El confinament en general estimulà la nostra capacitat creativa. Gèneres que convidaven a la reclusió monàstica com el dietari se’n beneficiaren. L’autor d’És una fotografia sèpia sembla que no se n’ha volgut estar i que el període hagi resultat productiu per a ell.
Ordena les jornades d’ençà del diumenge següent en aquell dissabte que Sánchez decretava l’estat d’alarma. És fàcil dilucidar-ho per tal com la propera setmana se celebrava el Dia de la Poesia, que ja ens va enjoncar confinats, com ens embarrancaria Sant Jordi o la Pasqua.
Vivim i formam part del nostre passat. La carència d’actualitat la supleix o la farceix mitjançant records d’aquest pretèrit que quan el conjugam ens projecta fotografies en mat o sípia, i de més enrere, acolorides o en blanc i negre, i encara més enrere pintures a l’oli o parets rupestres perquè som el que hem estat. Historiador de formació, Santana va ser nomenat director general de Participació i Memòria Democràtica. El tema de la memòria històrica li toca de prop. D’alguna manera, l’ha “viscut”. Batles com el de Consell pagaren en camps de concentració el pecat d’haver estat elegits democràticament pels conciutadans. Ha pouat en el període de la Guerra i el franquisme, s’ha embrancat en la reobertura de les fosses i enllestí el volum amb què s’inaugurà 'La Guerra Civil, Poble a Poble', tot el patiment que sofrí arran de la publicació de Consell. Les penes de mort rau molt ben explicat. La defensa del que és públic i els desvalguts, el llenguatge no sexista, les disputes amb el padrí de dretes trasllueixen un perfil d’esquerres del qual no s’amaga.
Elabora una prosa lenta i acurada perquè la reclusió ens situava en una tessitura ignota que ens proporcionava tot el temps del món en un impasse del qual no sabíem com ni quan en sortiríem. Manlleva mots nostrats i oblidats que ha après en el clos familiar, els espolsa i enllustra. Contenen rugositats de terra eixuta. Els ajusta dins el text amb la paciència de l’orfebre, i dona lloc a una prosa escaientment tallada.
Les videoconferències es posaven a l’ordre del dia. Trobar una càmera web esdevingué missió impossible. El llençol de Facebook es convertia en el nostre millor aliat, reconvertit en b(l)anc de proves per exhibir-hi píndoles d’aquest text i observar el feedback dels lectors talment el dramaturg que mesura els decibels del públic.