Ruta literària pel poble de Joan Fuster

"Jo, com vostès saben, i per si no ho saben ho dic, visc en un poble lleugerament marginal, quasi remot, de la Ribera del Xúquer, una aglomeració agrària, densa, un poc desmanegada però tranquil·la i discreta". Així descrivia Joan Fuster en un article publicat en el Correo Catalán el 1962 la ciutat que el va acollir durant tota la vida i que li va proporcionar allò que l’escriptor valencià més necessitava per treballar: "un poc de distància" amb "el mundanal ruido". 

Aquella elecció va marcar les dues parts. A l’intel·lectual, li va permetre disposar de la gran casa familiar i el seu enorme espai per emmagatzemar llibres, estalviant-se així les obligacions derivades d’haver de pagar un costós lloguer en una ciutat més poblada. També li va llaurar la fama d’home solitari i poc inclinat a les relacions personals. A Sueca la va convertir en la simbòlica pàtria del fundador del nacionalisme valencià contemporani i del, per a molts, assagista més important de les lletres catalanes del segle XX.

Per descobrir les influències de la ciutat arrossera en l’autor comptem amb una ruta literària que recorre els racons de la localitat més íntimament vinculats a l’escriptor. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Espai Joan Fuster inclòs en el llibre Joan Fuster i Sueca (Edicions 96), obra del director de la institució, Salvador Ortells, i del seu predecessor Francesc Pérez Moragón.

L’epicentre del recorregut el trobem en el número 10 del carrer Sant Josep, l'habitatge on l’assagista va residir des dels vuit anys fins a la seva mort. L’edifici acull actualment l’Espai Joan Fuster al costat de la casa annexa, que va pertànyer a la família Pasqual Fos. Es tracta de dos immobles senyorials, obres de l’arquitecte local Bonaventura Ferrando, que van ser aixecats a principis del segle XX. Tot i l’enorme bellesa de les façanes, el vertader element d’interès es troba en l’interior dels habitatges, on podem imaginar les interminables hores que va passar l’autor escrivint a màquina o llegint entre aquelles quatre parets. També podem visitar el centre de documentació, l’aula didàctica i el museu on descobrir pintures, escultures o ceràmiques de Miró, Tàpies, Renau o Alfaro, a més de nombrosos objectes personals com manuscrits, cartes o fotografies de l’escriptor. 

Abans de continuar el camí, podem gaudir d’una altra joia urbanística, la Casa Collantes, situada just al costat de l'habitatge de l’intel·lectual valencià, i que forma part de la més que recomanable ruta modernista de Sueca. En l’edifici resideix un altre dels narradors més destacats de la ciutat, l’escriptor i pintor Manuel Baixauli, a qui no és estrany trobar-se tornant de comprar el pa, tal com ens va passar preparant aquest text.

On Fuster jugava al dòmino

Reprenem el recorregut i després d’admirar l’imponent mercat municipal, ens aturem al col·legi religiós de l’Encarnació, on Fuster va cursar els anys de parvulari. Just enfront, i al costat de l’església de Sant Pere Apòstol, trobem el conjunt que presideix el bust que l’escultor Leonardo Borràs va elaborar de l’escriptor. Travessem la plaça de l’Ajuntament per gaudir de l’enorme Ateneu Suecà del Socors. Dissenyat per l’arquitecte local Joan Guardiola en la segona dècada del segle passat, hi destaquen els acolorits finestrals, el terra de ceràmica, els sostres pintats amb bucòliques escenes pageses, el mobiliari de fusta i, especialment, la façana principal, d’estil art déco. És un espai on Joan Fuster trobava amics amb qui xerrar o jugar a les cartes o al dòmino. Un costum que té hereus en noves generacions de clients que gaudeixen de colpejar sorollosament les velles taules de marbre amb les fitxes mentre fanfarronegen sobre qui s’emportarà la partida.

En el número 30 del carrer de la Punta, al qual es pot accedir per la porta de darrere de l’ateneu, trobem la casa natal de l’escriptor, habitatge on l’assagista va residir fins als 8 anys. Es tracta d’una casa amb tradició literària, perquè anys més tard s’hi instal·laria la família de l’escriptor Josep Palàcios, a qui Fuster va designar com el seu hereu.

Ens allunyem dels carrers més cèntrics per resseguir les passes estudiantils de Fuster. En el número 15 del carrer Cullera visitem la seu del Sindicat de Regs, que en les primeres dècades del segle passat acollia el Col·legi Politècnic i que durant el període republicà es va convertir en una escola laica. El nostre protagonista hi va cursar l’educació bàsica i el seu pare hi va impartir classes de dibuix. Un pèl més al sud, en el carrer de la Valldigna, arribem a les Escoles Jardí, on Fuster va realitzar els darrers cursos de l’ensenyament secundari. Construïdes l’any 1914 i d’estil modernista, també van ser projectades per l’arquitecte Bonaventura Ferrando. 

A tocar del riu Xúquer podem visitar el cementiri. En el panteó dels fills il·lustres hi ha la tomba de l’escriptor. Molt senzilla i austera, va ser dissenyada per l’artista plàstic Manuel Boix. L’únic motiu que l’adorna és el dibuix d’un àngel caigut, obra del mateix Fuster, amb què l’autor va il·lustrar la coberta del seu poemari Ales o mans.

Acabem l’itinerari a la Muntanyeta dels Sants, un tossal ubicat entre arrossars, coronat per una ermita i amb la mar al fons. No és estrany, per tant, que tanta bellesa inspirés el primer text literari en català de Fuster, Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants.