Eureka

La Tagliatella no ve d'Itàlia: és catalana, nascuda a Lleida i amb pare sevillà

La cadena, amb prop de 230 establiments a Espanya, la va comprar una multinacional en una operació de més de 200 milions d'euros el 2011

3 min
Il·lustració

Un dia del 1965, a dos quarts de set de la tarda, Juan Manuel Chacón va posar els peus per primer cop a Catalunya. Ho va fer a l'andana de l'Estació de França, amb tan sols 16 anys. Tenia les cames encarcarades: havia estat gairebé 17 hores embotit al seient d'El Sevillano, el tren que diàriament unia la capital andalusa amb la catalana. Com ell, dins del llarg comboi, hi viatjaven homes solitaris i famílies senceres que emigraven a Catalunya amb l'esperança de trobar-hi una vida millor. La famosa cadena de restaurants de cuina italiana La Tagliatella és filla d'aquest fenomen i, concretament, de l'esforç i la suor de Chacón, un jove que no va parar de picar pedra a Catalunya fins que va topar amb una inesperada veta d'or: la pizza.

Rere la decoració italiana que avui sobrecarrega les parets i els sostres dels 230 establiments que la cadena té a Espanya, s'hi amaga una història que té ben poc a veure amb Itàlia. La llavor més primigènia d'aquests locals l'hem d'anar a buscar a la dècada de 1970, a Blanes, a la Selva. Aleshores, ben poca gent havia sentit a parlar del pomodoro, el risotto o la parmigiana. Chacón no n'era cap excepció. Des de la seva arribada a Catalunya, havia anat d'una banda a una altra fent tota mena de feines. Al seu currículum hi havia estudis en electrònica i un apartat d'experiència laboral ben atapeït: des de repartidor de paquets fins a pintor de parets. Un dia, quan va tenir prou estalvis, va convèncer un amic per muntar junts una botiga d'electrònica a Lloret de Mar. Va ser un fracàs, però l'esperit emprenedor li va calar.

Va ser aleshores quan va virar cap a la restauració i, concretament, cap al menjar italià. "És un tipus de cuina senzilla de preparar i, per tant, que facilita l'operativa d'un restaurant", explica Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). Aquest cop va tenir més èxit, però només a la temporada d'estiu. Per desestacionalitzar el negoci, va plantejar-se obrir una segona pizzeria a Vaquèira, la meca catalana dels esquiadors. Al final, però, va triar Lleida, la ciutat on vivia la seva germana. Va canviar la tramuntana per la boira: el 1985 va aixecar la persiana del Trastevere, un dels primers restaurants de cuina italiana de ponent. El negoci donava diners tot l'any. "Vaig posar-hi un encarregat i vaig dedicar-me a obrir més restaurants", va confessar Chacón el 2013 a La Vanguardia, en una de les poques entrevistes en profunditat que ha concedit al llarg de la seva vida.

El 'capo' del menjar italià

La vida de l'emigrant sevillà es va convertir en un anar i venir de Barcelona a Itàlia, d'on tornava amb la llibreta plena d'idees i receptes per incorporar als seus restaurants. Va obrir diversos Trastevere i va crear dues cadenes més de restaurants: Il Pastificcio i La Tagliatella. L'última, el 2002. "Veníem d'una època de recuperació econòmica i els consumidors tenien ganes de conèixer nous conceptes de restaurants on poder anar a gaudir del seu temps lliure", contextualitza Espinet. "En aquell moment, a Espanya, no hi havia cap marca de pizzeria de referència", recorda l'expert. Chacón va saber omplir aquest buit.

El 2006 ja era emperador d'un imperi d'una cinquantena d'establiments. L'empresa havia captat l'interès d'un fons de capital risc internacional, que feia temps que planejava l'aterratge al sector espanyol de la restauració. Va posar 70 milions d'euros damunt la taula de Chacón i el sevillà va acceptar-los. Tots els Trastevere, Il Pastificcio i La Tagliatella van passar a formar part de la cartera de Corpfin Capital, que en la mateixa operació també es va quedar 22 local de KFC i 100 Montaditos. Tots es van agrupar sota la marca Restauravia Food. Tres anys més tard, el nombre de locals d'aquesta nova companyia ja superava la vuitantena. D'aquests, setanta eren de La Tagliatella. El 2008, va facturar 114 milions d'euros.

El 2011 La Tagliatella, que ja tenia 120 establiments, va generar una altra pluja de milions. La multinacional AmRest Holdings va comprar Restauravia Food per més de 200 milions d'euros. Avui la cadena ja té més de 200 establiments a Espanya. Per la seva banda, Chacón va reinvertir els diners de la venda en una nova cadena de pizzeries, La Piemontesa, amb una desena de locals a Catalunya. "És un home amb una gran visió de negoci: a mesura que s'ha venut empreses, ha anat invertint en altres negocis i sectors", explica Espinet.

Les dates clau de la companyia
  • 1965

    El sevillà Juan Manuel Chacón emigra a Catalunya per buscar-hi noves oportunitats

  • 1985

    A Lleida, funda el restaurant italià Trastevere, la llavor d'on germinarà La Tagliatella

  • 2002

    Neix la marca La Tagliatella i es comença a expandir per Espanya en forma de franquícia.

  • 2006

    Els 50 locals de Chacón passen a mans de Restauravia Food, per 70 milions d'euros

  • 2011

    AmRest Holdings es queda Restauravia Food, amb els 120 establiments de La Tagliatella

  • 2024

    La Tagliatella té prop de 230 establiments a Espanya

stats