"Tant de bo tinguéssim cinc sales i no tres"
Els Cinemes Girona viuen el seu millor any enmig dels tancaments del sector
D’entrada, una gran –i sorprenent– notícia: 2024 està sent el millor any de la història dels Cinemes Girona. Caram! En un temps en què no deixen de tancar cinemes –els Comèdia, última víctima de la massacre– tendim a pensar catastròficament, oi? Doncs el Toni Espinosa, responsable de les tres històriques sales del carrer Girona, és aquí per portar-nos la contrària. És el millor any "i amb diferència!", sentencia, satisfet. I a què ho atribueix? Doncs hi ha una conjunció de factors que ho expliquen.
Espinosa i els seus socis (Xavier Antance, Monse Guiu, Pilar Montoliu, Paco Poch i Pere Omedes) van assumir la gestió dels cinemes l’any 2009 a iniciativa d’Atance –cap visible de la productora Benecé– després d’un període de foscor i agonia en què els anteriors responsables els havien deixat moribunds. "No començàvem de zero, sinó de menys quatre mil!" Recordem que abans de dir-se Girona, havien sigut els Casablanca Gràcia –en el període negre 2006-2011–; abans els Cinemes Lauren (1990-2005); i encara abans el cinema Moderno, inaugurat el 1939.
Els dos primers anys van ser complicats, el projecte no acabava d’agafar embranzida: "Perquè un negoci funcioni hi has de ser, estar al peu del canó, arremangar-te cada dia, no n’hi ha prou amb delegar la gestió del dia i oblidar-te’n", argumenta Espinosa. Així, l’any 2012 es va produir una molt necessària redistribució de funcions, i Espinosa, fins llavors entregat a la tasca de productor audiovisual, va agafar les regnes de la gestió i programació diària. Es va capbussar en una nova etapa. El primer que calia fer era conèixer bé quin paper i quin espai desenvolupaven els Girona al barri –frontera entre Gràcia i l’Eixample– i a la ciutat, contactar amb el teixit i les entitats amb qui poder establir contactes i sinergies i, sobretot, entendre que avui en dia una sala de cinema no és tan sols un espai d’exhibició de pel·lícules i ja està. És moltes més coses. Aquest va ser el punt d’inflexió per explicar el creixement progressiu dels Girona fins al bon moment present.
"Vam entendre que hem de ser un mirall de les idees i inquietuds de la ciutat en l'aspecte audiovisual. Acollir i cuidar el resultat del talent que hi ha. Ser espai de debat i intercanvi d’idees. No som només un cinema!" Aquí, la clau ben explicada. La programació dels Girona no és possible fer-la amb un motlle de repetició com es feia antigament. És variable i personalitzada: cada dia és diferent, acull exhibició d’estrenes setmanals, però també d’estrenes exclusives i una presència importantíssima de festivals, una vintena anual. Els set dies de la setmana són importants, no només el cap de setmana. "L’exhibició cinematogràfica sempre ha sigut conservadora, associada a grans empreses o a famílies de tota la vida. Al principi ens veien una mica com els estranys, els intrusos, i ens va costar una mica poder accedir a la programació de pel·lícules que volíem". Ara, per sort, han superat els inconvenients.
Cartellera diversa i abonament anual
Els Girona són avui un espai singular que pot programar tant films imprescindibles de la temporada –com Pobres criatures, Barbie, Anatomia d’una caiguda, La zona d’interès i Fallen Leaves–, com la també molt exitosa Canigó, combinats amb l’exhibició de films de creadors joves. "Els nous talents, els creadors de nous continguts, saben que aquí els escoltem", diu Espinosa. Algú que ha invertit cinc anys de la seva vida, amb molt pocs diners però amb talent, a fer una pel·lícula, sap que als Girona faran tot el possible per trobar-li un espai a la graella i intentaran que sigui sostenible.
No n’hi ha prou amb penjar els cartells i fer les crispetes! Bona imatge, bon so, cartellera digital, bona comunicació, xarxes socials actives i connexió amb tota mena de públics són elements fonamentals. També els preus populars. L’abonament anual funciona des del 2013 i avui costa 85 euros. "Qui digui que el cinema és car és que no ens coneix a nosaltres!". De fet, l’èxit espaterrant de l’abonament del 2013 –en van vendre 850 el primer dia i 3.600 en total– és el que els va permetre fer la conversió digital.
A més a més, també treballen molt seriosament la inclusió: sessions relaxades per a infants amb necessitats especials, i no cobren l’entrada als acompanyants de persones dependents i d’invidents. "Encara hem de millorar molt, però creiem que estem fent les coses bé". Cinc treballadors, alguns col·laboradors externs i uns 700.000 euros de facturació anual. Així es resumeixen els números dels Cinemes Girona. "I molta feina! Hi ha dies que arribo a les 8 del matí i marxo a les 10 de la nit, has de ser-hi. Tant de bo tinguéssim cinc sales en lloc de tres!".