La Terra té els seus límits, però la ximpleria humana és infinita

Reconstrucció del 1888 d'un neandertal, a càrrec de Hermann Schaafhausen

BarcelonaA manca de tenir valors, ens conformem a tenir principis. D'aquí aquesta dèria col·lectiva que tenim des de fa uns anys pels nostres principis, és a dir, pels nostres orígens, tant en el pla físic (l'evolució humana) com en l'espiritual (l'origen de l'Univers). Quan l'interès per l'origen de la nostra espècie surt de l'àmbit científic i cau sobre les quatre coses que un ha arreplegat al llarg de la vida rep el nom de nostàlgia. Aquesta seria una nostàlgia íntima. Perquè hi ha també la nostàlgia de les vivències alienes. Per aquesta darrera raó s'explica la moda del neandertal en la cultura de masses, la qual té reconeguts divulgadors, com la prehistoriadora francesa Marylène Patou-Mathis (autora del diccionari Neandertal de A à Z, Allary Éditions, 2018, entre molts més llibres sobre el tema). Alhora, el neandertal ha estat objecte de sonades exposicions, com la celebrada al Musée de l'Homme de París, també l'any 2018 (la pandèmia ha posat fre fins i tot a la nostra nostàlgia).

Tots som mestissos

Cada dia sabem més coses dels nostres avantpassats els homínids, i dels seus vells parents els hominoïdeus. No fa ni quinze dies que han sortit alhora dues notícies. Una anunciava el descobriment d'una nova espècie humana a la Xina (Homo longi, home drac, que va viure fa 146.000 anys) i l'altra comunicava la troballa a Israel de l'homínid anomenat Homo de Nesher Ramla (que tindria una antiguitat de 130.000 anys, i que es veu que es va creuar amb l'Homo sapiens i els neandertals). Però que tots som mestissos des del primer minut no és cap secret. El paleoantropòleg francès Pascal Picq és un dels principals divulgadors d'aquests estudis. Al seu llibre Sapiens face à Sapiens. La splendide et tragique histoire de l'humanité (Ed. Flammarion, reeditat a la col·lecció Champs aquest 2021), explica com les grans potències mundials ara volen tenir la seva part de protagonisme en l'origen de la humanitat. Antany, emperadors i reis es resignaven amb la seva genealogia particular. Acaba de sortir també una selecció de les cartes entre Flaubert i Maupassant (Le Passeur, 2021), que es diu La terre a des limites, mais la bêtise humaine est infinie. Correspondance. La frase és de Flaubert i potser explica el nostre progressiu afecte pels neandertals.

stats