Gerard Encina: "Si surts d'un concert i sents xiulets a les orelles, és que has produït una agressió al sistema"

BarcelonaA Gerard Encina (Barcelona, 1986) li agradaven la música i els ordinadors. Va estudiar enginyeria de telecomunicacions i en acabar es va interessar pel so. Va voler investigar com es mou pels espais. Això el va portar a Dinamarca, i a descobrir que allà la feina dels audiòlegs està normalitzada. Fa un any va tornar a Catalunya per ser professor al grau en Audiologia General que ha estrenat la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la primera que ha posat en marxa aquests estudis al conjunt d’Espanya. 

Què és un so?

— Un estímul físic. Entra per l'orella, fa vibrar algunes parts, la informació es plasma al nervi auditiu i s’envia a diferents nuclis neuronals fins a arribar al còrtex cerebral, que crea una percepció.

I per què alguns sons ens emocionen?

— Aquesta és la màgia. Crec que ningú acaba d’entendre profundament com l’estímul físic es converteix en una paraula que pots entendre o una melodia que t’emociona. 

Però és bastant universal, no? A tots ens sembla agradable el so del mar i desagradable un ganivet contra un plat.

— En música hi ha el concepte de consonància i dissonància. Les notes consonants tenen freqüències que coincideixen. I és interessant veure com en la història de la música al principi es feien servir sons més consonants, més amables. I cada vegada hem introduït més dissonàncies. Avui la música clàssica busca molt més sovint les tensions, també el jazz. Els sons que ens resulten desagradables acostumen a ser dissonants.

Des de quan hi sentim?

— El sentit de l'audició es desenvolupa en el fetus a dins de la panxa, i hi ha estudis que ensenyen com els nens acabats de néixer tenen respostes neuronals diferents quan senten la veu de la mare.

Per què perdem audició?

— Hi ha neurones, cèl·lules, que es moren amb l’edat. En molts casos no deixem de sentir-hi, però sí que hi sentim pitjor en algunes situacions. És a dir, hi ha casos en què una audiometria surt bé però després no hi senten bé en ambients sorollosos.

I un audiòfon ho pot solucionar?

— Els aparells el que fan és amplificar el so, apujar el volum. El problema és que apugen el volum de tot, no ho pots dirigir. Normalment tenen dos micròfons i estan més dirigits a sentir-hi just davant. Però, esclar, què passa si vols sentir més aviat la persona de la dreta?

I la recerca ho resoldrà?

— A Dinamarca hi ha projectes per intentar gravar amb electroencefalografia: els elèctrodes al cap sabrien desxifrar senyals neuronals, identificar la persona a qui vols sentir i, d’alguna manera, dirigir cap allà l’aparell. De moment això no és viable al món real. Potser d'aquí a uns anys. 

Citava Dinamarca. Són bons en audició, no?

— De les cinc grans empreses que fabriquen audiòfons a tot el món, tres són daneses. Són líders en producció de material diagnòstic. 

I això per què?

— Un industrial, Hans Demant, tenia una dona amb problemes auditius. Buscava alguna mena d'ajuda per a la seva dona i va saber que Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit, duia un audiòfon a la seva coronació. Aleshores va viatjar fins a Anglaterra per veure què era i va decidir importar-los a Dinamarca i comercialitzar-los. Va signar un contracte el 1904 amb una empresa dels Estats Units, però al cap de poc temps va morir de diabetis. 

I aleshores?

— Es va fer càrrec de l’empresa el seu fill William. El cas és que, entre la Gran Depressió del 1929 i la Segona Guerra Mundial, va tenir molts problemes per poder tenir totes les peces i el 1940 va dir "Ja està, ho fem a Dinamarca". Va crear Oticon, que forma part del grup Demant, un dels líders mundials de producció àudio. 

Però una cosa és l’empresa i l’altra, la salut auditiva de la població.

— Dinamarca i Catalunya són poblacions relativament semblants, però l’any 2019 vam mirar quants audiòfons s’havien venut o prescrit. A Catalunya es van vendre uns 31.000 audiòfons i a Dinamarca se'n van prescriure o vendre uns 130.000. És quatre vegades més. 

Per què?

— Ells són referents en salut auditiva. El sistema de salut en això és més competent, hi ha audiòlegs des de fa temps i hi ha una cosa clau: els audiòfons a Dinamarca estan subvencionats. I uns audiòfons són diners, uns 3.000 o 4.000 euros. 

Quan neix l'audiologia?

— Amb la Segona Guerra Mundial, perquè als Estats Units es donen dos fets. Molts veterans de guerra tornen amb problemes sonors per l’impacte de les explosions i per primera vegada hi ha tecnologia suficient. Es poden començar a fer proves per posar sons, preguntar si sent fort o fluix o començar a estudiar de forma més o menys científica el sistema auditiu. I és aquí quan als Estats Units es genera el camp de l’audiologia, que és la part més tècnica de funcionament del sistema auditiu.

Què ens fa mal a l'orella?

— Amb la gent jove el problema són els auriculars a un volum massa alt. No és problema dur auriculars, però moltes vegades els hauríem de dur més baixos. I també hi ha el problema dels concerts i discoteques amb nivells de soroll exagerats. Veiem sovint nens petits amb protectors auditius per Sant Joan o en concerts, però després ens fem grans i ens oblidem que també ens pot fer mal encara que siguem adults. 

Recordo el xiulet a l'orella tornant a casa de la discoteca.

— Si surts d'una discoteca o d'un concert i les orelles comencen a fer aquest formigueig i sents xiulets, és que has produït una agressió al sistema. I si miressin les cèl·lules ciliades, que passen pel moviment mecànic, estarien totes inflamades. 

Quins animals tenen més bona oïda?

— Els que tenen capacitat de sentir-hi a més distància són els que senten freqüències més baixes, com les balenes.

I quins animals serveixen per investigar?

— Estudiar ratpenats és molt interessant perquè són gairebé cecs i naveguen sentint amb el so, fan petits clics, calculen el rebot i amb això naveguen i no xoquen. Intenta fer-ho tu i ja veuràs. Però potser no és tan interessant per estudiar l'humà. Els anys 70-80 es feien servir gats, sobretot als Estats Units. N’hi havia molts d’abandonats al carrer i en lloc de sacrificar-los els portaven a laboratoris científics. 

Ostres, quina pena.

— Això pensaven els grups ecologistes, que van fer pressió, i des d’aleshores es fan servir més els ratolins i aquest tipus de rosegadors. 

Què és important per a vostè que aprenguin els seus alumnes?

— Jo ensenyo la part tècnica de l’audiologia, i vull que entenguin com funcionen i preparar-los pel que vindrà d’aquí a 20 o 30 anys. Molta part de l’anàlisi estarà automatitzada amb la intel·ligència artificial, l’algoritme ja et dirà què li passa al pacient. Tu has d’entendre per què et diu això, interpretar resultats i estar preparat per a tot el que sortirà. Una altra cosa que em preocupa és que les empreses que venen audiòfons i aparells volen vendre. I s’ha de preparar la gent que ha de treballar al sistema públic de salut per ser un protector del sistema.