Què significa el somriure d'un nadó en funció dels mesos que té
Els bebès ja comencen a riure a dins de l'úter de la mare
GironaVeure somriure un nadó és una de les imatges més meloses. No sempre, però, té el significat que els adults creiem. De fet, els bebès quan estan a dins l’úter de la mare ja ho fan per pur instint. Més endavant, pot mostrar satisfacció d’haver menjat o sensació de sentir-se net un cop canviat el bolquer. El nadó també somriu mentre somnia. Però no és fins als dos mesos que apareix el que coneixem com a somriure més social: moment en què el nadó comença a mostrar respostes a estímuls externs, com el de cares d’altres persones. Entre els quatre i els vuit mesos ja decideix davant de qui somriu; i a partir dels vuit mesos desenvolupa aquell somriure que li serveix per aconseguir el que vol.
Naixem predisposats a comunicar-nos?
Hi ha nens que són més riallers que d’altres. Malgrat això, la predisposició a la comunicació la tenim tots. Segons Montse Torras, coordinadora del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, “els nens s’adonen que, si somriuen, l’entorn els respon, i amb això van aprenent i adaptant aquesta aptitud innata”. “La predisposició inicial per somriure es va cosint amb l’experiència i es va fent més conscient. És un camí. Una etapa evolutiva va preparant la següent”, adverteix aquesta psicòloga especialitzada en psicologia clínica.
El somriure dona pistes?
Una de les dificultats de la criança és saber què els passa als nadons i el somriure ajuda a desxifrar-ho perquè esdevé una forma de comunicació que té el bebè abans de pronunciar les primeres paraules. Des del naixement fins als dos mesos, somriu per supervivència i no amaga cap intenció. “Les primeres rialles són de satisfacció: està còmode, se sent tip... demostra que les seves necessitats estan cobertes”, exemplifica Torras.
Què li provoca el somriure de l'adult?
“El nen aprendrà a donar rebent. Aprendrà a somriure si li somrius; a escoltar si l’escoltes, i a parlar si li parles”, ressalta Torras. Les primeres interaccions són “importants” perquè, segons explica Torras, “la comunicació comença cara a cara: moment en què es produeix un intercanvi afectiu entre el nadó i el progenitor”. Tot i això, aquests somriures abans dels dos mesos encara són gestos que el nen repeteix sense propòsit com també ho fa amb els balbucejos i els moviments de cap i mans.
Per què no riu a tothom?
A partir dels quatre mesos, la criatura va desenvolupant un somriure “més selectiu”. És a dir, tria somriure a les cares que li són familiars i comença a decidir davant de qui ho fa. Als sis mesos arriba aquest despertar social. En cas que vegi cares que li són estranyes no somriurà: restarà indiferent o, fins i tot, plorarà. “Hi ha estudis que diuen que els nens petits davant de cares molt deprimides tendeixen a deixar de mirar-les com a forma de protecció perquè els fa mal. Imaginem l’actitud que els genera quan algú els mira i somriu. Els agrada i això es retroalimenta”, comenta Torras. Ja a partir dels vuit mesos els nens desenvolupen el somriure intencionat per aconseguir metes i també per cridar l’atenció i veure com reaccionen els altres.
I si la criatura no riu?
“Podem trobar un nen que no somriu, però cal valorar globalment si va fent tots els progressos evolutius de la seva edat o veiem que hi ha retards en altres aspectes com pot ser el desenvolupament psicomotriu, sensorial, social o comunicatiu”, assevera Torras. De fet, hi ha un 25% d’infants que es desenvolupen una mica abans, la gran majoria en un terme mitjà i a un altre 25% els costa una mica més, però “tot es considera dintre de la forquilla de la normalitat”, indica aquesta especialista.