Història de la novel·la autoeditada que s'ha convertit en l'últim fenomen global

BarcelonaQuè passaria si un bon dia ens llevéssim i el calendari no hagués avançat? Com reaccionaríem, si aquesta situació es repetís una vegada i una altra fins a la fi dels nostres dies? Com afectaria la nostra relació amb familiars, amics i amb la resta del món, que no estan al corrent d'aquesta anomalia temporal? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que es va anar fent l'escriptora danesa Solvej Balle (Sønderjylland, 1962) quan, als 25 anys, se li va acudir la idea que dècades després li ha canviat la vida.

"Recordo que hi vaig pensar per primera vegada el 1987, i que tenia clar que seria una dona, qui es quedava atrapada en el temps. Poca cosa més. No va ser cap revelació. De fet, va caldre molt de temps perquè aquesta premissa cresqués dins meu i em decidís a escriure el que ara és l'inici d'El volum del temps", explica sobre un cicle literari de set novel·les. Balle era llavors una jove llicenciada en literatura i filosofia per la Universitat de Copenhaguen que ja havia debutat com a novel·lista amb Lyrefugl [L'ocell lira, 1984]. "No he tingut mai pressa per escriure ni publicar –assegura–. Ara que em toca viatjar per El volum del temps em pregunten si és el llibre més important que he escrit i tinc els meus dubtes. Per a mi el que ha estat important és tot el camí per arribar-hi, durant el qual he publicat poemaris, llibres de proses molt breus, assajos i un volum de memòries familiars". L'autora reconeix que sense aquest últim, Frydendal (2008), el personatge de Tara Selter, la protagonista principal d'El volum del temps, no s'hauria alliberat del tot d'alguns elements autobiogràfics. "A partir de llavors vaig treballar amb una llibertat absoluta", diu. Tanmateix, la primera entrega del projecte no es va publicar en danès fins al 2020, i Balle va optar per l'autoedició en un segell que va batejar amb el nom de Pelagraf.

Tirar-se a la piscina

"El meu primer llibre havia aparegut en una editorial petita, i després vaig canviar a una editorial més gran que al cap d'uns anys va acabar absorbida per l'editorial més gran de Dinamarca –fa memòria–. Amb El volum del temps em va semblar que era el moment de Tirar-me a la piscina i publicar-la pel meu compte". Balle no era conscient, encara, que la història de la llibretera antiquària Tara Selter estaria dividida en set entregues. "Com a molt pensava en tres", reconeix. La primera part, que recorre tot un any de la vida de Selter atrapada en el 18 de novembre, va aparèixer en danès el 2020. "Vaig enviar només sis llibres a la premsa amb una mica d'antelació –admet–. Dos dies abans que la novel·la arribés a llibreries va sortir una ressenya molt positiva en un diari important".

Aquest va ser el primer cop de sort d'una història ambientada a França i que té com a punt de partida el viatge que Tara fa a París per assistir a una subhasta de llibres. La segona nit que passa fora de casa se'n va a dormir i quan es lleva torna a ser 18 de novembre. El volum del temps reprodueix el dietari que escriu la Tara per explicar-se la fractura temporal que l'ha deixat atrapada. Encara que visqui sempre el mateix dia, les interaccions amb l'entorn tenen efectes: si es fa mal, l'endemà el seu cos encara té la ferida; si viatja, es lleva al lloc on ha anat, no al lloc d'on ha marxat; els recursos que consumeix –menjar, begudes, roba– no reapareixen a les botigues on els ha comprat; el marit, el Thomas, oblida una vegada i una altra les detallades explicacions de la dona per demostrar-li que viu empresonada.

"No hi havia cap motiu per creure que aquest projecte acabaria tenint èxit –continua Solvej Balle–. Soc una dona madura que viu al camp, apartada dels cercles intel·lectuals i sense cap influència". Va caldre que Balle publiqués la segona i la tercera parts de la novel·la perquè l'autora rebés, l'any 2022, el prestigiós Premi de Literatura del Consell Nòrdic, amb més de sis dècades d'història, i que anteriorment ha beneït l'obra d'autors com Jon Fosse, Sofi Oksanen, Per Petterson, Kerstin Ekman i Per Olov Enquist. "La primera traducció d'El volum del temps va arribar fa un parell d'anys –explica–. El meu antic editor, el que encara formava part del gran grup on jo havia publicat, va recomanar-lo a un editor noruec, que va decidir provar sort amb el llibre". Des de llavors, el degoteig de traduccions ha estat constant, i ja són 26 les llengües en què el projecte es troba en procés de publicació, entre les quals hi ha la francesa, l'alemanya, la turca, la grega, l'albanesa i l'anglesa: New Directions posarà en circulació la traducció de Barbara J. Haveland, que ja ha estat nominada al National Book Award, el pròxim 19 de novembre, data irònica tenint en compte que el loop en què viu la protagonista de la novel·la és el dia abans, el 18.

Una escriptora sense por

En català acaba d'aparèixer el volum inicial, traduït per Maria Rosich i publicat per Anagrama, i l'autora ha passat per Barcelona per parlar-ne en el Festival 42 de gèneres fantàstics. Fidel als seus principis, ha viatjat des de Dinamarca en tren. "Fa molt que no agafo avions –afirma–. Encara que no escric amb una agenda política al cap, un dels temes que ben aviat va ser important a El volum del temps va ser l'ecologia. La Tara se sent un monstre perquè lentament va devorant els recursos del planeta". Ja en el transcurs de la primera part la llibretera pren alguna decisió per alentir el consum de recursos.

Solvej Balle no amaga que hi ha alguns llibres i fins i tot pel·lícules que l'han ajudat a desenvolupar la peculiar història de Tara Selter. "La lectura de La repetició, de Soren Kierkegaard, va ser clau", diu: per al filòsof danès, provem de recuperar experiències prèvies repetint-les, però el resultat és gairebé sempre decebedor. "En ficció, un autor important va ser Svend Åge Madsen, que juga sovint amb el temps i amb realitats alternatives", diu. També les novel·les de Samuel Beckett, La muntanya màgica, de Thomas Mann, "per com el temps s'hi expandeix i s'hi contrau", i l'Ulysses de James Joyce, que dedica un miler de pàgines a narrar un sol dia. Quan va veure la pel·lícula Atrapat en el temps (Harold Ramis, 1993), en què un home del temps rondinaire interpretat per Bill Murray es despertava una vegada i una altra al mateix poble on havia quedat bloquejat per culpa d'una tempesta de neu, Balle va dubtar si tirar endavant la seva idea. "Una gran diferència amb la pel·lícula és que, allà, cos i ment estan separats –comenta–. Si Bill Murray té un accident i mor, l'endemà es desperta al mateix llit del dia abans. En els meus llibres, cos i ment formen part d'una mateixa unitat. Quan la Tara es crema amb l'estufa, la ferida triga dies a curar-se-li". El sentit de l'humor és també menys abundant que a Atrapat en el temps. "Així i tot, no volia sonar transcendent –diu–. La Tara s'enfronta a una nova vida i hi ha moments d'angoixa i de preocupació, però també n'hi ha de divertits". Hi ha un esperit de contemplació que creix a mesura que avança la història: encara que el món del 18 de novembre sempre sigui el mateix, no s'acaben mai els detalls per explorar, i fins i tot el que és immutable –el cel estrellat– amaga tantes sorpreses com s'hi vulguin trobar.

Per ara, Solvej Balle ha publicat en danès cinc de les set parts d'El volum del temps. "Estic treballant en la sisena, i confio en publicar-la a finals de l'any que ve", afirma amb la boca petita. No té por que el ressò internacional del projecte alteri els seus plans? "He dit que no a moltes coses i ho continuaré fent –promet–. Pel que fa a la història de la Tara Selter, sé com acaba des de fa anys... i no em fa por arribar al final".