Stefan Zweig s'atura a Barcelona

BarcelonaQuan es va anunciar que es publicaria Maria Antonieta, de Stefan Zweig, en català, em vaig posar molt contenta. Jo l'havia llegit en castellà feia deu o dotze anys, regal d'una amiga que el té com a llibre preferit, i m'havia entusiasmat. Zweig és un autor molt estimat a casa nostra, i l'hem pogut llegir molt en català, cosa que hem d'agrair al desaparegut Jaume Vallcorba, que va fer de Quaderns Crema una editorial de referència en la traducció de les seves obres. Ara, que ja se n'han alliberat els drets, també podem trobar l'autor austríac a moltes altres editorials, i és aprofitant aquesta avinentesa que l'editor de La segona perifèria, Miquel Adam, es va llançar a publicar la traducció, magnífica, que tenia feta Ramon Farrés de Maria Antonieta. L'aposta era arriscada, però també molt encertada: aquesta setmana, n'ha sortit al carrer la tercera edició.

Gairebé al mateix temps, Zweig també ha estat protagonista per la inauguració de l'exposició sobre ell que acull, des de dilluns, l'Ateneu Barcelonès. Stefan Zweig, autor universal, és una mostra itinerant que recull una part de la gran exposició que es va inaugurar a Viena amb motiu dels 80 anys del seu suïcidi. El títol està molt ben triat, perquè una part important del material que s'hi mostra serveix per destacar el seu èxit a tot el món. S'explica que, després que Hitler prengués el poder el 1933, els seus llibres van ser prohibits i cremats en públic a Alemanya, però Zweig havia estat molt hàbil i havia teixit, personalment, una gran xarxa de traductors i editors internacionals. Ho va fer tan bé, que un dia va descobrir que era l'autor més traduït del món. Llàstima que l'exposició no hagi tingut la mateixa sort: els materials que s'hi ensenyen són els que viatjaran pel món, arriben ja fets, i són en castellà i anglès. Per intentar compensar-ho, l'Ateneu ha imprès la traducció en català de la majoria de textos.

L'exposició és interessant perquè apunta molt temes relacionats amb l'autor, com la seva popularitat, els seus viatges, la seva visió d'Europa o la seva postura pacifista, tot i que és limitada. M'imagino que la mostra sencera devia incidir més en alguns temes que aquí només s'apunten, com per exemple el fet que, sent jueu, no tingués un posicionament públic més explícit sobre aquesta qüestió, cosa que li va suposar algunes crítiques. Ramon Farrés, el traductor de Maria Antonieta, m'explica que va ser un tema que va sortir a la conversa que va tenir, amb motiu de la inauguració, amb Arturo Larcati, comissari i director del Centre Stefan Zweig de Salzburg. Larcati va explicar, per exemple, que als seus llibres hi ha pocs protagonistes o personatges jueus. També van parlar del seu èxit, de per què agrada tant, i ho van atribuir en part a la gran capacitat que Zweig tenia per ficar-se dins els personatges, per fer-ne un retrat psicològic. Parlant de les biografies que va escriure, Farrés, que també va publicar a Navona Magalhaes. L'home i la seva gesta, em diu que ell hi veu un joc literari, més que biogràfic. "És com si estiguessis vivint l'època que descriu, amb interès i plaer alhora. Aprens moltes coses, i es llegeixen com una novel·la: no les pots deixar". No puc estar-hi més d'acord: és exactament la sensació que vaig tenir llegint Maria Antonieta.