Taylor Swift i la realitat de l’economia

La setmana passada Pedro Sánchez va dir que "l’economia espanyola va com la carrera de Taylor Swift: imparable". Permeteu-me que analitzi alguns factors concrets com els resultats empresarials i els pressupostos familiars. 

La realitat és que, segons el Banc d’Espanya, els costos empresarials no han parat d’augmentar durant el primer trimestre del 2024. I aquí podreu pensar "¿I a mi en què m’afecta que les empreses tinguin més costos?" En què els preus, indubtablement, acabaran pujant (més). I ara no parlem de l’Íbex-35; parlem de les petites empreses que hi ha al nostre voltant.

Al voltant del 40% de les pimes del nostre país han tingut pèrdues el 2023. Tot i que pot ser sorprenent, és la mitjana dels anys de creixement econòmic. A més, les que han tingut beneficis acostumen a tenir un resultat net del 2% sobre vendes, és a dir, de cada 100 euros (sense IVA) que paguem, 2 se’ls queda l’empresa. 

Algú està disposat a obrir la seva empresa i perdre diners? L’última proposta és gravar amb un nou impost els beneficis de les empreses distribuïdores "perquè hi ha famílies que no poden pagar el cistell de la compra". Qui creieu que acabarà pagant aquest impost? Ja us avanço que les empreses no.

Com a consumidors, ens afecta la butxaca perquè, mentre que la inflació continua el seu camí, els sous no pugen al mateix ritme i, per tant, estem perdent poder adquisitiu. Si ho penseu des del punt de vista de l'empresa, els nostres sous també són un cost que acabarà afectant el preu final. Tot és una roda.

Les polítiques inflacionistes també estan canviant. Per exemple, el preu del litre de gasolina rondava 1,70 € deu fer un any i mig, quan hi havia la bonificació dels 20 cèntims per litre. Avui, amb la gasolina en els mateixos valors, algú en parla? 

Només espero que Taylor Swift tingui una realitat millor que l’actual economia espanyola.