La sonda xinesa torna a la Terra amb les roques del costat fosc de la Lluna

La sonda Chang'e-6 de la Xina s'ha enlairat dimarts a la matinada de l'altre costat de la Lluna i ha començat el viatge de tornada a la Terra, segons ha anunciat l'agència espacial de la Xina. La sortida amb èxit de la sonda no tripulada de la Lluna significa que la Xina ja està més a prop de convertir-se en el primer país que obté mostres de la cara oculta de la Lluna. Anteriorment, els xinesos ja havien enviat una altra sonda a recollir mostres, però no va poder completar la missió.

La sonda, que ha sortit de la Lluna a les 23.38 GMT, va completar amb èxit la recollida de mostres del 2 al 3 de juny. L'Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA) ha explicat en un comunicat que Chang'e-6 "va resistir la prova d'alta temperatura a l'altre costat de la Lluna". Va allunar diumenge passat a la conca Aitken del pol sud del satèl·lit. La CNSA va publicar un vídeo filmat per la càmera d'aterratge quan la sonda va tocar terra. Al vídeo, la superfície de la Lluna, esquitxada de cràters, s'acosta cada cop més a mesura que el mòdul baixa.

Chang’e-6, batejada amb el nom de la deessa xinesa de la Lluna, és la segona missió que arriba a la cara oculta del satèl·lit. La seva predecessora, Chang'e-4, va passar a la història com la primera el 2019.

La cara oculta de la Lluna és diferent de la visible, on els Estats Units, la Xina i la llavors Unió Soviètica ja han recollit mostres. Té una escorça més gruixuda, més cràters i menys mars, que són planes per les quals en el passat va fluir la lava. No és clar per què les dues cares de la Lluna són tan diferents; les mostres recollides per Chang'e-6 podrien aportar algunes pistes.

La conca Aitken del pol sud, un cràter enorme d'uns 1.600 quilòmetres d'ample, és una de les més grans de la història del sistema solar i es creu que l'impacte que la va crear va desenterrar material del mantell lunar. Aquest material, si es pot recuperar, podria ajudar els científics a conèixer millor la història de les entranyes de la Lluna.

La Xina és l'únic país que ha enviat missions a la cara oculta de la Lluna fins ara. Les missions formen part de la seva ambició espacial creixent en un entorn cada cop més competitiu. El país ha llançat amb èxit una missió a Mart i té plans per a una futura visita a un asteroide. També aspira a situar una persona a la Lluna abans del 2030, cosa que la convertiria en la segona nació a aconseguir-ho després dels Estats Units.

Chang’e-6 és la tercera missió que aconsegueix arribar a la superfície lunar aquest any. El Japó es va convertir en el cinquè país del món a assolir-ho quan el seu SLIM (la sigla en anglès de Smart Lander for Investigating Moon) va allunar-hi al gener. Odysseus, una nau espacial privada construïda per Intuitive Machines de Houston, ho va fer al febrer.

Chang'e-6 es va enlairar el 3 de maig de la base espacial de Wenchang, a l'illa de Hainan, al sud de la Xina. Va arribar a la Lluna el 8 de maig, segons l'agència espacial xinesa, i la va orbitar unes quantes setmanes abans d'allunar-hi. El descens va durar uns 14 minuts i la sonda va fer servir càmeres i un escàner làser 3D per evitar obstacles durant l'allunatge, segons l'agència.

La missió completa durarà uns 53 dies. Les missions a la cara oculta de la Lluna són complexes perquè és impossible establir directament comunicacions amb les sondes.

El 2018, la Xina havia enviat el satèl·lit Queqiao a l'òrbita lunar per retransmetre informació des de Chang'e-4 a la Terra. Aquest març va llançar un segon satèl·lit. Els dos satèl·lits s'han fet servir en tàndem per romandre en contacte amb Chang'e-6 mentre aquesta recollia les mostres. Segons ha explicat l'agència xinesa, la sonda es troba ara en òrbita lunar i s'unirà a una altra nau espacial en òrbita. A continuació, les mostres es transferiran a un mòdul de retorn, que tornarà a la Terra, amb un aterratge previst a la regió de la Mongòlia Interior al voltant del 25 de juny.

El retorn de les mostres lunars a la Terra és seguit per científics de tot el món, que esperen que el sòl recollit pel Chang'e-6 pugui ajudar a respondre preguntes sobre els orígens del sistema solar.