Sexe segur, sisplau
Fa pocs mesos llegia la notícia de l’increment de les taxes d’ITS (infeccions de transmissió sexual) a Catalunya, especialment de la gonorrea. I just al mes de juny sortia una altra notícia que, unida a la primera, més que sobtar feia emprenyar: la retallada dels serveis d’atenció a les ITS als CAP de la ciutat Barcelona durant l’estiu, per qüestions pressupostàries, diuen.
Com que tinc més d’una parella sexual fa temps que cada tres o quatre mesos passo un cribratge per descartar cap infecció. És pur protocol, pura consciència de saber què faig. I també les persones amb qui estic, perquè totes tenen aquest hàbit tan bàsic i tan saludable que tothom que té més d’una parella sexual hauria de tenir. Però, mentre em movia en el que jo anomeno el món convencional –o el món Tinder, per fer-ho curt–, tot i veure’m amb més d’una persona, ningú m’ho va comentar. Ni jo tampoc. Només va ser en el moment en què vaig estar en contacte amb gent que parlava directament de relacions obertes que vaig conèixer l’existència dels serveis de prevenció i atenció a les ITS als CAP i també a Barcelona amb el servei Drassanes Exprés. Serveis que funcionen de meravella malgrat que últimament amb molts menys recursos, i això es nota perquè costa més aconseguir cita.
El ministeri de Sanitat ha engegat la campanya Yo soy del sexo seguro, adreçada a joves, per intentar aturar la sensació d’invulnerabilitat que tenen quan practiquen sexe. Allò de pensar que a mi no em passarà res. Però, parlant-ne amb la Belén, la meva ginecòloga de referència pel que fa a prevenció i cura d’ITS, la cosa no va només d’adolescents i joves i la sensació d’invulnerabilitat també és molt present entre els adults. És sorprenent però és així. Moltes dones (o persones amb vagina) ens hem trobat i encara ens trobem amb homes (o persones amb penis) que pretenen tenir relacions sexuals de penetració sense fer servir preservatiu. I ho pretenen fortament amb l’excusa que els és incòmode, menys plaent i bla, bla, bla. Sempre els responc el mateix, que contraure una ITS sí que és incòmode i poc plaent.
Però aquest és un fenomen que també passa entre algunes dones. Que pensen que, perquè la persona que tenen al davant sembla de bona pasta, tiren milles. M’ho han explicat homes que han rebut l’actitud d’aquestes dones amb desconcert. Igual que la rebo jo quan m’he trobat en la mateixa situació. O sigui, que en la majoria dels casos són els homes els que pretenen fer taral·larà i pressionen per no posar-se condó, però també algunes dones.
Està clar que fa falta més educació sexual: parlar-ne amb quotidianitat i sense tabús perquè tenir sexe no vagi associat a la por o a la inconsciència, al tabú i al no explicar, i sí a la maduresa i a la naturalitat. Que si contraus una infecció malgrat haver pres precaucions no et sentis una empestada. I que funcionis amb sentit comú i responsabilitat. I per això, esclar, cal més valentia i inversió pública, no covardia i retallades.