Els (suposats) millors llibres de l'any

Diversos diaris del país han publicat llistes dels suposats millors llibres de l’any 2023, totes amb alguna irregularitat.

Un diari, per exemple, publicava sengles llistes dels llibres publicats en castellà i en català incloent-hi, com és natural, les traduccions de literatura universal, però plena d’incongruències. La primera cosa rara que es notava en aquella llista era que hi predominaven els llibres escrits originalment en català i en castellà quan, de fet, durant l’any passat es van publicar molts llibres en magnífiques traduccions castellanes i catalanes que amb prou feines apareixien a les llistes. Així, per exemple, quasi cap diari s’adonava que una de les més grans publicacions de l’any 2023 va ser l’epistolari complet de Petrarca (Acantilado), una proesa editorial i una edició que es troba en molt poques llengües del món. ¡Glòria de Catalunya, com passava al primer terç del segle XX, de posseir, ja sigui en català o en castellà, un llibre d’aquesta envergadura! El millor hauria estat que no es diferenciés una llengua de l’altra, perquè les dues són matèria de literatura a casa nostra.

Una altra raresa era que totes les llistes miraven de ser equilibrades pel que fa a les editorials corresponents. Però hi ha editorials que publiquen llibres dolents, i n’hi ha que en publiquen sempre de molt bons. Tal equilibri diplomàtic no és el millor camí per il·luminar la societat lectora del país.

Més encara: ¿un llibre d’Irene Solà al lloc número 3 en la llista d’un diari? Quina exageració! ¿No es va avorrir prou el lector tot llegint aquella novel·la amb polisíndetons a tort i a dret, herència de la no tan extraordinària Mercè Rodoreda, patriotisme i feminisme a banda? Tampoc el llibret d’Albert Serra, Un brindis per sant Martirià (H&O Editores), havia d’estar tan amunt en una llista, perquè només és un discurs de circumstàncies, ocasional, encara que bo (l’Albert no s’enfadarà: es coneix). Per contra, entre els deu millors llibres escrits en castellà, o traduïts, una llista esmentava l’excel·lent novel·la de Martínez de Pisón Castillos de fuego (Seix Barral), el volum III dels diaris de Rafael Chirbes (Anagrama), Libre de Lea Ypi (Anagrama) o Lliçons d'Ian McEwan (Anagrama), tots de primera, i no tots espanyols.

Sembla que la literatura d’un país petit i amb una llengua amenaçada vulgui fer pàtria llistant els llibres que calgui, sense parar esment a la seva qualitat. Ben al contrari, un país com el nostre ha de fer visible la millor literatura del món per tal com un dia la nostra l’avantatgi.