Entrevista
Suplements05/07/2024

Gerard Encina: "Si surts d'un concert i sents xiulets a les orelles, és que has produït una agressió al sistema"

Enginyer i investigador en ciències auditives

BarcelonaA Gerard Encina (Barcelona, 1986) li agradaven la música i els ordinadors. Va estudiar enginyeria de telecomunicacions i en acabar es va interessar pel so. Va voler investigar com es mou pels espais. Això el va portar a Dinamarca, i a descobrir que allà la feina dels audiòlegs està normalitzada. Fa un any va tornar a Catalunya per ser professor al grau en Audiologia General que ha estrenat la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la primera que ha posat en marxa aquests estudis al conjunt d’Espanya. 

Què és un so?

— Un estímul físic. Entra per l'orella, fa vibrar algunes parts, la informació es plasma al nervi auditiu i s’envia a diferents nuclis neuronals fins a arribar al còrtex cerebral, que crea una percepció.

I per què alguns sons ens emocionen?

— Aquesta és la màgia. Crec que ningú acaba d’entendre profundament com l’estímul físic es converteix en una paraula que pots entendre o una melodia que t’emociona. 

Però és bastant universal, no? A tots ens sembla agradable el so del mar i desagradable un ganivet contra un plat.

— En música hi ha el concepte de consonància i dissonància. Les notes consonants tenen freqüències que coincideixen. I és interessant veure com en la història de la música al principi es feien servir sons més consonants, més amables. I cada vegada hem introduït més dissonàncies. Avui la música clàssica busca molt més sovint les tensions, també el jazz. Els sons que ens resulten desagradables acostumen a ser dissonants.

Des de quan hi sentim?

— El sentit de l'audició es desenvolupa en el fetus a dins de la panxa, i hi ha estudis que ensenyen com els nens acabats de néixer tenen respostes neuronals diferents quan senten la veu de la mare.

Cargando
No hay anuncios

Per què perdem audició?

— Hi ha neurones, cèl·lules, que es moren amb l’edat. En molts casos no deixem de sentir-hi, però sí que hi sentim pitjor en algunes situacions. És a dir, hi ha casos en què una audiometria surt bé però després no hi senten bé en ambients sorollosos.

I un audiòfon ho pot solucionar?

— Els aparells el que fan és amplificar el so, apujar el volum. El problema és que apugen el volum de tot, no ho pots dirigir. Normalment tenen dos micròfons i estan més dirigits a sentir-hi just davant. Però, esclar, què passa si vols sentir més aviat la persona de la dreta?

I la recerca ho resoldrà?

— A Dinamarca hi ha projectes per intentar gravar amb electroencefalografia: els elèctrodes al cap sabrien desxifrar senyals neuronals, identificar la persona a qui vols sentir i, d’alguna manera, dirigir cap allà l’aparell. De moment això no és viable al món real. Potser d'aquí a uns anys. 

Citava Dinamarca. Són bons en audició, no?

— De les cinc grans empreses que fabriquen audiòfons a tot el món, tres són daneses. Són líders en producció de material diagnòstic. 

Cargando
No hay anuncios

I això per què?

— Un industrial, Hans Demant, tenia una dona amb problemes auditius. Buscava alguna mena d'ajuda per a la seva dona i va saber que Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit, duia un audiòfon a la seva coronació. Aleshores va viatjar fins a Anglaterra per veure què era i va decidir importar-los a Dinamarca i comercialitzar-los. Va signar un contracte el 1904 amb una empresa dels Estats Units, però al cap de poc temps va morir de diabetis. 

I aleshores?

— Es va fer càrrec de l’empresa el seu fill William. El cas és que, entre la Gran Depressió del 1929 i la Segona Guerra Mundial, va tenir molts problemes per poder tenir totes les peces i el 1940 va dir "Ja està, ho fem a Dinamarca". Va crear Oticon, que forma part del grup Demant, un dels líders mundials de producció àudio. 

Però una cosa és l’empresa i l’altra, la salut auditiva de la població.

— Dinamarca i Catalunya són poblacions relativament semblants, però l’any 2019 vam mirar quants audiòfons s’havien venut o prescrit. A Catalunya es van vendre uns 31.000 audiòfons i a Dinamarca se'n van prescriure o vendre uns 130.000. És quatre vegades més. 

Per què?

— Ells són referents en salut auditiva. El sistema de salut en això és més competent, hi ha audiòlegs des de fa temps i hi ha una cosa clau: els audiòfons a Dinamarca estan subvencionats. I uns audiòfons són diners, uns 3.000 o 4.000 euros. 

Cargando
No hay anuncios

Quan neix l'audiologia?

— Amb la Segona Guerra Mundial, perquè als Estats Units es donen dos fets. Molts veterans de guerra tornen amb problemes sonors per l’impacte de les explosions i per primera vegada hi ha tecnologia suficient. Es poden començar a fer proves per posar sons, preguntar si sent fort o fluix o començar a estudiar de forma més o menys científica el sistema auditiu. I és aquí quan als Estats Units es genera el camp de l’audiologia, que és la part més tècnica de funcionament del sistema auditiu.

Què ens fa mal a l'orella?

— Amb la gent jove el problema són els auriculars a un volum massa alt. No és problema dur auriculars, però moltes vegades els hauríem de dur més baixos. I també hi ha el problema dels concerts i discoteques amb nivells de soroll exagerats. Veiem sovint nens petits amb protectors auditius per Sant Joan o en concerts, però després ens fem grans i ens oblidem que també ens pot fer mal encara que siguem adults. 

Recordo el xiulet a l'orella tornant a casa de la discoteca.

— Si surts d'una discoteca o d'un concert i les orelles comencen a fer aquest formigueig i sents xiulets, és que has produït una agressió al sistema. I si miressin les cèl·lules ciliades, que passen pel moviment mecànic, estarien totes inflamades. 

Quins animals tenen més bona oïda?

— Els que tenen capacitat de sentir-hi a més distància són els que senten freqüències més baixes, com les balenes.

Cargando
No hay anuncios

I quins animals serveixen per investigar?

— Estudiar ratpenats és molt interessant perquè són gairebé cecs i naveguen sentint amb el so, fan petits clics, calculen el rebot i amb això naveguen i no xoquen. Intenta fer-ho tu i ja veuràs. Però potser no és tan interessant per estudiar l'humà. Els anys 70-80 es feien servir gats, sobretot als Estats Units. N’hi havia molts d’abandonats al carrer i en lloc de sacrificar-los els portaven a laboratoris científics. 

Ostres, quina pena.

— Això pensaven els grups ecologistes, que van fer pressió, i des d’aleshores es fan servir més els ratolins i aquest tipus de rosegadors. 

Què és important per a vostè que aprenguin els seus alumnes?

— Jo ensenyo la part tècnica de l’audiologia, i vull que entenguin com funcionen i preparar-los pel que vindrà d’aquí a 20 o 30 anys. Molta part de l’anàlisi estarà automatitzada amb la intel·ligència artificial, l’algoritme ja et dirà què li passa al pacient. Tu has d’entendre per què et diu això, interpretar resultats i estar preparat per a tot el que sortirà. Una altra cosa que em preocupa és que les empreses que venen audiòfons i aparells volen vendre. I s’ha de preparar la gent que ha de treballar al sistema públic de salut per ser un protector del sistema.

El barri indica coses

Quan preguntes pel lloc de naixement, la majoria de convidats responen amb el nom d’un poble o ciutat. Gerard Encina cita un barri: la Prosperitat. “Per què ho destaques?”, li pregunto. “Crec que indica coses”, respon. Entre d’altres, perquè la majoria de la població del barri no arriba a la universitat. La seva mare va deixar l’escola amb 14 anys per treballar a la carnisseria familiar i el pare va estudiar el batxillerat de nit perquè havia de treballar durant el dia. Ell, que estava interessat en els ordinadors, el so i la música, va aconseguir unir les tres coses estudiant els sistemes auditius. Avui, després d'un postdoctorat i de molts anys a Dinamarca, ha tornat a Catalunya per treballar a la Universitat de Vic. La seva dona, danesa, ja parla català i castellà. I el Gerard reivindica el barri. “Acostuma a sortir als mitjans per coses negatives i pot ser bo per a la moral de la gent aparèixer per coses més bones”.