Signes d’interès en el joc del nin

És conegut per tothom el que passa quan els infants es troben còmodes en un lloc. Sense esperar-ho comencen a succeir coses, coses que només es produeixen en aquest indret; màgia per als petits i per als grans que els acompanyen.

La sala de psicomotricitat és l’espai que conté els secrets i tresors interns dels nostres nins.

Podríem començar contant que la llibertat amb què es poden manifestar els fa cobrar força en el seu ésser, sense pensar si qui són i com són seran motius d’un possible conflicte amb els pares o mestres, amb els quals normalment conviuen. I el cos comença així a explicar coses, moltes coses: el to, el ritme amb el qual juguen, els canvis que es produeixen dins aquests ritmes, els desplaçaments, la manera i intensitat amb què respiren, la mirada i l’escolta auditiva cap a altres nins són alguns dels signes que ens deixen veure aquests tresors i secrets dels quals es treuen fils que condueixen a un camí únic i intransferible: la manera de viure dels nostres infants i les dificultats que hauran d’anar resolent per aconseguir una integritat òptima en relació amb ells mateixos i en relació amb la comunicació amb els altres amb qui es relacionen, grans i petits.

To muscular

Començarem parlant de la importància que té el to muscular en el creixement integral dels nins: per poder-nos moure és ben necessari que l’esquelet estigui ben desenvolupat i la musculatura sigui una bona companya. Encara és molt freqüent la tendència de no donar un lloc adequat al to muscular i la manera que l’infant empra per moure’s i desplaçar-se: l’arrossegament dels peus, caminar de puntes, tombar els genolls cap a dins, ficar els peus quan caminen, caminar amb l’esquena encorbada o no poder flexionar els colzes serien un llistat de símptomes en els quals posar un punt d’atenció subliminar i consultar als metges especialistes. Tots i cada un ens poden estar dient coses importants del desenvolupament físic del nostre fill. Mai és sobrer consultar amb qui en sap i pot encaminar cap a possibles limitacions físiques, que, valorades a temps, no tenen més importància que posar el remei oportú; però, si no es veuen, tal vegada desencadenaran dificultats més greus quan ja no siguin tan fàcils de resoldre.

El joc a la sala proporciona, de manera imperativa, informació envers aquesta àrea de desenvolupament físic. La mirada dels referents té un valor molt important.

Parlant dels ritmes parlam de moltes coses que s’hi vinculen: quan els infants juguen passen d’unes posicions i estats a uns altres: poden cercar el descans corporal i, acte seguit, fer recerca del bot més alt o de la carrera més veloç. De tant en tant es produeixen aquests canvis de ritme, també se’n visualitzen d’altres que són inherents i s’han de produir: el ritme de la respiració, la concreció de la mirada cap als objectes i els companys i el referent, l’agilitat i la plasticitat del cos en diàleg tònic-emocional (que les emocions que viuen siguin coincidents amb els moments d’activitat física que s’està produint) han d’anar modificant-se en consideració amb el moment que s’està representant a través del discurs de joc que ells estableixen lliurement. Mitjançant l’escolta activa, ben present, el referent capta si tot això està passant com toca o algun d’aquests factors no és com hauria de ser. Si això passa hi ha algun paràmetre que no s’està ajustant com caldria. En aquests casos, la recomanació principal és la comunicació amb el pediatre. Si s’han de descartar dificultats de visió, d’audició o d’altres, cal fer-ho com més aviat millor per al benestar dels petits.

Els desplaçaments

Les maneres de desplaçar-se són també prou significatives. A vegades estranya com nins amb edats determinades cerquen maneres per moure’s que ja no es veuen com a ‘normals’ si ens regíssim per l’evolució a la qual pertanyen. Idò tenen uns motius molt importants. Explicarem que els desplaçaments horitzontals com l’arrossegament, caminar de grapes, de genolls o moure el cos estant asseguts quan ja són ‘nins grans’ implica no haver pogut fer una exploració adequada en el moment idoni. D’aquesta manera, sense cap dubte, necessiten fer aquest joc en el qual la connexió amb el terra els regala la seguretat i confiança per poder botar a altres plànols de moviments, amb la coordinació precisa, l’equilibri esperat i les limitacions físiques de l’entorn ben assolides.

Com es pot veure, tot el que passa en una sala de psicomotricitat és delator de les circumstàncies que viu cada nin i en quines se’ls pot ajudar. Estiguem atents als signes del cos dels nins!

Sandra Santana és psicomotricista de Salut i moviment