mineria, la compra de minerals i roques a la Xina o per què sortiria molt més barat si el compréssim a Europa”, afegeix Sanz. 

Espai de descoberta

Els docents que visiten el museu amb l'alumnat destaquen, en paraules de Sanz, “que el jovent contacta molt bé amb els minerals i les roques (un tema àrid) quan poden relacionar la seva utilitat i el mineral o roca font; que les explicacions són clares i concises; que l’espai que ocupa el museu no és gaire gran i, per tant, tenen els alumnes sempre a la vista i que se senten ben acompanyats en la tasca d’explicar les ciències de la Terra”. Així mateix, continua l’exprofessor, “el que més crida l’atenció dels infants són els ullals de mamut que tenim i la fluorescència dels minerals, roques i fòssils a la cambra fosca amb llum ultraviolada”.

Darrere de tot plegat també hi ha la intenció d’encomanar al visitant (petits i grans) la importància del respecte i la conservació de l’entorn, la qual cosa, per a Sanz, requeriria més sinergies, al marge del trinomi centres escolars-museu-universitat. “Caldria sobretot perquè, d’entrada, és un tema que gairebé no apareix als programes de formació dels infants i jovent en general”. En aquest sentit, el museu aporta el seu granet de sorra a través de les sortides de reconeixement geològic, mineralògic i ambiental per indrets de Catalunya i la península Ibèrica que organitza periòdicament, dirigides al públic en general, mestres i alumnes. Unes sortides, conclou Sanz, “l’objectiu de les quals és difondre i valorar les meravelles que hi ha a la naturalesa propera i la gran necessitat tant material com visual que en tenim”.