Premi Lletra d'Or per a la poeta valenciana Teresa Pascual

BarcelonaTeresa Pascual ha trencat el llarg parèntesi d'autors valencians al palmarès del premi Lletra d'Or, un dels més veterans de les lletres catalanes. Abans d'ella –i amb l'excepció de Núria Cadenes, premiada el 2021, que viu a València des dels anys 90– cal remuntar-se fins al 1985 per trobar-hi Joan Francesc Mira amb l'assaig Crítica de la nació pura, i amb anterioritat només el van rebre Vicent Andrés Estellés (1975) i Joan Fuster (1963).

Pascual, nascuda al Grau de Gandia el 1952, ha aconseguit el Lletra d'Or amb un llibre de poemes reflexiu, intimista i introspectiu publicat a LaBreu el setembre del 2022, Tot passa baix. El volum culmina una trajectòria que, potser en veu baixa, però a pas ferm s'ha fet un lloc destacat en el panorama literari. "Els llibres segueixen el seu camí al marge de nosaltres –ha admès l'autora–. Un premi de la crítica com aquest és important per a mi, encara que jo no en parli gaire a casa, de la vida literària. El que val la pena és que el llibre tingui qualitat, al marge dels reconeixements. L'escriptura em situa al lloc on he d'estar. La necessito". "Hui tornen ells, / veuen baixar el riu, / tot passa baix / i tot es veu menut / i res no importa més", s'hi pot llegir. La poesia de Pascual busca "les escletxes, les fractures, els límits, i hi ha la voluntat de dir-los i amb la paraula aplicar-hi punts de sutura", ha afirmat el jurat, integrat, entre d'altres, per Míriam Cano, Andreu Gomila, Llucia Ramis i Pau Sanchis durant la lectura del veredicte. "És un magnífic diàleg amb els ancestres i els paisatges", ha afegit Ester Andorrà, editora de LaBreu.

Aferrar-nos al món i als sentits

"Ens hem d'aferrar al món que tenim, perquè no n'hi ha altre –ha comentat l'autora–. Reivindico els sentits i la materialitat, posar els peus a terra i ser intel·ligible per no perdre'm en idees filosòfiques abstractes". Pel que fa a la situació actual al País Valencià, Pascual ha mostrat un optimisme moderat: "Espero que no canviïn gaire les coses, pel que fa a l'estat i consideració de la llengua, encara que ara mateix no ens sigui possible parlar ni de Països Catalans en segons quins contextos, ni tampoc de País Valencià".

Pascual va debutar el 1987 amb Flexo (Gregal) i entre els seus llibres més destacats hi ha El temps en ordre (Proa, 2002), Rebel·lió. de la sal (Pagès, 2008) i Vertical (Edicions 62, 2018). A més de l'obra pròpia, l'autora —que va ser professora d'institut a Gandia fins al 2013– ha traduït de l'alemany al català Ingeborg Bachmann, Hans Magnus Enzensberger i Briggite Oleschinski. Actualment Pascual està revisant, per a Edicions 62, la traducció de Bachmann, "un exercici apassionant, perquè implica posar-se en la poètica d'algú altre i fer-te-la teva", assegura l'autora, que també té, entre els plans imminents de futur, l'escriptura d'un volum d'assajos breus.

De Salvador Espriu a Neus Canyelles

El Lletra d’Or, que consisteix en un botó de solapa d'or creat pel joier Manuel Capdevila, és un premi que es concedeix cada any, des del 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu (Final del laberint, 1956), Josep Pla (Barcelona, 1957), Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos, 1967), Mercè Rodoreda (Mirall trencat, 1976), Terenci Moix (El sexe dels àngels, 1993) i Quim Monzó (Vuitanta-sis contes, 2000). Els últims tres guanyadors han estat Lucia Pietrelli amb Lítica (Males Herbes, 2020), Núria Cadenes amb Guillem (Amsterdam, 2021) i Neus Canyelles amb Autobiografia autoritzada (Empúries, 2022).