Shon Faye: "El que preocupa a una persona trans no és l'aparença, sinó el tracte social que rep"

BarcelonaEl primer llibre de la periodista i escriptora Shon Faye (Bristol, 1988) és una anàlisi exhaustiva i reveladora de l'experiència vital de les persones transgènere, que segons l'autora inclou homes trans, dones trans i persones no binàries. Publicat per Blackie Books, Trans vol conscienciar els lectors de la importància d'escoltar una minoria –que a països com el Regne Unit no arriba a l'1%– per prendre consciència de la universalitat de les seves lluites. Faye presentarà l'assaig aquest dimarts (18 h) al Centre LGBTI de Barcelona acompanyada del sociòleg i activista Miquel Missé.

En una època en què els llibres de memòries i l'autoficció tenen una gran acceptació entre el públic, vostè aborda la qüestió transgènere des de l'assaig. Per què?

— Creia que en aquests moments era necessària una aproximació política i social al tema. Hi ha moltes memòries que aborden les vides trans des de l'experiència personal. El meu propi cas no em sembla prou interessant ni il·lustratiu: soc de classe mitjana, tinc una bona feina i, en definitiva, gaudeixo d'uns privilegis poc habituals en la comunitat transgènere, molt més vulnerable i subjecta a discriminacions. He preferit adoptar un to distanciat, més científic, una mica en la línia de l'assaig divulgatiu, on predominen els autors homes.

"L'alliberament de les persones trans milloraria les vides de tothom a la nostra societat", escriu. Per què ser transgènere continua sent tan controvertit?

— Perquè el gènere és crucial en com ens percebem a nosaltres mateixos i als altres. El percentatge de persones que desafien el punt de partida biològic ha estat i és molt baix. Així i tot, hi ha molta gent que se sent amenaçada per la simple existència d'aquesta comunitat, quan el que demana és alliberar-se del binarisme i del control, per part dels estats i del sistema mèdic, del seu cos. Quins ciutadans són dignes de determinats serveis? Qui és percebut com una víctima i, per tant, mereix rebre el suport de la societat?

Un dels exemples que dona l'assaig és el de Lucy Meadows, que poc després de comunicar la seva transició a l'escola on treballava va generar un enrenou molt gran al Regne Unit.

— El cas de la Lucy es va donar el 2012. Només fa 10 anys. No era cap figura mediàtica, però els mitjans van envair d'una forma brutal la seva privacitat. Això va passar per un únic motiu: perquè havia passat de ser home a dona. Tota aquesta pressió li va causar efectes terribles.

Es va acabar suïcidant.

— Sí, exacte. Tenia 32 anys.

La imatge que els mitjans de comunicació han construït de les persones transgènere està plena de prejudicis i estereotips, segons llegim al seu llibre.

— Els interessos dels mitjans passen, sovint, per generar interès de forma sensacionalista, confusa i fins i tot pertorbadora. Normalment, aquestes notícies van acompanyades de dues fotos: la d'abans del canvi i la de després.

L'assaig recorda que, en general, hi ha un gran interès en la imatge de les persones transgènere, i això no és el més important.

— El nucli de l'experiència trans és un altre. El que de debò preocupa a una persona trans no és la seva aparença, sinó el tracte social que rep.

És un tracte difícil, en l'àmbit familiar, laboral i mèdic, tal com detalla Trans.

— El 98% de les persones que opten per fer la transició estan contentes amb el que han decidit. El 2% restant se'n penedeixen, però això no vol dir que totes aquestes persones hagin deixat de tenir disfòria de gènere. Sovint passa que, després del canvi, s'han adonat que la seva vida s'havia fet insuportable. N'hi ha a qui les famílies els deixen de dirigir la paraula. D'altres perden les amistats. Moltes també es queden sense feina.

Hi ha països, com el Japó, on fer la transició s'acompanya obligatòriament d'un procés d'esterilització.

— Els pioners a Europa en l'exigència de l'esterilització van ser els suecs, a principis de la dècada dels 70, perquè consideraven que les persones que volien fer la transició eren malaltes mentals i era millor que no es reproduïssin ni tinguessin cura de menors. Encara ara, al Regne Unit, i segons una enquesta que cito al llibre, només un 41% dels britànics creuen que una persona trans està capacitada per donar classes en una escola.

Canvia molt la percepció de les persones trans en les generacions més joves?

— La percepció canvia sensiblement si es coneix algú trans o no. En generacions anteriors era més difícil que això passés: es tendia a creure que rere una persona trans sempre hi havia alguna cosa que no anava bé. Sovint, quan es patia disfòria de gènere i es comentava a casa, els pares ho negaven i s'acabava creixent sense poder fer la transició. Això no solucionava res, perquè la disfòria es mantenia en l'edat adulta, i el malestar podia anar a més... Ara hi ha més persones trans que abans i la conversa social sobre el tema existeix. Els nens i nenes poden sortir de l'armari abans. Però això crea noves hostilitats. A les escoles encara no hi ha prou professorat per abordar el tema de forma sensible. La discriminació i l'assetjament físic i emocional encara són, per desgràcia, molt presents.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Trans a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.