Antonio Torralba: "Jo també tinc càmeres, i això no em fa un bon fotògraf; el mateix passarà amb la IA"

BarcelonaAntonio Torralba (Madrid, 1971) va quedar fascinat per la intel·ligència artificial (IA) des de ben petit. "Sempre m'havien agradat els ordinadors; no per jugar-hi ni per la programació de jocs, realment m'interessava la IA en concret", explica en una conversa amb l'ARAen el marc del Talent Arena organitzat per la Mobile World Capital Barcelona. Amb només 15 anys va començar a treballar amb alguns models de llenguatge, i aquesta obsessió l'ha portat a ser un guru en aquest camp. És professor d'enginyeria elèctrica i ciències de la informàtica al Massachusetts Institute of Technology (MIT), dirigeix la Facultat d’IA del MIT i també va ser el codirector del MIT-IBM Watson AI Lab. A més, forma part del Consell Assessor Internacional en IA d’Espanya. Va estudiar a Barcelona i a França, però el 2000 va fer una formació postdoctoral al MIT i ja es va quedar a Boston.

Com definiria vostè la IA?

— Hi ha dues maneres de mirar-la: des d'un punt de vista d'enginyeria, seria la construcció de sistemes que poden resoldre tasques complexes, que interaccionen amb el món, que s'adapten... És la construcció de sistemes, des de cotxes autònoms fins a sistemes de llenguatge amb els quals es pot interaccionar. Però des d'un punt de vista científic, la IA és l'estudi de la intel·ligència humana i animal, és a dir, la via per entendre quins són els mecanismes que ens permeten aprendre, entendre el món i com el fem. Aquesta és la part que m'interessa més a mi: la meva recerca no està enfocada en aplicacions concretes sinó a entendre què és la intel·ligència. La paraula artificial, per a mi, és una mica secundària.

Per tant, proposa utilitzar les màquines per entendre com funciona el nostre cervell?

— Esclar. Les màquines viuen en el mateix univers que nosaltres. Estan restringides per les mateixes lleis, i els principis que fan falta per fer que una màquina pugui funcionar seran principis similars als que tenim nosaltres. Una cosa interessant que està succeint és que veiem una certa convergència entre les solucions que estan funcionant en la IA i algunesde les solucions que succeeixen en els sistemes biològics. Aquesta convergència encara és llunyana, però està més a prop que fa 10, 15 o 20 anys. Potser existeixen principis que regeixen la intel·ligència, sigui artificial o natural. I després, aquests sistemes que emergeixen, com ChatGPT, són sistemes artificials, però també se'ls pot estudiar com a objectes naturals.

ChatGPT, DeepSeek... Hem de tenir-los por?

— No. És una tecnologia de la qual cal aprendre, però no deixa de ser una eina. Tenir por d'aquestes eines fa que ens n'allunyem. I realment jo penso que és molt més constructiu no tenir-ne por, acostar-s'hi, entendre-les, perquè al final és una eina que ens facilitarà moltes coses. Per exemple, a l'hora d'escriure articles pots pensar que potser de sobte ChatGPT podrà fer-ho. Jo no hi estic d'acord, perquè aquests sistemes poden crear imatges; hi ha una diferència molt gran entre quan jo li demano que creï una imatge, o quan un artista que hi entén, d'estil i d'estètica, utilitza la mateixa eina i li demana una imatge: a ell li surt molt millor.

Per què?

— Perquè no consisteix a usar l'eina i ja està. Després has d'avaluar el resultat, saber interaccionar amb la màquina per dirigir-la en la direcció que tu creus que és millor, i aquest grau de sofisticació no el tindrà una persona normal. Aquest grau de sofisticació és el que sempre ha donat forma a l'artista. Jo també tinc càmeres, i això no em fa un bon fotògraf. Per què? Perquè el fotògraf no és solament una persona que té una càmera, és una persona que sap usar-la de manera sofisticada, i el mateix passarà amb les eines d'intel·ligència artificial.

El que caldrà, doncs, serà aprendre a dominar el llenguatge per parlar amb l'eina?

— Segurament hauràs de dominar tots aquests àmbits, de la mateixa manera que quan utilitzes una càmera no n'hi ha prou amb saber les lleis de la llum, també has de saber com ajustar el focus.

Des de Boston, vostè percep la diferència de com s'està avançant en IA a Europa respecte dels EUA?

— Realment hi ha una gran diferència i crec que Europa ara està intentant també invertir més en intel·ligència artificial per contribuir al que està succeint i estar a l'altura, però crec que encara hi ha molta feina per fer.

Però la diferènciaés tan gran com es percep des d'aquí?

— Sí, realment hi ha una diferència bastant notable. Però hi ha molta inversió, i ara a Europa també hi ha una sèrie d'empreses, sobretot a França i a Anglaterra, que estan fent coses molt interessants.

S'està regulant massa?

— Cada societat pren totes les decisions en funció dels valors que té. La qüestió és que si regules molt i vols tenir molts avenços, has de compensar-ho amb finançament per introduir les tècniques necessàries per satisfer la regulació. Per tant, la regulació, si no va acompanyada de finançament, és un fre.

On serem d'aquí 5 o 10 anys?

— Cinc anys és molt de temps... De fet, si ho penses al revés, fa 5 anys on érem? Però si haig de fer una predicció, jo diria que el món de la robòtica és el que canviarà més perquè tots els avenços que veiem en IA avui dia són en l'àmbit del programari. La part de maquinària no està canviant tant. Sempre havíem pensat que el futur seria un futur de robots. Això no ha arribat; ara és un futur de sistemes amb els quals parles per internet, que no tenen res a veure amb el que es pensava en els llibres de ciència-ficció de fa 20 anys. Jo crec que el món de la robòtica és la revolució que hauria d'haver succeït i que encara no ha succeït. Avui dia, el robot més sofisticat que tenim és una aspiradora que, de tant en tant, es queda bloquejada sota les cadires.