La suposada "introducció" dels aliments

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

Fa molt que la paraula em molestava, però fins ara no m'havia adonat que tot era un error de traducció, una tremenda confusió entre uns “falsos amics”, l’anglès to introduce i el català “introduir”. To introduce, segons diversos diccionaris en anglès, vol dir “posar béns o serveis a disposició per primer cop”, “començar a usar un nou sistema”, “dir a algú el nom d’una altra persona quan es troben per primer cop”. En canvi, introduir vol dir “fer entrar”, “fer que algú sigui admès o rebut”; o segons la RAE “meter o hacer entrar algo en otra cosa” (sí, també se sent “hay que meterle los cereales”). Quantes baralles i quant de patiment es podia haver evitat, si el primer que va traduir un text anglès hagués escrit “oferir” o “presentar” els aliments en lloc d'“introduir”!

Fa anys, els experts deien “oferir els nous aliments per separat amb intervals d’una setmana”, seguint els consells del Dr. Fomon, el més gran expert americà. Però mai cap estudi científic havia demostrat que aquell consell tingués cap utilitat, i l’ESPGHAN –la Societat Europea de Gastroentorologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica– fa molt que no en diu res dels aliments “d’un en un”. Retardar certs aliments no redueix (com es creia abans) el risc d’al·lèrgia, i qualsevol aliment es pot oferir en qualsevol moment, sol o acompanyat, a partir dels 4-6 mesos (millor sis que quatre). Les al·lèrgies poden aparèixer a qualsevol edat, però precisament és mot difícil que ho facin en els primers dies. La “introducció” d’un nou aliment no és un moment especialment perillós, i el fet que ja estigui “introduït” no representa cap garantia. No cal revisar el bebè buscant i fotografiant granets. Els símptomes d’al·lèrgia que ens preocupen no cal “buscar-los”: es veuran d'una hora lluny.