Sonsoles Ónega guanya el premi Planeta 2023

BarcelonaEl premi Planeta ha aconseguit miracles com el del canvi de sexe i multiplicació de Carmen Mola –rere la qual s'amagaven tres homes guionistes—, i ha arribat a reconèixer novel·les que disgustaven part del jurat, com va ser el cas de Pasiones romanas, de Maria de la Pau Janer, que va acabar comportant la dimissió de Juan Marsé. Però fins i tot els anys més controvertits, la divisa del gran grup editorial ha estat la mateixa: provar de recuperar l'altíssima inversió que comporten els guardons, que actualment recompensen l'obra guanyadora amb 1 milió d'euros i la finalista amb 200.000.

Enguany, la principal novetat de la 72a edició dels premis ha estat l'elecció de talents més joves que els que abunden al palmarès. Sonsoles Ónega, la guanyadora, té 45 anys, i el finalista, Alfonso Goizueta, només 23. Així i tot, a primer cop d'ull els arguments dels seus llibres provocaran la sensació de déjà vu a alguns lectors: Ónega (Madrid, 1977), ha escrit Las hijas de la criada, una història de secrets familiars ambientada a Galícia durant els dos primers terços del segle XX; i Goizueta (Madrid, 1999) reprèn una gran figura històrica, la d'Alexandre el Gran, per mostrar-ne no només les grans fites, sinó també el costat més tirànic a La sangre del padre. "El vertigen de guanyar aquest premi em demana que fugi corrents, però no ho faré, perquè tinc el president de Planeta aquí al costat", ha assegurat Ónega, després d'admetre que el d'avui era un dels directes més difícils de fer en la seva trajectòria.

El secret terrible d'una nissaga familiar

Las hijas de la criada, de Sonsoles Ónega, té l'objectiu de consagrar la trajectòria com a novel·lista de la periodista madrilenya. El 2017 va rebre el premi Fernando Lara per la seva cinquena novel·la, Después del amor, ambientada durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil. Si aquell guardó, dotat amb 120.000 euros, va "resituar" l'autora en el món literari, "on no havia tingut gaire fortuna fins llavors", segons reconeixia en aquells moments, "amb novel·les que no cobrien els avançaments de 1.000 o 3.000 euros de tan pocs exemplars que venien", el premi Planeta la col·locarà al centre del món del llibre durant els pròxims mesos en una operació que completa la iniciada amb el Fernando Lara i que va continuar el 2022, quan després de 15 anys a Telecinco Ónega va fitxar per Atresmedia, grup de comunicació propietat de l'imperi fundat per José Manuel Lara Hernández el 1949, on actualment presenta el programa Y ahora Sonsoles.

La novel·la d'Ónega explica la història dels Valdés, una família propietària d'un pròsper negoci de conserves gallec, i està protagonitzada per les dones de la nissaga, a qui un secret terrible ha marcat les vides per sempre. "És una novel·la de dones valentes que van treballar al mar i durant més d'un segle han estat silenciades", ha explicat per presentar els seus personatges al MNAC, on han assistit nombrosos escriptors, entre els quals hi havia Manuel Vilas, Ana Merino, Gioconda Belli i Víctor Amela, però també autoritats com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Les dues cares d'Alexandre el Gran

Tot i tenir només 23 anys, Alfonso Goizueta, finalista del Planeta, no és cap debutant. Llicenciat en Història i Relacions Internacionals al King's College de Londres, Goizueta ha dedicat assajos a la història de la diplomàcia occidental (Limitando el poder; Ediciones Nobel, 2017) i als déus de l'Antiga Grècia (Corazón de deidades; Caligrama, 2020) abans de centrar-se en la figura d'Alexandre el Gran, que va forjar, al segle IV aC, i en menys d'una dècada, un dels imperis més extensos de la història, que arrencava a la Mediterrània oriental i arribava fins a la vall de l'Indus. A La sangre del padre, Goizueta no es limita a lloar el geni militar d'Alexandre, sinó que explica com es va convertint en un tirà capaç d'arrossegar el seu exèrcit fins a la mort. "Primer pensava que dedicaria un conte a Alexandre el Gran, però el meu avi em va dir que hauria de fer una novel·la sencera, a la qual he dedicat els últims tres anys –ha recordat–. El que m'interessa d'Alexandre és el viatge iniciàtic d'algú que tenia la mateixa edat que jo quan va marxar de casa per va acabar conquerint tantes terres i pobles i arribar, potser, a descobrir-se a ell mateix". En aquesta descoberta és important l'amistat i amor entre Alexandre i el comandant Hefestió.

Ónega i Goizueta s'han entès de seguida a la roda de premsa posterior a l'anunci dels guardons. "Ets tan jove que podria ser la teva mare, i si cal actuaré com a tal", ha dit la premi Planeta, i ell l'ha corregit amb un somriure i unes paraules: "Com a germana gran". "Això m'agrada més", ha afegit Ónega. L'autora de Las hijas de la criada ha dubtat molt sobre avançar detalls de la novel·la, però Carmen Posadas i Juan Eslava Galán, tots dos membres del jurat, l'han animat a fer-ho. "Hi ha un intercanvi de nadons a l'hospital que serà molt important, a la novel·la", ha assegurat abans d'explicar que tenir fills i una carrera professional continua sent "quatre, sis o deu vegades més difícil si ets una dona".

Goizueta ha dit que gràcies a ser finalista del Planeta podrà dedicar més hores a escriure. "Sempre he estat un enamorat de la literatura, i potser els autors que més m'han influït són els del 'boom'. Fins ara creia que l'escriptura sempre seria una afició a temps parcial, però no puc evitar dedicar-m'hi sempre que trobo un moment. Quan estudiava, fins i tot a l'hora del cafè, en comptes d'anar amb els amics obria el portàtil i em posava a escriure". ¿I com és que algú tan jove com Goizueta se sent atret per l'antiga Grècia? "Em resulta més fàcil que els herois i els déus visquin passions desmesurades", ha explicat, poc abans d'admetre que, més endavant, i amb l'ambició pròpia d'un dels seus personatges, voldria presentar-se al Planeta i guanyar-lo.