Tanca el Bar Brusi del Barri Gòtic i deixa "orfes" els veïns

BarcelonaAvui ja no serà possible menjar els famosos callos del Bar Brusi, al carrer de la Llibreteria. Ahir va ser l'últim dia d'aquest emblemàtic establiment. Tot i que els dilluns no obria, ahir va fer una excepció per acomiadar-se dels seus clients fidels. El motiu del tancament és una decisió personal dels propietaris, i ha agafat per sorpresa els veïns i clients habituals.

"Som poca gent i amb molta feina, anem bastant justos. No podem absorbir tota la feina i no veiem viable posar-hi més gent", diu Josep Sans a l'ARA. El propietari del bar, de 53 anys, va prendre el relleu dels seus pares. "Ens hem sacrificat molt, ha arribat el moment de descansar i de fer totes les coses que fa la gent. Hem treballat sempre. Tinc dos fills, de 8 i 6 anys, i no estem mai per ells. I una mare gran a qui toca tornar-li tot el que ens ha donat", diu Sans. 

Afirma que "la gota que ha fet vessar el got ha sigut l'excés de normatives". Però no és la causa principal, sinó un afegit al volum de feina que ja no veuen assumible. Això sí, deixa clar que les normatives s'han de complir, i que està a favor que així sigui. Tampoc es lamenta de la feina feta, però ha arribat l'hora de girar full. El local és de propietat. "Si no no seríem aquí", assegura Sans, però encara no han decidit què en faran. "És tot massa recent", diu. Esclar que els agradaria trobar algú que garantís una certa continuïtat del bar, però reconeix que és difícil trobar algú que vulgui assumir aquest estil de vida.

Sorpresa veïnal

"Ningú del barri ho sabia. Ens ha agafat a tots a contrapeu", diu Martí Cusó, veí del Gòtic. Ell viu a la porta del costat i hi va ser tot just divendres. "El Brusi era un dels pocs bars que encara no estaven pensats per al turisme, que servia de punt de trobada veïnal. Conegut per tothom i estimat per tothom". I afegeix: "En un barri tan mancat d’espais, que en tanqui un, a més de la rellevància del Brusi, és un cop molt fort. Ens quedem orfes. És una notícia pèssima". D'altra banda, deixa clar que voler tancar el negoci és perfectament legítim, però en un barri tan tensionat com és el Gòtic els veïns també estan "angoixats pel que vindrà després".

Recentment, l'ARA va visitar aquest local i ja advertia de la fragilitat de molts d'aquests locals. Tot i que, en el cas del Brusi, partia d'una situació molt més avantatjosa, ja que tenia una bona bossa de clientela i el local és propietat de la família; per tant, no eren víctimes de la pressió urbanística que reben altres locals del barri.

La cassola de fang

La seva carta era curta: el plat estrella, els callos, la botifarra amb xampinyons, la truita de patates, la truita de carabassó i entrepans. Durant dècades darrere els fogons hi va haver Montserrat Sabadell, un espai que va cedir a la seva jove i al seu fill, Josep Sans, que fins ahir era qui regentava el bar. Els callos i la botifarra els tenien en dues cassoles de fang immenses.

No han volgut fer gaire soroll i no ho havien anunciat gaire, però ja no serà possible passar l'estona al pis de dalt jugant a billar. O llegir els retalls de diari emmarcats on expliquen que el cònsol polonès era fan dels seus callos i la història del local, que també és la de la família i la de tots els clients que hi han passat tantes estones.