"Suècia oblida freqüentment el seu passat esclavista"

L'èxit de 1793, una novel·la que comença amb la descoberta d'un cadàver mutilat en un Estocolm pudent, va fer que l'escriptor suec Niklas Natt och Dag es decidís a escriure una trilogia. L'escenari d'aquesta segona part, 1794. El foc i el minotaure (Proa/Salamandra), continua sent la societat violenta, corrupta i descoratjadora del segle XVIII. A una ciutat d'Estocolm que és l'antítesi de la imatge actual d'un país amb fama de paradís del benestar, l'autor suec hi afegeix un nou paisatge: Saint-Barthélemy, una illa de les Antilles franceses. La violència és encara pitjor que als carrers d'Estocolm per la crueltat despietada amb què són tractats els esclaus: "Suècia té la imatge de ser una nació molt progressista i no li agrada recordar aquesta part del seu passat, però la monarquia sueca també es va lucrar amb el treball esclau. Durant molts anys aquest episodi de la història estava amagat als arxius, però a la dècada dels 50 del segle passat va sortir a la llum i als anys 60 l'esquerra ho va utilitzar per desacreditar la monarquia. De tant en tant, una nova generació ho recorda, tot i que es torna a oblidar amb força freqüència", diu l'autor suec.

Al primer llibre, Natt och Dag va prendre una decisió arriscada: va matar un dels protagonistes, l'incorruptible detectiu-advocat Cecil Winge. "Si hagués sobreviscut i hagués millorat la seva situació, hauria arruïnat el llibre i hauria escrit una segona part molt convencional", diu. A 1794 hi continuen Cardell, un veterà de guerra mutilat, i la lluitadora Anna Stina, però també hi apareixen nous personatges, com el jove i innocent aristòcrata Erik Tres Rosas. "El cognom pertany a una família noble però que es va extingir fa dècades; per tant, no crec que ningú s'enfadi", assegura Natt och Dag amb un somriure irònic que aflora sovint al llarg de l'entrevista. Com en el llibre anterior, l'escriptor suec manté la intriga fins al final, amb personatges capaços de totes les vileses possibles, i no té gaire pietat amb les víctimes, les coses tan sols empitjoren per a aquells que són massa crèduls. "El més depriment és que quan llegeixo els dietaris de l'època puc identificar-me amb els qui van viure fa dos segles. Els problemes que tenim ara són similars als que tenien al segle XVIII. Hauríem d'haver après certes lliçons, però el cert és que no ha estat així. Tot es repeteix, el nostre recorregut històric és ple de violència", afirma l'autor. No tot és foscor als llibres de l'escriptor suec: "Els moments d'amistat o de victòria personal després de lluitar molt brillen més entre tanta foscor".

Una recerca sobre la pròpia família

Amb la tercera part, que encara no s'ha publicat a Espanya, Natt och Dag tanca definitivament la trilogia. "En part estic content de deixar una mica enrere l'Estocolm del segle XVIII, però enyoraré molt alguns dels meus personatges", diu. El seu projecte més immediat és fer recerca sobre la seva història familiar. L'escriptor prové d'una de les famílies nobles sueques més antigues del país (sense castells ni propietats per culpa d’un avantpassat que ho va dilapidar tot). "No tinc cap intenció de fer un rentat d'imatge de la meva família. Van tenir força poder des del segle XV fins al segle XVII i, per tant, eren part del problema de la societat feudal".

La pandèmia no ha ajudat a millorar la visió que té de la humanitat l'autor d'una trilogia que ha triomfat a les llibreries: "Suècia, com que va ser neutral durant la Segona Guerra Mundial, va poder desenvolupar una societat del benestar en què bàsicament pagues impostos perquè et cuidin quan et fas gran, però això no és el que ha passat realment. Amb la pandèmia, les residències de gent gran s'han convertit en fàbriques de matar gent i ens hem adonat, de sobte, que no teníem cura dels nostres avis, que érem uns monstres. I això és el més irònic i tràgic de la nostra història, que tot el que comença amb bones intencions acaba tenint resultats horribles".