Teresa Cabré: "Hem de recuperar l'orgull de parlar català"

BarcelonaLa Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) investirà doctora honoris causa la lingüista Teresa Cabré (Argentera, Baix Camp, 1947), actual presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, el mes de març vinent. Cabré ha destacat en l’àmbit de la lexicografia i la terminologia, i és una de les personalitats que més han contribuït a la modernització de la llengua catalana des dels anys 80. En primer lloc, participant en l'actualització del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, que des de la segona edició del 1954 no s'havia revisat, i del qual va sortir primer el DIEC (1995) i després el DIEC2 (2007). En segon lloc, creant i dirigint el Termcat, un centre de recerca en terminologia que és referència a Europa i que treballa perquè "la llengua catalana sigui apta per a tots els usos i tingui recursos per a tots els registres", també els acadèmics i especialitzats, defensa Teresa Cabré parafrasejant Carles Riba.

Com a presidenta de l'IEC, Cabré també ha contribuït en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua i ha assessorat l'Ajuntament de Barcelona en matèria lingüística. És una de les veus més escoltades sobre llengua, amb uns posicionaments exigents i inclusius. "El principal problema de la llengua és l'ús i el repte fonamental és la incorporació de nous parlants al català", afirma a l'ARA. L'increment demogràfic amb nouvinguts és tan gran que sempre superen els catalanoparlants d'origen. "S'ha de fer un treball molt fort perquè hi hagi desitjos d'incorporar-se a la societat catalanoparlant. I que el catalanoparlant recuperi l'orgull de parlar català i, per tant, que exhibeixi i manifesti com és d'important parlar aquesta llengua. Això faria que segons quins tics que tenim incorporats, com el canvi de llengua, es modifiquin", afirma.

Entre els que vaticinen l'extinció del català i els que hi són indiferents, Teresa Cabré se situa en el bloc dels "optimistes pràctics", diu, copiant l'expressió d'Albert Jané. "No ens podem permetre el luxe de ser pessimistes. Ja veiem els problemes de la llengua, però hem d'exhibir una actitud positiva perquè si no difícilment hi haurà qui es vulgui incorporar de gust al català".

Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, Cabré ha fet una aportació científica cabdal en el camp de la terminologia que, a partir de la realitat catalana, és de referència internacional. En concret, va proposar una alternativa teòrica a la teoria clàssica europea en què posava l'èmfasi en la comunicació científica i no tant en els termes; per tant, posava la terminologia al servei de la comunicació i la promoció d'una llengua.

Teresa Cabré també té nous projectes engrescadors entre mans des de l'IEC. A banda de participar en la coordinació del nou diccionari normatiu postfabrià i pancatalà, en destaca l'Observatori de la Qualitat Lingüística i un portal que reculli la feina de l'IEC en matèria de patrimoni.